Mas: "ERC fa pessigolles a l'Estat, però qui els treu de polleguera és Convergència"

Barcelona / CerveraArtur Mas, expresident de la Generalitat, ha assegurat aquest dimecres en un míting a Cervera que l'Estat va aconseguir "alterar" el resultat de les eleccions del 2012 a través d'aquell informe de la UDEF en contra seva publicat pel diari 'El Mundo' a mitja campanya. "Quan dèiem que eren maniobres d'alguns, no vam tenir el suport de tots. Volien enfonsar CDC i volien enfonsar els dirigents del partit perquè enganxàvem les classes mitjanes del país al procés", ha considerat. "Per moltes pancartes i revolucions que intenti fer la CUP, no li fan ni pessigolles, a l'Estat. Podem, tampoc. Saben que al final seran un partit que no es posarà a favor de la independència. ERC els fa pessigolles, però el que els treu de polleguera és CDC", ha apuntat el president nacionalista. "Ha quedat clar que necessitem construir el nostre estat, si no ens quedarem en aquest", ha ressaltat.

"Avui heu vist una cosa que nosaltres ja havíem palpat des de fa bastants anys. Avui he vist com les gasta el govern espanyol del PP, i com les gasta qui té al seu comandament les forces de seguretat. Com les gasta un Estat quan vol destruir una idea, una gent, un propòsit i un objectiu. No ens sorprèn", ha considerat. "Avui és el dia per recordar que fa quatre anys, quan vaig avançar les eleccions el novembre del 2012 davant dels cops de porta del pacte fiscal i les grans mobilitzacions, el joc brut ja va començar. Es van fabricar dossiers i es van cometre delictes electorals. Van intentar i aconseguir alterar el resultat de les eleccions del 2012", ha apuntat l'expresident.

"És tan escandalós"

"A Madrid han vist que és tan escandalós que s’hi han hagut de posar2, va apuntar sobre les reiterades demandes de dimissió contra Fernández Díaz que han arribat des de tot l’espectre polític estatal. "Aquest cop l’han feta molt grossa, de manera inexplicable. És directament il·legal i anirem fins al final perquè això és contra un poble sencer", ha apuntat Homs durant el míting.

La batalla de Lleida

"Si no guanyem un escó en aquesta demarcació, ho faran els de les clavegueres de l'Estat", ha assegurat el cap de files de CDC per Lleida, Antoni Postius, que ha defensat que, en el fons, és l'Estat qui és una "claveguera". Una formulació que ja va fer servir Josep A. Duran i Lleida al míting final de les eleccions catalanes del 2012 celebrat al Palau Sant Jordi. Homs també ha argumentat en aquest sentit. "La gent de Lleida té a les mans que un diputat vagi cap a la gent de les clavegueres de l’Estat o cap a la gent de Convergència que es preocupa de Catalunya", ha considerat.

Demandes anunciades

Mas ha comparegut aquest dimecres en roda de premsa a la seu del partit acompanyat de Francesc Homs, Irene Rigau, Xavier Trias i Joana Ortega per analitzar la "gravetat" de la situació originada arran de les converses entre Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior en funcions, i Daniel de Alfonso, director de l'Oficina Antifrau de Catalunya. "Som les víctimes de la persecució de l'Estat", ha assegurat Mas, en referència a la implicació d'ell mateix, Homs, Rigau i Ortega pel 9-N i a la vinculació que es va fer de Trias respecte d'un compte a Suïssa. Els dirigents del partit demanen la dimissió dels dos càrrecs, i han evitat reclamar directament que plegui el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. "Segons el ministre, n'estava al corrent. Però això ho diu el ministre. S'haurà d'acabar sabent l'extensió del coneixement dels fets", ha argumentat.

"Som els principals perseguits, però les víctimes reals són el poble de Catalunya", ha assegurat Mas, que ha denunciat la "manca de qualitat democràtica" de l'estat espanyol. "Tots sou víctimes de la persecució de l'Estat i de la seva democràcia de baixíssima qualitat. Les converses són una prova evident del contuberni que hi ha a nivell governamental, policial i mediàtic. Subsisteix un Estat de matriu franquista que persegueix i vol destruir persones per defensar idees polítiques", ha apuntat.

"Com que sabem que aquestes reunions s'havien fet abans del 9-N, demanem que s'arxivi la causa de la jornada de participació contra mi mateix, Homs, Ortega i Rigau", ha reclamat Mas, que ha demanat als partits que, en el Congrés que es constituirà després del 26-J, no votin a favor de processar Homs pel 9-N. "Fernández Díaz ha de plegar abans de diumenge. Com que no ho farà, anunciem que, si ell no plega immediatament, és lògic que interposem demandes judicials", ha considerat l'expresident.

"No em fan cap por", ha assegurat Homs, candidat a les eleccions del 26-J. "Jo crec en l'imperi de la llei, però no en la llei de l'imperi espanyol", ha considerat el candidat, que ha apuntat que l'Estat està construint una "república bananera". "Això és una motivació extra per seguir endavant amb el procés", ha determinat.

Mas, preguntat sobre el nomenament de De Alfonso com a director de l'Oficina Antifrau, ha assegurat que les seves actuacions demostren que no va ser triat per "defensar els interessos partidistes". "Està més que demostrat", ha considerat l'expresident de la Generalitat. CDC no s'ha posat en contacte amb el ministre de l'Interior. "Se m'acaben les paraules per qualificar el seu cinisme. Només cal escoltar les seves pròpies paraules o parlar amb el Marcelo", ha indicat, sobre l'àngel de la guarda que té Fernández Díaz.

L'expresident, més endavant, ha apuntat que ell "no coneixia personalment" De Alfonso abans de proposar-lo com a director d'Antifrau. "Em van dir que era independent, i això s'ha demostrat, almenys respecte dels poders que el van nomenar", ha apuntat Mas.

Una informació que marca la campanya

La roda de premsa arriba l'endemà que transcendís, a través d'una informació en exclusiva del diari Público, que Fernández Díaz i De Alfonso van conspirar per trobar casos de males pràctiques a Convergència i a ERC pels voltants de la jornada de participació del 9-N. Abans del míting d'ahir, dimarts, al vespre celebrat a Cambrils, Homs ja va demanar al ministre de l'Interior en funcions que abandonés el càrrec i que retirés la seva candidatura com a cap de files del PP a Catalunya al Congrés dels Diputats.