Petons, passió, embarassos i conselleres del PSC, al míting central d'ERC

SabadellA mesura que avancen els dies, la campanya puja de to. Això ha quedat clar aquest dissabte en el míting central d'ERC, a Sabadell. Segurament embriagats per ser a la ciutat més gran amb alcalde republicà –i on viu el cap de llista–, per les quasi 800 persones de públic o perquè, per captar votant d'En Comú Podem, cal copiar algunes de les seves praxis, els petons han sovintejat en l'acte, i fins i tot s'hi ha diagnosticat algun embaràs.

La primera de trencar el gel ha estat la cap de llista per Girona, Teresa Jordà, que fins ara ha mostrat sempre la seva predilecció per Gabriel Rufián, però aquest cop li ha estat infidel en presentar el número u per Tarragona, Jordi Salvador. Amb un cap lluent i sense cabells, ha assegurat que el seu màxim lament és "no poder-se fer el tupè de Rufián", però tot i així l'ha identificat com "el Bruce Willis català". "Un dels nostres guapos, amb permís del Rufián", ha afegit, i mentre la gent l'aplaudia en pujar a l'escenari, ella ha avisat: "Vosaltres l'aplaudireu, però jo faré una altra cosa". I, just treure's la jaqueta, li ha fet un petó a la boca. Després, a Salvador li ha costat arrencar.

Una estona després, també s'ha envalentit el cap de llista pel Senat, Santiago Vidal. "Com que no vull ser menys que la Teresa Jordà…", ha anunciat, i vinga, petó als morros a una sorpresa Ester Capella, la número tres al Congrés. "Quina cara que t'ha quedat, Ester!", ha observar Vidal, que s'ha justificat: "De jurista a jurista, que entre una advocada i un jutge i ha d'haver marro!" I, esclar, vinga comentaris entre els dirigents d'ERC, a un dels quals ha respost el jutge: "Amb llengua no sé si hi ha arribat, Joan [Tardà]!"

De fet, el mateix Vidal ha acabat el seu discurs amb una metàfora que bé podria ser una conclusió –buscada o no– de tanta passió. "Us veig embarassats", ha començat, enigmàtic, i ha seguit: "No sé si aquest matí heu tingut marejos, d'una criatura que naixerà en 14, 15 o com a màxim 16 mesos, i que es dirà República, nom de dona". Ah, així rai! De fet, ha destacat que, a diferència de la Constitució, que només tenia pares, la República Catalana "la parirem per primer cop entre homes i dones" i "naixerà cantant 'Els segadors'".

Petons per escalfar-se via WhatsApp

Al seu torn, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha explicat que l'escalfor que duien alguns s'explica perquè els preliminars vénen de lluny: "Ens enviem petons després dels actes pel grup de WhatsApp de campanya". I, esclar, n'hi ha que després els volen traslladar a la realitat. Per això, la dirigent republicana ha confessat que el partit té "un himne no oficial de campanya", la cançó 'Regala petons', del grup Obeses. Sempre va bé acompanyar els moments de passió amb una bona banda sonora.

Tot i això, no s'hi ha afegit ningú més, malgrat que Rufián aixeca expectatives que no compleix. Després de pujar a l'escenari i saludar tots els que ja ho havien fet abans –amb petó a la galta o sense–, ha afirmat: "He fet un petó a la galta a Joan Tardà, estem a res del 'pico'!" Però no, no ha arribat –per ara–, i tothom calent. Al seu número dos, però, l'ha batejat com a "Gandalf, Mick Jagger de l'independentisme". La primera equivalència no sembla gaire bonica, però ràpidament explica que la comparació amb el mag d''El senyor dels anells' és perquè ha usat molts cops la paraula 'insensats' en el seu discurs, com el personatge de ficció a la trilogia.

Ara bé, no tothom canalitza tan bé les mostres d'amor. Per exemple, el president d'ERC, Oriol Junqueras, mentre enumerava els consellers republicans del Govern, ha afirmat que la consellera d'Agricultura és Meritxell Batet, la cap de llista del PSC, en lloc de Meritxell Serret, la real. "Tanta passió té un preu!", s'ha disculpat, mentre Rufián i Tardà reien i li picaven a l'esquena. ERC obre la porta a la participació de gent de fora del partit en càrrecs que pertocarien als republicans, però tant no…

Llarga ovació per als sirians presents

Un altre dels grans moments del míting ha nascut de la mà de la número quatre de la llista, Ana Surra. La uruguaiana d'origen ha provocat una llarga ovació, amb gent dreta, en demanar que s'aplaudís la presència de "companys sirians" que donaven suport a l'acte. El paper d'immigrants en llocs de responsabilitat d'ERC, de fet, és un argument recurrent dels republicans (amb el també uruguaià d'origen Gabriel Fernández a l'Ajuntament de Sabadell o el marroquí d'origen Chakir El Homrani al Parlament).