Les exportacions catalanes es diversifiquen mirant a l’Àsia
Les vendes a Europa estan lluny dels nivells de fa una dècada mentre es dispara el negoci amb l’Orient
BarcelonaAbans que esclatés la crisi econòmica, la Unió Europea era el millor client de Catalunya amb diferència. La implementació d’una moneda comuna el 2002 i la lliure circulació de persones, mercaderies i capital entre els 28 països membres van fer créixer les vendes a l’exterior a un ritme frenètic. Entre el 1998 (primer any del qual l’Idescat disposa de dades) i el 2007, les exportacions catalanes van créixer un 83% en termes absoluts, un augment motivat, precisament, per la liberalització del mercat comunitari. Durant aquest període, vora el 75% de les exportacions catalanes anaven destinades a altres països de la UE.
Des de llavors, però, els socis comunitaris han anat perdent pes sobre les exportacions catalanes en benefici d’altres regions, sobretot de l’Àsia i, en menor mesura, de l’Europa de l’Est. El 2007 va suposar un abans i un després en aquest sentit. Aquell any, el 72% de les exportacions catalanes es van dirigir a la Unió Europea, mentre que el 2012, quan la crisi econòmica va tocar fons, aquest valor va passar a ser del 62% (vegeu gràfic). La davallada en aquestes xifres té una explicació senzilla: la desacceleració econòmica a les principals potències del Vell Continent va frenar-ne el creixement i, per tant, va reduir-ne la capacitat importadora. Segons les dades del Banc Mundial, el PIB de França (el principal client de Catalunya) va patir un descens del 2,9% entre el 2008 i el 2009, un escenari que també es va donar en clients com Itàlia i Alemanya. Durant aquests anys, no tan sols va disminuir el pes de la UE en les exportacions catalanes, sinó també el valor absolut de les vendes a l’exterior. Entre el 2008 i el 2009, Catalunya va reduir el seu volum d’exportacions un 18%.
Enmig de tot aquest clima de recessió econòmica, altres mercats com la Xina evolucionaven de forma totalment oposada. Amb un creixement del PIB del 10% durant els anys més foscos d’Europa, la Xina no va aturar el seu ritme de compres sobre Catalunya. El 2007, les exportacions a aquest país asiàtic suposaven una quota que no arribava a l’1%, mentre que en el darrer exercici ja superaven el 2%. Si s’observa la quota que engloba l’Àsia, l’Àfrica i Oceania, les dades revelen que aquests mercats guanyen pes amb els anys tant en volum com en quota. En una dècada, el seu pes sobre les exportacions catalanes ha augmentat més de cinc punts.
Per a Joan Ramon Rovira, cap d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, aquesta tendència no tan sols és natural sinó que és “desitjable”. “La diversificació permet a un país exportar encara més”, apunta Rovira. Així, és normal que les empreses tant de Catalunya com d’Espanya optin per aquesta estratègia en un període en què les exportacions augmenten.
Efectes de la congelació salarial
Els avenços tecnològics dels últims anys han permès a les empreses augmentar la seva producció i el seu volum d’exportacions. Però un dels motius pels quals les vendes a l’exterior s’han vist impulsades darrerament està en la reforma laboral que va aprovar el Partit Popular l’any 2012. Entre altres efectes, la normativa ha fet augmentar la taxa de temporalitat dels treballadors.
D’altra banda, els salaris dels treballadors segueixen estancats a Espanya tot i la pujada de preus. Aquesta important devaluació salarial ha tingut un paper clau en les exportacions: la congelació dels sous ha permès que la competitivitat de les empreses catalanes i espanyoles sigui més alta (perquè necessiten menys recursos que altres països per produir). D’aquesta manera, les empreses poden exportar més fàcilment el seu producte i, en particular, a aquells mercats on el creixement de l’economia és més gran. Aquest procés desemboca en la situació actual, on països asiàtics amb un PIB a l’alça guanyen pes sobre la quota de les exportacions.
Malgrat que la Unió Europea ha guanyat tres punts de quota els últims tres anys, els experts consideren que el futur seguirà apuntant cap a la diversificació. “Un canvi que fomentés encara més la integració dins la UE podria afavorir el guany de quota de mercat”, però els nivells d’integració actualment “ja són bastant elevats”, conclou Joan Ramon Rovira.
