L’exportació ignora la política

BarcelonaAl maig hi va haver eleccions municipals, que, a la capital catalana, van donar pas a un govern d’esquerra alternativa. Al setembre, eleccions al Parlament amb un ambient de referèndum i sota la pressió més o menys explícita de diferents agents econòmics contra una victòria sobiranista. El resultat va ser ajustat i de difícil governabilitat. I, al desembre, les incertes eleccions espanyoles, que també van fer contenir l’alè als inversors i que, per l’aritmètica dels resultats, encara no han permès que es formi govern. Tot això va passar el 2015 i, malgrat tot, Catalunya va continuar batent els seus propis rècords d’exportacions.

Les vendes catalanes a l’exterior van arribar als 63.838 milions, una xifra que supera el rècord del 2014 amb un augment superior al 6%. Al conjunt d’Espanya el creixement va ser lleugerament inferior, del 4%, fins a arribar a superar els 250.000 milions. L’acceleració més gran a Catalunya que a Espanya fa que el pes de les exportacions catalanes en el conjunt de l’Estat hagi tornat a pujar fins al 25,5% i superi l’aportació que es va fer tant el 2014 com el 2013 (vegeu gràfic).

Les comunitats autònomes que més han augmentat les exportacions respecte al 2014 són Castella i Lleó (+16,9%), les Balears (+16,8%) i el País Valencià (+14,9%).

En paral·lel, el dèficit comercial (la diferència entre exportacions i importacions) va caure tant a Catalunya com a Espanya. La dada és especialment positiva a l’Estat: va baixar un 1,2% respecte a l’any passat per situar-se en -24.174 milions, una xifra que suposa el segon dèficit més baix des del 1998, per darrere del 2013.

El catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona Joan Tugores afirmava que aquests resultats s’han de considerar “un èxit” i la prova que “des de la crisi s’ha apostat per un nou model productiu basat en la competitivitat”. Aquest expert afegeix que aquestes dades tenen un especial mèrit pel fet que “el comerç mundial no viu un bon moment”, però adverteix del risc de caure en la complaença: “Es pot tenir la temptació d’afluixar. Crec que no està passant, però com a país s’ha de tenir clar que cal demanda interna i també l’externa”.

Segons Tugores, l’augment exportador no ha tingut a veure només amb la devaluació interna aconseguida per la via de la reducció salarial: “Això ha sigut un ingredient més, que hi ha ajudat, però hi ha altres factors, com la qualitat, la creativitat i la innovació, que han sigut més importants”.

El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, va celebrar ahir que el creixement de les exportacions catalanes no hagi sigut només superior al del conjunt d’Espanya, sinó també al de la Unió Europea i al de la zona euro. Segons va indicar, a Catalunya hi ha 16.400 empreses exportadores regulars (que fa com a mínim quatre anys seguits que exporten), un 3% més que el 2014. Segons la seva opinió, això demostra que les empreses “han interioritzat que les exportacions no són només una via d’escapament davant de la caiguda de la demanda interna, sinó una estratègia de competitivitat”.

Lleida i l’automòbil, líders

Les exportacions catalanes han crescut a les quatre demarcacions catalanes. A Barcelona ho han fet un 6,4%, a Girona un 6,5%, a Lleida un 9,6% i a Tarragona un 2,8%. Pel que fa als productes més exportats, els químics són els que suposen un volum més elevat d’exportacions i arriben als 1.268 milions d’euros, de manera que s’han mantingut estables respecte a l’any anterior amb una lleu disminució del 0,2%. Per darrere se situen els béns d’equip (maquinària industrial), amb 955 milions d’euros (+14%), i el sector de l’automòbil, amb 816 milions (+15%).