Domènech erigeix En Comú Podem com el garant del catalanisme popular d'esquerres

Barcelona"No som un espai ambigu i en trànsit". Amb aquesta proclama, el cap de llista d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha demanat a l'independentisme poder parlar de tu a tu i "en igualtat de condicions" sobre el projecte de país de la coalició d'esquerres que representa, que ha erigit en el garant del "catalanisme popular d'esquerres". El candidat, que ha desplegat el seu bagatge com a historiador, ha advertit que el referèndum no és per a En Comú Podem una "proposta electoral i tàctica sinó estratègica" i, davant els que ho posen en dubte, ha proclamat que si arriben a governar "es farà el referèndum".

Domènech ha demanat a l'independentisme que no el vegi com una mera "proposta instrumental" per intentar aconseguir la majoria que li falta. Ha advertit que assegurar que l'alliberació social només és possible amb l'alliberació nacional és com dir a En Comú Podem que "no té més remei" que acabar avalant les tesis independentistes perquè "només hi ha un espai possible de canvi". Aquest diagnòstic, ha advertit Domènech, és contraproduent perquè acaba posant límits també a la mateixa proposta de la Catalunya estat.

El cap de llista d'En Comú Podem ha proclamat que el seu projecte de futur en cap cas passa per retornar a la política del "peix al cove" i de la "puta i la Ramoneta" que durant dècades ha avalat CDC. Ha reivindicat que la seva és la "proposta més ambiciosa de transformació de l'Estat" i que no es pot reduir a un debat sobre el model territorial perquè el problema central, a hores d'ara, és que encara no s'ha reconegut, per part de l'Estat, que hi ha diverses realitats nacionals a Espanya. "Primer parlem de la plurinacionalitat i després ja treballarem el model territorial", ha dit.

Els arquitectes d’En Comú Podem han dissenyat un projecte per ocupar el paper de centralitat que en el seu dia va tenir el PSC de Pasqual Maragall onejant la bandera del catalanisme i de l’esquerra. Ho volen fer, a més, manllevant de CDC el concepte de casa gran del catalanisme que el mateix Artur Mas va encunyar l’any 2007, quan el partit estava en plena travessia pel desert i buscava situar el dret a decidir com a tronc central de la política catalana. A partir del 2010, a mesura que els socialistes catalans van entrar en un declivi sense precedents i el procés sobiranista s’anava fent fort, es va donar per fet que seria ERC qui ocuparia la nova centralitat en la qual l’independentisme es va fer lloc per primer cop com a possible opció majoritària.

L’aliança dels republicans amb CDC per l’objectiu nacional, però, va deixar oberta una escletxa per l’esquerra que ha estat aprofitada pels comuns per fer forat. Però no només pel flanc de les polítiques socials, ja que a hores d’ara també poden reivindicar que tenen el monopoli del dret a decidir. El fet que CDC hagi virat cap a l’independentisme que abans ERC defensava en solitari i que el PSC s’hagi arrenglerat amb les tesis unionistes del PSOE han facilitat que el moviment que abanderen dirigents com Domènech i Ada Colau hagi fet del referèndum acordat el seu patrimoni.

Domènech ha sortit, en plena campanya pel 26-J, del format de míting per traslladar públicament que En Comú Podem és més que una coalició electoral. Colau és conscient que la construcció del nou partit que va cridar a bastir a partir de la consolidació de la confluència de Barcelona en Comú, Podem, ICV i EUiA ha d’anar avançant i dotant-se de contingut per evitar que un eventual avançament electoral a Catalunya els enxampi a contrapeu. Els comuns han aconseguit tenir una presència important en el municipalisme i guanyar eleccions generals, però tenen encara la política a nivell català com a gran repte pendent. El 27-S, amb Catalunya Sí que es Pot –coalició de la qual es va desmarcar Barcelona en Comú–, van fracassar en l’intent de tenir una presència forta al Parlament.