El jutge exigeix els correus clau del cas Bankia
MadridEl jutge Fernando Andreu ha sol·licitat amb urgència els correus electrònics que va enviar José Antonio Casaus, l’inspector principal del Banc d’Espanya a Bankia, abans de la sortida a borsa. Es tracta dels quatre correus de l’abril i el maig del 2011 als quals Casaus va fer referència durant la seva compareixença del 5 de setembre. El jutge requereix ara al Banc d’Espanya i al mateix testimoni que aporti aquests mails.
De fet, Andrés Herzog, lletrat de l’acusació popular de la Confederació Intersindical de Crèdic (CIC), ja havia demanat aquests quatre correus en un escrit que va presentar el divendres 30 de setembre. El jutge Andreu, sense demanar l’informe del fiscal Alejandro Luzón, com ja ha passat altres vegades, va traslladar la petició al Banc d’Espanya.
El jutge assenyala com a únic raonament jurídic que “la diligència a practicar es comprèn dins les actuacions encaminades a preparar el judici oral i les practicades per esbrinar i fer constar la perpetració dels delictes amb totes les circumstàncies que poden influir en la seva qualificació i la culpabilitat dels delinqüents... per la qual cosa escau acordar la pràctica de les diligències sol·licitades”.
El Banc d’Espanya, en dubte
Casaus s’ha convertit, de fet, en testimoni de càrrec de l’acusació popular respecte a les declaracions prestades per cinc alts càrrecs del Banc d’Espanya i un inspector l’última setmana de juliol. Segons va explicar Casaus, era sabut que Bankia era inviable i que s’hauria de nacionalitzar després de la sortida a borsa.
Ho va explicar així: “Ens van demanar a l’equip de seguiment què pensàvem sobre la sortida a borsa amb l’estructura de doble banc. Nosaltres el que vam manifestar en diversos correus (jo com a mínim en vaig enviar dos a l’abril i dos al maig del 2011) és que no era la solució per al grup, vam dir que crèiem que el grup no era viable sense un canvi de control. El grup BFA-Bankia -no estic parlant de Bankia- no era viable com a grup i, per tant, la sortida a borsa no solucionaria el problema i acabaria amb la nacionalització del grup”.
L’inspector principal del grup semblava que convidés a llegir aquests correus, perquè va repetir uns quants cops que existien. “En definitiva, vèiem que era un grup no viable si no hi havia un canvi de control [adquisició per part d’una entitat més potent]. Per tant, aquesta no era la proposta al pla de capitalització. I això ho vam repetir com a mínim en quatre ocasions”, va apuntar Casaus en un altre moment de la seva declaració.
Aquests correus existeixen. Fonts consultades per aquest diari asseguren que l’èmfasi de Causaus en aquests correus indica que ell no els ha destruït. Les mateixes fonts asseguren que l’inspector principal vaticinava en un d’aquest correus que es nacionalitzarien les pèrdues en què acabaria tota l’operació. Aquesta nacionalització de pèrdues va suposar gairebé 23.000 milions d’euros d’ajudes en injecció de capital directes, als quals cal sumar 23.000 milions més d’ajudes indirectes i altres quantitats addicionals (compres d’actius de la Sareb, l’anomenat banc dolent ).
Què aporten els correus? Una visió a temps real, al mateix moment en què s’orquestrava la sortida a borsa, de l’inspector més important. Casaus havia sigut inspector de Caja Madrid abans de ser-ho a Bankia.
La declaració de Casaus ja va obrir una esquerda en la versió dels dos alts càrrecs del Banc d’Espanya. Els correus documentarien les seves afirmacions. Dit d’una altra manera: la comissió executiva del Banc d’Espanya coneixia la situació real de BFA-Bankia, és a dir, la seva inviabilitat.
Així doncs, com va explicar Casaus a la seva declaració, la cúpula sabia que “BFA-Bankia era una màquina de perdre diners” i que la seva “generació recurrent de resultats des del primer trimestre del 2011 era zero” sense “capacitat per atendre res, cap sanejament”.
