Del trauma del tripartit al trauma de la CUP

LleidaUn dirigent de Convergència, pocs dies després que Carles Puigdemont assumís la presidència de la Generalitat, feia el següent comentari en privat: "Hem salvat el procés, sí. Però passar a l'oposició ens hauria ajudat a refundar-nos de debò. En el fons, els dos governs d'esquerres ens van servir per estructurar-nos com a partit i per renovar-nos a escala municipal". De portes enfora, però, els dos tripartits són poc menys que el dimoni per a la cúpula de CDC. A la campanya de les eleccions municipals del 2011 es van arribar a repartir materials de petit format en què s'informava del deute de la Generalitat que havia deixat l'administració de José Montilla, i es feia èmfasi en els terminis de pagament de determinades obres, que en alguns casos s'allargava fins al segle vinent. Camí del 26-J, i després de veure com per primera vegada a la història el Parlament tombava els pressupostos elaborats pel Govern, el trauma dels tripartits ha revifat de la mà d'un altre trauma: el de la CUP.

No és cap secret que els anticapitalistes compten amb nul·les simpaties dins de Convergència. No se'ls perdona que es neguessin a investir Artur Mas com a president de la Generalitat –en la campanya del 27-S, els anticapitalistes havien deixat clar que no ho farien sota cap concepte–, i s'ha trobat en la negativa als comptes un filó per carregar contra ells i activar d'aquesta manera el votant independentista de perfil més moderat, o fins i tot aquell que defensa el dret a decidir però no acaba de tenir clara l'estació final de Catalunya. Ara bé: quin doble sentit amaga brandar el fantasma d'un tripartit que, en el futur, estaria –sempre segons la versió de CDC– integrat per la CUP? És una manera, també, de carregar contra ERC. El partit que ara governa amb Puigdemont i que entre el 2003 i el 2010 va preferir facilitar la presidència al PSC.

Els dards a ERC, de moment, estan sent soterrats. Més per a orelles entrenades que per al gran públic. Si arriben, vénen de la mà de Francesc Homs i de Mas, perquè Puigdemont es manté en una equidistància estudiada amb els republicans. Hi té a veure el fet de compartir executiu amb Oriol Junqueras, amb qui ha negociat colze a colze els pressupostos de la Generalitat amb la CUP, i també una buscada imatge institucional. És un dels principals actius de la campanya i, segons membres de la candidatura consultats, té una funció més "propositiva" que no pas "destructiva".

Entre el trauma del tripartit i el trauma de la CUP han passat setze anys. Mas segueix al capdavant del partit, amb més cicatrius a la trajectòria política, i ara pensa i repensa quina estratègia ha de seguir CDC per refundar-se. I, d'aquesta manera, tornar a superar els 50 diputats que s'obtenien regularment fa només sis anys.