Caruana esmena la plana a Draghi
El Banc de Basilea es revolta contra els tipus baixos, que “no són necessaris” i generen “desequilibris”
Barcelona“Això no és la nova normalitat ”. Són paraules de Jaime Caruana, president del Banc Internacional de Pagaments (BIP), també conegut com a Banc de Basilea o banc central dels bancs centrals. Caruana va ser aquest dilluns a l’escola de negocis Iese per llançar un crit d’alerta: els tipus d’interès baixos, aplicats per tots els grans bancs centrals del món des de fa anys, no formen part de la solució, sinó del problema. O, dit en paraules més suaus, “els tipus baixos formen part de la situació de desequilibri, no de l’equilibri”.
Caruana va fer, davant un auditori d’alumnes de l’escola, una conferència adreçada a banquers centrals com ara Mario Draghi. L’antic governador del Banc d’Espanya va insistir que no creu en la teoria de l’estancament secular, que ve a dir que la generalització de la baixa inflació i poc creixement no són puntuals sinó que són aquí per quedar-se, en el que alguns gurus han batejat com a nova normalitat. “No estic segur de com serà la nova normalitat, no serà com la vella, però tampoc és aquesta situació”, va fer. L’avís, amb tota la prudència que se suposa al seu càrrec, va ser explícit: “Si els tipus baixos es mantenen durant molt de temps, provocaran noves causes d’inestabilitat financera”. I encara va ser més clar: “Aquesta no és una situació normal i no és necessària”.
Les seves paraules arriben en una setmana en què el Banc Central Europeu tornarà a fer pública la seva posició en matèria de tipus i el missatge per a Draghi és evident. El president del BCE manté els tipus en mínims històrics i ha anunciat que aquesta mesura s’allargarà en el temps. De fet, Draghi ja ha hagut de contestar en el passat els que li reclamen que apugi el preu del diner per mirar d’incentivar els inversors i animar així l’economia. “Ara per ara hi ha pocs indicis que estiguin emergint desequilibris financers”, va dir al maig. “Els dos indicadors més importants -preu del sector immobiliari i creixement del crèdit- mostren només intents de remuntar”, afegia. Segons deia Draghi aleshores, “un període de tipus d’interès baixos resultarà inevitablement en la deslocalització de recursos a escala local, però no amenaçarà l’estabilitat financera general”.
Caruana va voler evitar que les seves paraules sonessin a crítica de la gestió que han fet la immensa majoria dels bancs centrals i va fer una defensa de la seva gestió durant la crisi: “Sense la seva gestió, la situació seria ara molt més difícil”.
Tambors de crisi
Caruana va manifestar que el BIP és relativament optimista pel que fa a l’augment de la productivitat (“amb tot el que passa en el camp de la innovació, creixerà molt”, va dir) però va canviar de to per valorar la situació actual. El financer espanyol, que va dirigir el Banc d’Espanya entre el 2000 i el 2006, va admetre que les entitats tenen avui un coixí més sòlid que abans de la crisi però va referir-se a la recessió de balanç per referir-se als perills existents: “La complexitat de la situació ha augmentat perquè l’economia global, no necessàriament els bancs, té més deute i està més sensible”.
Entre els principals riscos que va assenyalar hi ha el del mercat de bons. Segons va dir, és massa gran, de liquiditat dubtosa i aixeca dubtes sobre el seu funcionament. En aquest sentit, segons la institució que presideix Caruana, el crèdit financer transfronterer va caure en el tercer trimestre i les amortitzacions de bons van superar les noves emissions, fet que alerta d’una falta de liquiditat a nivell mundial.
Caruana, que es va negar a respondre preguntes sobre la situació econòmica d’Espanya, va parlar amb ironia de la gestió que els banquers van fer en els anys anteriors a l’esclat de la crisi. “La meva generació no està en la millor posició per donar consells. La meva generació hauria de ser extremadament humil”, va fer. Tot i així, va acabar donant un consell tant a bancs centrals com a empreses: “Que pensin, de veritat, que potser s’han d’enfrontar a xocs externs i a volatilitat. Que tinguin un pla B”.