Podem i l’Espanya plurinacional
La renúncia de Podem als quatre grups al Congrés és un mal auguri de cara a mantenir el referèndum
La primera prova de foc de Podem a l’hora de defensar la visualització institucional de l’Espanya plurinacional ha acabat amb fiasco. El conglomerat de confluències territorials d’Iglesias va renunciar ahir a tenir els promesos quatre grups parlamentaris al Congrés que havien de visibilitzar la realitat diversa de l’Estat. Tenint en compte el reglament de la cambra baixa, ja era una promesa arriscada. I el fet que la mesa hagi acabat sota el control de PP i C’s no hi ha ajudat. La divisió en dos grups, el Podem d’Iglesias i el Podem perifèric (fet de la suma de catalans, valencians i gallecs), tampoc no ha prosperat: ni Iglesias el veia clar -el deixava més debilitat parlamentàriament- ni el PSOE, que inicialment semblava que li donava suport, hi va apostar fins al final, per no estalviar a un grup únic de Podem les contradiccions territorials. Aquestes contradiccions ja han aflorat amb Compromís-Podem, que de moment no s’ha afegit al grup únic, i alguns diputats del qual podrien acabar al grup mixt. En canvi, els catalans d’En Comú Podem i els gallecs d’En Marea s’han avingut a la renúncia a tenir grup propi a canvi d’un grup comú nominalment confederal, tot i que serà difícil que tingui cap conseqüència pràctica parlamentària. La seva acceptació recorda molt la històrica situació del PSC, que tot i tenir una personalitat pròpia ha quedat diluït durant dècades dins el grup del PSOE.
La creació d’un sol grup de Podem suposa, en el terreny de la plurinacionalitat, un mal auguri. Si en un terreny com aquest, més simbòlic que res, ja es tira la tovallola tot just començar, què passarà amb el compromís del referèndum català? Vist el poc recorregut que ha tingut el compromís de formar quatre grups al Congrés, és lícit pensar que la pressió del PSOE a Iglesias per formar un govern d’esquerres a condició de renunciar al referèndum i la predisposició estratègica de C’s a fer-lo possible si no s’obre el meló territorial podrien acabar fent forat. Si això arribés a passar, sens dubte suposaria un daltabaix per a les noves esquerres perifèriques, que perdrien tota la credibilitat a l’hora de defensar la possibilitat d’una Espanya plurinacional.
