La rebaixa fiscal de Rajoy li fa perdre 2.500 M€ i dispara el dèficit

MadridMariano Rajoy deixa mala peça al teler per a qui el rellevi com a president del govern espanyol després de les eleccions del 26 de juny, si no guanya les eleccions. La rebaixa fiscal que va anunciar pocs mesos abans dels comicis del 20 de desembre està deixant un forat en la recaptació d’impostos que posarà molt difícil complir amb les exigències del dèficit de Brussel·les, segons es desprèn de les últimes dades d’Hisenda i de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) que es van publicar ahir.

En els quatre primers mesos de l’any, la recaptació tributària va davallar un 3,6%, segons l’informe de l’Agència Tributària. La rebaixa de 2.556 milions d’euros en la recaptació s’atribueix als canvis normatius aprovats pel govern espanyol (bàsicament la reducció de l’IRPF i de societats). Aquesta caiguda dels ingressos es va produir malgrat que va augmentar la base imposable (és a dir, els diners subjectes a tributació) un 2,3%. Aquestes dades deixen en paper mullat l’argument del govern espanyol que la rebaixa impositiva queda compensada per la millora de l’activitat i el consum, ja que es posen més diners en mans dels consumidors.

Si continués aquest ritme de caiguda d’ingressos, el cost dels últims canvis fiscals seria de més de 7.500 milions d’euros a final d’any per a les arques de l’Estat, és a dir, set dècimes del PIB. Això complicaria molt complir els objectius de dèficit pactats amb Brussel·les després dels incompliments reiterats dels últims anys. De fet, fins a l’abril, segons les dades de la IGAE, el dèficit de l’Estat va pujar respecte a l’any passat, fins a l’1,25%, amb un forat de 13.981 milions d’euros. I aquest augment del dèficit s’explica, precisament, per la caiguda dels ingressos que posa en relleu l’informe de l’Agència Tributària.

Impacte més gran a la caixa

En termes de comptabilitat nacional (que compta els diners que ja són a la caixa, i no els deutes generats amb l’Estat), la davallada dels ingressos és encara més aguda que la que posen de manifest les dades del fisc, amb una caiguda al mes de 3.500 milions, un 6,2%, per a tots els ingressos de l’Estat. Si es tenen en compte només els ingressos tributaris, la caiguda és més contundent: d’un 8,7%. La IGAE reconeix també que s’explica fonamentalment per la reforma fiscal.

Tant l’Agència Tributària com la IGAE diuen que una part de la davallada dels ingressos es deu a la reforma del sistema de retencions i que, per tant, es veurà compensada a finals de l’any, o l’any vinent. Tot i així, si s’elimina l’impacte de la reducció de les retencions per l’impost de societats, i també l’impacte positiu als comptes espanyols de la reforma de l’IVA d’importació (que no és una decisió del govern espanyol), l’impacte de la reforma fiscal continua fregant els 2.500 milions d’euros.

Les dades van arribar, justament, el mateix dia que el ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos, afirmava que és compatible rebaixar els impostos i complir el dèficit. Després que dilluns fes un avís que caldrien més retallades (cosa que no va agradar al PP), el ministre va rectificar i va avalar el programa del partit. Les xifres de recaptació, però, sembla que van en direcció contrària, i apunten que Espanya ho tindrà molt difícil per complir els objectius de dèficit. L’any passat es va situar en el 5% del PIB a final d’any, i enguany l’objectiu és del 3,7%. De moment, l’Estat va camí de marcar una xifra pitjor que el 2015.

Les comunitats autònomes compensaran en part aquesta desviació. Catalunya va arrencar l’any amb una reducció del dèficit, que va situar-se en 281 milions d’euros el primer trimestre, una xifra que equival al 0,13% del PIB. El descens del dèficit és de més del 55%. Al conjunt de les comunitats autònomes el dèficit és com el català, del 0,13%.