El dèficit català triplica fins a l'octubre l'objectiu de tot l'any

MadridEl desequilibri dels comptes públics catalans va ser fins a l'octubre del 2,02% del PIB. Això suposa gairebé triplicar l'objectiu anual imposat pel govern espanyol a totes les comunitats autònomes, que era del 0,7%, segons les dades publicades aquest dimarts pel ministeri d'Hisenda espanyol. A més, la xifra també és superior a la del mateix mes de l'any anterior. Amb aquestes dades, Catalunya es va situar com la segona comunitat amb més dèficit en termes relatius, i només superada per Múrcia, i la primera en termes absoluts, amb 4.112 milions d'euros de desequilibri pressupostari, més del doble que la següent, la Comunitat de Madrid, que té els comptes desquadrats per poc més de 1.900 milions.

Les dades de dèficit de Catalunya, però, inclouen l'impacte dels 1.318 milions d'euros d'obres finançades pel mètode alemany i anteriors al 2013 que Eurostat va obligar l'Estat a computar en el present exercici, i que Hisenda acusa la Generalitat d'haver amagat. La Generalitat defensa que aquest dèficit era conegut per l'Estat, a qui acusa de voler-los imputar, per motius polítics, una disputa metodològica amb Brussel·les. De fet, els diners van ser un dels pretextos que va fer servir el govern espanyol per justificar la intervenció de les finances catalanes.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja va avisar que no faria una retallada addicional per compensar aquell desequilibri i, finalment, va decidir resoldre-ho amb un apunt comptable a l'actualització del pla econòmic i financer en què recollien l'impacte d'aquests 1.300 milions, sense mesures correctores. Hisenda finalment va acceptar aquesta solució, perquè els diners no suposen una despesa real imputable al 2015, sinó simplement un apunt comptable.

Tot i així, encara que es descomptessin aquests diners, Catalunya superaria de llarg els objectius de dèficit imposats per Hisenda per a aquest any, com la majoria de comunitats. A l'octubre eren ja deu les que superaven el límit del 0,7% i, en conjunt, marcaven un dèficit de l'1,17%. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que és l'organisme que vigila el compliment del dèficit, ja va avisar aquest estiu que onze comunitats l'acabarien incomplint a finals d'any. Aleshores, l'Airef va demanar a l'Estat que repartís de manera més generosa el dèficit, per establir uns objectius assolibles per a les diferents comunitats.

El dèficit de l'administració central de l'Estat, per la seva banda, es va situar fins al novembre (Hisenda publica les dades estatals un mes abans que les autonòmiques) al 2,55% del PIB, gairebé mig punt per sobre que un mes abans, però amb una reducció del 22% respecte al mateix mes de l'any anterior. Amb aquestes dades, l'Estat es troba encara a tres dècimes del seu objectiu autoimposat, a falta d'un mes per tancar l'any.

Amb tot, el dèficit del conjunt de les administracions públiques, excloent els ajuntaments, encara no va superar a l'octubre l'objectiu anual pactat amb Brussel·les, però es va situar en el 3,55%, a només 0,7 punts.

El PIB manté el creixement

El govern espanyol ha rebut avui una bona notícia pel que fa a la possibilitat de complir els objectius de dèficit. En contra de les previsions d'organismes independents, el PIB no es va desaccelerar al quart trimestre de l'any, segons les previsions publicades aquest dimarts mateix pel Banc d'Espanya. En concret, el supervisor preveu que l'avenç serà del 0,8% intertrimestral, xifra igual a la del tercer trimestre, tot i que inferior a la del segon, quan l'avanç va ser de l'1%.