Els tribunals també apugen la llum

BarcelonaEl sector elèctric és dels que dona més feina als tribunals contenciosos administratius, potser perquè és un dels més regulats. I molts d’aquests litigis -que de vegades duren anys- acaben en resolucions que tenen un cost que, en la majoria dels casos, repercuteix en el rebut que paguen els ciutadans encarint-lo. Unes pujades que se sumen a les que ja està vivint el mercat, ja que al desembre la pujada mitjana del rebut va ser del 4,2% i l’evolució del mercat majorista de l’electricitat, que s’ha disparat un 30%, fa pensar en nous increments.

El govern espanyol, amb el nou ministre d’Indústria, Álvaro Nadal, manté congelada la part regulada del rebut, i el PP vol mantenir-ho així -almenys és el que inclou en una ponència que portarà al seu congrés que vol ser la base d’una llei de transició energètica-, sempre que s’eviti crear nous dèficits.

En els últims mesos, però, els tribunals s’han pronunciat sobre aspectes que afecten el cost de l’energia. Per exemple, el ministeri aprovarà aviat una ordre ministerial que comportarà una refacturació als consumidors de Castella-la Manxa, Catalunya, la Rioja i el País Valencià. La mesura és per complir una sentència del Tribunal Suprem que obliga a carregar sobre els usuaris de cada comunitat diferents tributs de cada territori.

L’import total d’aquesta refacturació pujarà a 16,4 milions d’euros. Per aquesta refacturació, els consumidors de Castella-la Maxa hauran de pagar 5,86 euros de més a l’any, els catalans 5 cèntims i els valencians 78 cèntims.

Aquesta refacturació se suma a d’altres d’aprovades pel govern espanyol els últims anys per complir resolucions del Suprem, entre les quals hi ha la que va obligar a apujar un 7% el rebut del 2012 per la insuficiència dels peatges o la que es va aprovar poc abans d’acabar el 2016 per la revisió dels marges de les comercialitzadores de referència, que encarirà el rebut un 0,04%

Finançament del bo social

Dues sentències més del Tribunal Suprem van tombar a l’octubre el sistema de finançament del denominat bo social -una tarifa elèctrica per a famílies vulnerables que havien de pagar les elèctriques integrades, és a dir, les que tenen la generació, distribució i comercialització de l’energia-. Segons el Suprem, aquest sistema anava contra la legislació europea. Arran d’aquestes sentències, el govern espanyol haurà d’indemnitzar les companyies, un cost que en principi no hauria de repercutir directament sobre els consumidors.

El bo social té un cost superior als 200 milions d’euros anuals, que les companyies paguen en funció, entre altres aspectes, del nombre de clients. El 2016 Endesa n’havia de finançar un 41%, Iberdrola un 37,9%, Gas Natural un 14,7%, EDP un 3,2% i Viesgo un 2,2%. Just abans de Nadal, el govern espanyol va aprovar el decret llei (pendent de convalidació del Congrés) que regularà el bo social. Aquesta norma preveu que el financin les societats matrius de totes les comercialitadores elèctriques en funció del nombre mitjà de clients que tinguin. Un cost que, per tant, hauran d’assumir les elèctriques però que tampoc no ha de tenir forçosament una repercussió directa en el consumidor.

Hi ha altres sentències que tampoc haurien de repercutir directament sobre els consumidors, però que també augmentaran els costos de les elèctriques. Són les que ha dictat el Tribunal Suprem avalant la taxa municipal que hauran de pagar les companyies per l’ocupació dels domini públic. Una taxa que fins ara havia comportat múltiples sentències contradictòries dels tribunals. Però la sala tercera del Tribunal Suprem ha dictat cinc sentències -crea jurisprudència- en què rebutja els recursos contra aquesta taxa que havien interposat Red Eléctrica, Unión Fenosa i Gas Galicia. Aquestes empreses argumentaven que la taxa suposa un “increment no justificat” dels tributs, però el suprem creu que han de pagar per l’ús del domini públic.

Proposta per pagar menys per la potència

El diputat d’ERC Joan Capdevila ha presentat una proposició no de llei al Congrés que, si prospera, podria rebaixar el rebut de molts abonats, especialment pimes i famílies, sobretot per a les segones residències. La proposició persegueix que la potència contractada pugui ser estacional. Això permetria augmentar, per exemple, la potència contractada en una petita empresa els mesos de l’any que té puntes de producció. O en el cas d’una segona residència es podria augmentar la potència contractada a l’estiu i deixar-la en mínims la resta de l’any. Aquesta proposta comportaria un estalvi important per als consumidors, ja que la potència contractada, que abans suposava un 25% del cost de l’electricitat, a partir de la llei del 2013 va passar a tenir un pes del 50%.

La proposició indica, a més, que la tecnologia actual permet fer remotament el canvi de potència gràcies als denominats comptadors intel·ligents. Segons el diputat republicà, una potència variable permetria “optimitzar el perfil de consum” de cada client.