Rivera, el reflex abandonat de Suárez

MadridDe la mateixa manera que a París no se acaba nunca Enrique Vila-Matas estava convençut de ser idèntic a Ernest Hemingway, Albert Rivera es va passar la campanya del 20-D veient Adolfo Suárez cada vegada que es mirava al mirall. Les urnes el van despertar del seu somni de pilotar una “segona Transició”, i en aquesta repetició electoral pràcticament han desaparegut les seves al·lusions a l’expresident espanyol. Ha sigut un dels retocs en l’estratègia introduïts per la sala de màquines de Ciutadans, que entén que va ser un error el to “presidencialista” utilitzat en l’anterior campanya aprofitant l’empenta d’unes enquestes inflades.

Ara l’heroi ja no és Suárez sinó Mateo Renzi, Justin Trudeau, Manuel Valls i, fins i tot, Barack Obama, noms que Rivera situa com a exemple que, des del “gran centre”, es poden fer “grans coses”. Un centre, però, que en el cas espanyol no aspira a guanyar les eleccions sinó que es conforma a interpretar el paper d’agent clau per evitar que es repeteixi el bloqueig institucional. A ser la frontissa que faciliti que el PP i el PSOE es posin d’acord.

Tanmateix, amb un lideratge construït en gran part a cop d’aparició televisiva, Rivera no suporta estar en segon pla i necessita jugar fort. De la seva etapa com a waterpolista en conserva el caràcter impetuós que sovint es mou per intuïcions, el mateix que el va portar a jugar-s’ho tot a una carta, fent explícit el veto a Mariano Rajoy, fart com estava d’una campanya polaritzada entre el PP i Units Podem.

Temorós que dins d’aquesta gran coalició que anhela Ciutadans quedi diluït entre el PP i el PSOE, Rivera va posar el cap de l’actual president del govern espanyol com a preu del seu suport. Un gest que molts a dins del partit encara no han entès. Va ser la manera d’afegir pressió a socialistes i populars, però pot haver sigut també una càpsula de verí que Rivera s’hagi d’acabar empassant. Ciutadans haurà de demostrar a partir de demà quin nivell de fermesa tenen els seus compromisos electorals.

I és que tot i que Rivera somia millorar en un punt el percentatge de vot i aconseguir una desena d’escons més que li permetin inclinar per si sol la balança i decidir el color del futur executiu, els càlculs més realistes situen el partit taronja vorejant els 40 diputats que té actualment al Congrés.

Quedar per sota d’aquesta xifra deixaria tocat Rivera, que en els últims dies ha mirat d’assegurar el votant tradicional de Ciutadans atiant el discurs de la confrontació a Catalunya. Encara se’n parla poc, però a dins del partit ja n’hi ha que creuen que un mal resultat avui a les urnes posaria el lideratge de Rivera en risc. El risc de mirar-se al mirall aquesta nit i veure-hi Adolfo Suárez, sí, però aquell Suárez dels últims compassos de la UCD.