Dificultats per mobilitzar el vot independentista

BarcelonaLes eleccions espanyoles no acostumen a ser un camp fàcil per a l’independentisme. Durant anys, Catalunya -i Andalusia- han decantat l’inquilí de la Moncloa i els catalans no han deixat escapar l’oportunitat. Un bon exemple són els 25 escons de Carme Chacón el 2008, quan els ciutadans van optar per un vot útil que impedís l’arribada a la presidència d’un PP que havia convertit la catalanofòbia en munició electoral. El 2011, amb els socialistes ensorrats per la gestió de la crisi, es va imposar per primera vegada CiU, amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant. Ara el líder d’Unió podria quedar fora del Congrés, un fet que demostra els canvis de fons de la política al país, capgirada per la situació econòmica i social i l’auge del moviment sobiranista.

La forta sacsejada del tauler fa que sigui imprevisible aventurar qui guanyarà aquest 20-D. Les enquestes pronostiquen un empat a cinc en què l’èxit o el fracàs pot anar d’un grapat de vots. Però gairebé una setmana després de començar la campanya, l’independentisme està lluny de repetir el clima d’il·lusió -traduït en places plenes gairebé sense necessitat d’anunciar els actes electorals- que va generar Junts pel Sí el 27 de setembre.

“No ens podem enganyar: notem el cansament de la gent, costa més estirar-los als actes”, admetia ahir el portaveu d’ERC Sergi Sabrià en una entrevista a La Xarxa. Democràcia i Llibertat (DL), la marca electoral que inclou Convergència, ha detectat una “davallada” als sondejos des de finals d’octubre fins ara, segons admeten fonts convergents. Tot i que el discurs públic de Junts pel Sí és que el procés continuarà passi el que passi diumenge de la setmana que ve -el plebiscit, segons diuen, ja es va guanyar i el mandat és clar- en privat es té coll avall que una victòria de Ciutadans complicaria les coses. De fet, aquest és el gran argument de campanya d’Albert Rivera a Catalunya: si ells guanyen, segons diu, el full de ruta sobiranista s’esberla.

El president de la Generalitat en funcions i líder de CDC, Artur Mas, va avisar ahir, des de Vilanova i la Geltrú, que una derrota ara de la seva formació donarà ales als que es volen “carregar” el procés. Sense acaba d’omplir l’Espai Toldrà, on es feia l’acte, Mas va alertar: “Si no fem això [votar], perdrem l’única força que tenim”. El número 2 de DL, el vilanoví Carles Campuzano, va insistir en la idea que seria “ingenu pensar” que una derrota del sobiranisme no tindrà “conseqüències”.

La manca de mobilització (només cal comparar l’assistència en aquesta campanya amb la del 27-S) no ha encès (encara) totes les alarmes. L’independentisme confia que els ciutadans “entendran la importància de la situació” i votaran.

Els motius d’aquesta apatia electoral són múltiples. Més enllà d’una estranya arrencada de campanya en pont -que ha perjudicat tots els partits- la manca d’un acord entre JxSí i la CUP per facilitar la investidura plana sobre la campanya sobiranista. Qui més equilibris ha de fer és DL, que necessita marcar distàncies amb l’esquerra anticapitalista per evitar fugues cap a Unió -Duran lluita per aconseguir un escó- i C’s. Alhora, les negociacions amb els cupaires continuen obertes. A partir d’avui, les dues formacions es reuniran cada matí ja en una taula única. Està previst que les trobades durin fins al dia 22 -passats els comicis- perquè la CUP tingui temps de preparar l’assemblea del 27.

Esquerra, en canvi, no perd de vista En Comú Podem, que segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques quedaria en primera posició. Uns i altres competeixen per l’electorat cupaire. El Centre d’Estudis d’Opinió conclou que un 15% apostaria per la suma de Podem i ICV-EUiA i prop d’un 30% pel partit d’Oriol Junqueras. Altres sondejos, però, decanten la balança a favor de l’esquerra alternativa. L’auge de Pablo Iglesias en l’inici de la campanya, impulsat pel debat a quatre de dilluns, ha aconseguit col·locar la idea del referèndum al centre del focus mediàtic. De fet, el republicà Gabriel Rufián i Xavier Domènech, el candidat d’Ada Colau, van enganxar-se ahir per aquest assumpte en un debat organitzat per El Periódico. Rufián va avisar que “no canviarà res” després del 20-D perquè previsiblement tornarà a governar el PP. “Hem nascut per trencar enquestes”, va respondre-li Domènech.

Diferències entre DL i ERC

Una de les incògnites és, doncs, de quina manera l’independentisme casarà el seu full de ruta, iniciat amb la declaració rupturista, amb la pantalla del referèndum si s’imposa En Comú Podem. L’altra incertesa és si Homs i Rufián mantindran al Congrés la mateixa sincronització del discurs que manté Junts pel Sí al Parlament. Hi ha una diferència rellevant que ja s’ha posat de manifest i que incrementa el desconcert dels votants que ara han de triar una de les dues formacions. Es tracta de l’actitud que s’ha de mantenir quan el Congrés obri una ponència per a la reforma constitucional. Democràcia i Llibertat ja ha dit que vol ser-hi per defensar-hi el mandat de l’estat propi i, en canvi, ERC assegura que no hi participarà perquè la seva funció és anar a explicar la situació a la societat espanyola i a reforçar a Madrid la feina de la Generalitat. CDC posa l’accent en la necessitat de fer la independència de manera “acordada”.

Els diferents accents en l’estratègia estatal i en la tàctica per arribar a tots els segments ideològics que agrupava JxSí fan encara més difícil la feina per convèncer els que no tenen clar si aniran a votar. Aquest és un altre dels obstacles que han de vèncer els dos partits: després de demanar un vot per iniciar la desconnexió, ara el sobiranisme necessita seduir l’electorat perquè els faci costat en unes eleccions... per anar a Madrid. La dada de l’abstenció entre una ciutadania mobilitzada intensament des del 2012 serà decisiva. L’unionisme tampoc omple teatres aquests dies però la diferència és que tradicionalment ja se sent més cridat a votar a les generals.

Rebuig unànime a portar el Senat a Barcelona

La proposta del PSC de traslladar el Senat a la Sagrera de Barcelona va ser refusada ahir per la resta de partits. El president de la cambra alta, Pío García-Escudero, va titllar-ho d’“ocurrència”, mentre que el candidat del PP a Catalunya, Jorge Fernández Díaz, va avisar que el trasllat no solucionarà el “problema” polític. Encara des del flanc unionista, el candidat de Ciutadans Juan Carlos Girauta va apostar per substituir el Senat per un consell de presidents autonòmics, i Josep A. Duran i Lleida (Unió) va apostar per tancar-lo o convertir-lo en una “verdadera” cambra de representació territorial. El líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, va criticar que la proposta “no està a l’altura del federalisme històric del país”. A la banda independentista, el candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, va qualificar la proposta de “caricatura”, i des d’ERC Gabriel Rufián va burlar-se’n a través de Twitter.