‘Corralito’ de 32,5 milions a la Cooperativa de Cambrils

CambrilsLa Cooperativa Agrícola de Cambrils va tancar provisionalment ahir la seva secció de crèdit -coneguda com a Caixa Agrària- per “manca de liquiditat immediata”. El tancament s’havia decidit el 27 d’agost passat en una assemblea de l’entitat, però es volia fer, amb la supervisió de la Generalitat, de manera ordenada i integrant els dipòsits dels impositors en una entitat convencional (la triada era el BBVA). Però el deute de 9,5 milions d’euros de la cooperativa a la seva secció de crèdit no ho ha fet possible. En els últims dies, i per evitar la solució dràstica del tancament i el bloqueig dels dipòsits, a què al final s’ha arribat, la direcció va intentar una operació a tres bandes amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i la Generalitat. La solució d’emergència era un préstec de la Federació de deu milions d’euros que havia d’avalar la Generalitat. Però l’operació no ha sigut possible en diagnosticar-se que eren necessaris 4,5 milions més, una quantitat que la Federació de Cooperatives no podia assumir.

El tancament de la Caixa Agrària suposa un corralito que deixa en suspens els 32,5 milions d’euros que l’entitat té en dipòsit, corresponents a 1.500 clients, majoritàriament petits estalviadors. D’aquest import, 28 milions corresponen a dipòsits fixos o a termini, mentre que els altres 4,5 milions són de comptes corrents i llibretes. Uns diners que la junta rectora va afirmar ahir que confia tornar, tot i que no va concretar cap calendari. L’adjunt a la direcció general de la cooperativa, Xavier Mas, es va mostrar convençut que l’entitat, que ahir mateix presentava preconcurs de creditors, era viable i que amb la continuïtat de l’activitat empresarial (amb una facturació de vuit milions d’euros i un elevat nivell d’internacionalització), les aliances amb altres cooperatives o la venda d’actius i patrimoni es podria sanejar la situació i fer front a la devolució dels dipòsits. La Generalitat compartia aquest optimisme. Mas també va explicar que continuarien negociant amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i la Generalitat per l’acord en què s’ha treballat els últims dies i que finalment es va descartar. L’origen de la fallida de la secció de crèdit és l’endeutament de la cooperativa en els últims anys mitjançant fons de la Caixa Agrària. Xavier Mas reconeixia ahir: “S’han adquirit infraestructures i actius de massa envergadura, ens hem sobredimensionat”.

Pel que fa a la situació dels afectats, l’alarma ja s’havia disparat des de feia uns dies, en què els rumors de fallida s’havien estès entre els impositors. Això havia generat cues de clients per retirar els fons. Un dels afectats, Miquel Marín, va presentar-se ahir a la seu de la cooperativa per exigir, sense èxit, que li tornessin els diners. “Ho vaig intentar ahir [per dilluns] a la Caixa Agrària -explicava Marín- però la cua era llarga i vaig decidir tornar-ho a provar avui, però l’he trobat tancada”, lamentava. En tractar-se d'una cooperativa agrícola, no està adherida al Fons de Garantia de Dipòsits, de manera que ningú sap quan recuperarà els seus diners. L’Ajuntament de Cambrils va emetre un comunicat oferint el seu suport i assessorament als afectats.

El precedent de l’Aldea

Les seccions de crèdit de les cooperatives agrícoles són entitats de crèdit de tradició centenària a Catalunya creades per atendre les necessitats financeres dels seus socis. Actualment n’hi ha un centenar, més d’una seixantena a la demarcació de Tarragona i una trentena a la de Lleida. El fet que s’ubiquin en poblacions petites o mitjanes de zones rurals, on en alguns casos no hi ha entitats convencionals, ha fet que assumissin el seu rol i gestionessin dipòsits d’impositors que no són socis de la cooperativa agrícola, allunyant-se d’aquesta manera del model original. En els últims anys, la Generalitat ha impulsat un procés perquè les cooperatives externalitzessin les seves seccions de crèdit sota l’aixopluc d’entitats convencionals. Des de l’any 2014, 16 cooperatives han donat de baixa les seves seccions de crèdit, quatre de les quals amb suport públic. En el cas de la Caixa Agrària de Cambrils, el procés d’integració al BBVA havia començat amb el vistiplau dels socis el 27 d’agost passat. L’operació tenia dos avals del Govern, la venda d’immobles de la cooperativa i les aportacions dels socis, però va quedar aturada per l’existència d’un forat d’uns 9,5 milions d’euros. Tot i això, segons la Generalitat, els actius dels que disposa l’entitat cambrilenca haurien de permetre, “amb temps i una gestió acurada, el retorn ordenat dels dipòsits”.

La fallida de la secció de crèdit a la Cooperativa de Cambrils obliga a fixar-se en el precedent de la de l’Aldea, vinculada a Bankia, que l’any 2011 també va fer fallida i va provocar el bloqueig de 4,5 milions de més de 300 impositors. Quatre anys després, els dipòsits no s’han tornat i el cas continua un llarg periple judicial de final imprevisible.

Les claus

1. Què és una secció de crèdit d'una cooperativa agrària?

És una branca de la cooperativa que porta a terme l'activitat bancària. Proliferen perquè en els territoris on hi ha cooperatives agràries sovint no hi ha hagut accés fàcil a entitats bancàries tradicionals. Actualment a Tarragona n'hi ha una seixantena i a Lleida una trentena.

2. ¿Compten amb alguna protecció els estalvis dels socis de la cooperativa?

Les cooperatives de crèdit poden estar incloses al Fons de Garantia de Dipòsits, cosa que permet que els socis recuperin part dels estalvis en cas de fallida, però les seccions de crèdit de les cooperatives agràries no ho estan. Així, la recuperació dels estalvis passa per les gestions que faci l’entitat.

3. Quin paper hi juga la Generalitat?

La Generalitat ha fet un paper de supervisió sobre aquest sector i ha fet recomanacions, però són els socis d’aquestes entitats els que prenen les decisions. El departament d’Economia, en concret, va autoritzar dos avals per a la Cooperativa de Cambrils amb la condició que externalitzessin la seva secció de crèdit (l’àrea d’activitat bancària). Tot i que els socis van votar-hi a favor, això no es va produir. Des de l’any 2014, 16 cooperatives han donat de baixa les seves seccions de crèdit, quatre de les quals amb suport públic.- ALBERT VIDAL