Meritxell Batet tria...: Michael Jackson i Madonna, hegemònics als 80

BarcelonaEl PSOE i el PSC enyoren amb malenconia els anys 80, quan l’hegemonia la dictaven Felipe González a cop de canvi i renúncies ideològiques i Pasqual Maragall inventant la Barcelona que seria olímpica. No és estrany, doncs, que la candidata socialista Meritxell Batet, nascuda el 1973, hagi triat com a ídols dos cantants que també van regnar en aquella dècada que ella va viure com a adolescent. El 1982, el mateix any que els socialistes començaven a escampar el seu domini arreu d’Espanya, Michael Jackson publicava el disc Thriller i Madonna debutava amb el senzill Everybody. Eren tres històries d’èxit referendat pels números. Cal recordar que el PSOE va obtenir 202 diputats en aquelles eleccions del 1982. És a dir, 112 més que el 2015. Per tant, té tot el sentit que Batet vulgui establir una connexió amb aquell passat gloriós que representen el Michael Jackson i la Madonna dels 80.

Ara bé, i obviant el fet que Jackson és mort, què tenen a veure aquests dos ídols interplanetaris amb el socialisme espanyol i català actual? Madonna encara omple grans recintes en gires mundials i ofereix espectacles pensats per entretenir el públic. El partit socialista, en canvi, no pot mantenir els votants que no fa massa temps van fer president Zapatero. Michael Jackson ha passat a la història com a gran estrella del pop i el seu llegat artístic preval per sobre d’escàndols i excentricitats. El gran líder socialista dels 80, aquell Felipe González imparable que parlava de llibres a la televisió francesa, és avui una nosa fins i tot per al partit, un exemple del pervers sistema de portes giratòries i enginyeria financera que ha despullat tants companys d’ideologia. El pop segueix reconeixent els seus herois, mentre que l’electorat castiga els polítics. No és estrany, doncs, que Batet busqui en la música el que les enquestes diuen que no trobarà en la política: el reflex de l’èxit.