La inversió pública a Espanya toca mínims del 1970

MadridBona part de la capacitat d'Espanya per retallar el seu dèficit públic des de la crisi econòmica ha sigut gràcies a la contenció de la despesa i la inversió de l'Estat. Així ho posa de manifest l'últim informe del Banc d'Espanya, que analitza l'evolució de la inversió pública durant la crisi i la recuperació. Segons aquest estudi, la inversió pública de l'estat espanyol va tocar fons el 2016, i va arribar als mínims registrats el 1970. El percentatge sobre el PIB de la inversió del sector públic va ser d'un 1,9% i només va represenar un 4,6% de tota la despesa pública de l'Estat (principalment destinada a pensions i a pagar interessos del deute).

I d'aquesta inversió minsa, les principals responsables en van ser les comunitats autònomes, que van invertir el 45% del total de la inversió pública del 2016. La resta es va repartir en un 35% per a l'administració central i un 20% per a les locals.

El Banc d'Espanya admet que la reducció d'inversió pública ha sigut un fenomen generalitzat a la zona euro i que encara ara es troba en nivells històricament baixos. Tot i això, apunta que entre 2007 i 2016 la inversió pública a Espanya i a Irlanda es va reduir un 60% en termes de PIB, mentre que Portugal la va retallar un 50% i Itàlia i Grècia entre un 30% i un 35%. En altres casos, com Holanda i França, la retallada de la inversió de les seves adminsitracions públiques va ascendir només fins al 15%. A més, Bèlgica, Alemanya o França van augmentar l'esforç inversor. D'altra banda, aquest organisme recorda que Espanya va invertir més que la mitjana de la Unió Europea entre 1995 i 2007.

La retallada d'inversió pública ha sigut clau per a la consolidació de les finances públiques espanyoles, com admet el mateix Banc d'Espanya. Tot i això, assenyala que ha excedit el seu pes dins la despesa. Per il·lustrar-ho el Banc d'Espanya pren com a referència el 2009, quan es va registrar el màxim nivell de dèficit públic i calcula que entre aquell pic i el 2016 la caiguda acumulada de la inversió pública va ser de 3,2 punts percentuals del PIB, mentre que altres despeses, com la dels assalariats públics, es va reduir 0,7 punts percentuals i les prestacions socials van augmentar 1,2 punts. Així, conclou que "una partida pressupostària que suposa menys del 10% de la despesa primària total va ser responsable del 60% del seu ajust total".

A quines partides anaven destinats aquests diners? Com recorda el Banc d'Espanya, la inversió pública es divideix en diverses categories, però històricament ha anat destinada en un 45% del total a infraestructures. També hi ha serveis públics generals que han suposat el 15% de la inversió, mentre que prop del 10% ha anat per a defensa i salut. En aquest procés de retallada, entre 2009 i 2015 el Banc d'Espanya apunta que les partides que més es van reduir van ser habitatge i protecció social (amb una caiguda del 80% en termes nominals), mentre que les infraestructures haurien caigut un 50% i defensa i ordre públic, entre un 10% i un 20%. A més, el Banc d'Espanya apunta que en infraestructures la principal despesa se l'ha emportat el sector ferroviari amb l'alta velocitat.