Quatre de cada 10 feines són ‘low cost’ a Catalunya

BarcelonaUn 40% de la població ocupada a Catalunya treballa en una posició de baixa formació, segons recull un estudi de la patronal Pimec. Catalunya, de fet, arrossega un dèficit de feines que requereixen un nivell de formació mitjà o alt, mentre que té un excés de feina a la franja baixa de qualificació, si es compara amb els països avançats de l'entorn. En resum, el mercat laboral segueix reunint les condicions idònies per tornar a patir una destrucció massiva de feina quan l'economia torni a trontollar.

Tot i el nombre de feines de baixa qualificació, només un 33% dels ocupats catalans acredita tenir un nivell baix de formació (l'ESO o inferior). És a dir, hi ha més feines de baixa formació que persones amb baixa formació. Aquest desfasament implica que hi ha una bossa de subocupats treballant en feines de menys qualificació del que els permetria la seva preparació acadèmica.

El pes del turisme i d'activitats del sector terciari, com el comerç o l'atenció a les persones, incideix directament en el fet que a Catalunya les feines de baixa formació estiguin 10 punts percentuals per sobre que les de països avançats de l'entorn europeu. L'estudi de Pimec pren com a referència vuit economies europees de dimensió similar a Catalunya (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Països Baixos, Noruega, Suècia i Suïssa). En aquests països, menys d'un terç dels treballadors fa una tasca de baixa qualificació.

Els desajustos al mercat laboral augmenten encara més quan es mira la franja del mig, la dels tècnics, ja sigui de FP de grau mitjà o superior. Representen un 36% del total de llocs de treball a Catalunya, però són l'única franja on hi ha dèficit de professionals. "Són massa pocs per cobrir les necessitats de les empreses", lamenta Antoni Cañete, secretari general de Pimec.

Les TIC necessitaran un 40% més de treballadors

N'hi ha prou de fer un cop d'ull a l'estadística per intuir aquesta mancança: els ocupats que acrediten tenir algun tipus de FP no arriben ni al 23% del total, malgrat que al mercat laboral català les feines d'aquesta categoria suposen el 36%. Com solucionen les empreses aquesta escassetat dels perfils que necessiten?

"Hi ha una demanda de tècnics que no es troben i es cobreix amb titulats universitaris", admet Cañete, que alerta del risc de frustració que això pot generar entre els empleats sobrequalificats, que fan feines que no els pertocarien per rang formatiu.

La conclusió és que la població activa catalana, que aglutina tant els ocupats com els que estan buscant feina, està excessivament polaritzada. Això vol dir no només que hi ha massa persones a la franja baixa, sinó que també hi ha un nombre molt alt de treballadors amb formació alta. Pimec destaca que, fins i tot entre els que fan FP superior, hi ha una important proporció que l'utilitza com un pont per acabar cursant una carrera universitària, i no per trobar feina al mercat laboral.

Els ocupats que acrediten ser universitaris són el 44% del total, una proporció fins i tot per sobre que a països de l'entorn, però les oportunitats que els brinda el mercat laboral català són només un 23% de les feines, quan a les economies analitzades hi ha molta més coincidència entre efectius d'alta formació i feines on es demanda aquest perfil.

Per contra, en aquests països avançats hi ha un percentatge molt més alt de treballadors amb FP. A Catalunya, un 20% de la població activa acredita aquest nivell mitjà de formació mentre que als països de l'entorn el percentatge és de més del doble (44%).

La diferència és encara més extrema si es mira què passa a Alemanya, el país amb una aposta més forta per la FP. El 27% de les persones d'entre 25 i 64 anys acredita un nivell alt d'estudis, deu punts menys que a Catalunya, però per contra hi ha el triple de pes dels treballadors a la franja mitjana (gairebé el 60%).

Adequar l'oferta a la demanda

La patronal Pimec ha criticat que la manca de perfils tècnics a Catalunya obeeix a una combinació de factors. El primer, però no únic, és la visió cultural de considerar –encara avui, la Formació Professional com una qualificació "de segona", sosté Cañete, que crida a vèncer l'obsessió per la titulació universitària.

També ha assenyalat les administracions públiques com a responsables de millorar l'orientació actual del model educatiu i ha reivindicat que cal implicar més les empreses per poder generar els perfils professionals que més necessita el mercat de treball. "No podem posar el carro davant dels cavalls com fins ara; cal que l'empresa sigui l'origen i el destí de qualsevol formació professional", ha insistit.

Apujar el nivell tècnic dels treballadors, segons la patronal, tindrà un efecte directe sobre la riquesa del país. "Com més treballadors amb formació mitjana, més PIB per càpita", ha subratllat Cañete.

Les claus

1. En què consisteix el desajust al mercat laboral de Catalunya?

Es dediquen recursos a formar perfils que no encaixen amb la demanda de les empreses. “D’una banda, es generen frustracions de treballadors sobrequalificats, abocats a fer tasques que no els toquen, o bé s’empeny als universitaris sense sortida a marxar a fora”, sosté l’economista Modest Guinjoan, cap de l’Observatori de Pimec.

2. Quina alternativa els queda a les empreses davant la falta de tècnics?

O opten per subocupar una persona d’una formació superior, o bé acaben anant a buscar perfils especialitzats a l’exterior. “Hi ha països amb un nivell de perfils tècnics molt superior a Catalunya, com pot ser Hongria”, explica Guinjoan.

3. Què es pot fer per millorar la cohesió entre el nivell dels treballadors i la feina?

Primer és un tema cultural que cal abordar en l’àmbit familiar. “Cal deixar de veure com una degradació social que un fill d’un llicenciat opti per cursar FP”, lamenta el responsable de l’observatori d’estudis de Pimec. I el segon focus de responsabilitat, afegeix, és el sistema educatiu, que manté una oferta formativa desajustada amb el que vol el mercat de treball. Cal crear mecanismes per “prendre el pols constantment a les necessitats del mercat”, explica Guinjoan.

4. Quina ha estat l’evolució dels alumnes de FP?

Les matriculacions han crescut els últims anys, però caldran anys (almenys 10, segons Guinjoan) per aconseguir les ràtios de professionals tècnics més adients al que demanda el mercat de treball. Cal posar més el focus en l’orientació dels alumnes, afegeix, per detectar els que tenen capacitats per aquest tipus de feines més tècniques i descobrir-los sortides laborals.