Les rebaixes fiscals de Rajoy enfosen els ingressos públics i disparen el dèficit

MadridMariano Rajoy deixa una mala peça al teler per qui el rellevi com a president del govern espanyol després de les eleccions del 26 de juny. La rebaixa fiscal que va anunciar pocs mesos abans de les eleccions del 20 de desembre, que finalment no van servir per formar govern, estan deixant un forat a la recaptació fiscal espanyola que posarà molt difícil complir amb les exigències del dèficit de Brussel·les, segons es desprèn de les últimes dades d'Hisenda i de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) que s'han publicat aquest dimarts.

Fins a l'abril, en els quatre primers mesos de l'any, la recaptació tributària va davallar un 3,6%, segons l'informe de recaptació de l'Agència Tributària, que atribueix una rebaixa de 2.556 milions d'euros als canvis normatius aprovats pel govern espanyol (bàsicament la rebaixa de l'IRPF i l'impost de societats).

Aquesta caiguda dels ingressos es va produir malgrat l'augment de la base imposable (els diners subjectes a tributació) del 2,3% fins a l'abril, el que deixa en paper mullat l'argument del govern espanyol que la rebaixa impositiva queda compensada per la millora de l'activitat i el consum que causa posar més diners a mans dels consumidors.

Si continués aquest ritme de caiguda d'ingressos, el cost de la reforma fiscal per a les arques de l'Estat seria de més de 7.500 milions d'euros a final d'any, gairebé vuit dècimes del PIB que complicarien i molt complir els objectius de dèficit pactats amb Brussel·les després dels incompliments reiterats dels últims anys. De fet, fins a l'abril, segons les dades que ha publicat l'IGAE, el dèficit de l'Estat va pujar respecte a l'any passat, fins a l'1,25%, amb un forat de 13.981 milions d'euros. I aquest augment del dèficit s'explica, precisament, per la caiguda dels ingressos que posa de relleu l'informe de l'Agència Tributària.

En termes de comptabilitat nacional (que compta els diners que ja són a la caixa, i no aquells deutes generats amb l'Estat), la davallada dels ingressos és encara més aguda que la que posen de manifest les dades del fisc, amb una caiguda al mes de 3.500 milions, un 6,2%, per a tots els ingressos de l'Estat. Si es tenen en compte només els ingressos tributaris, la caiguda és encara més contundent: del 8,7%. L'IGAE reconeix també que s'explica fonamentalment per la reforma fiscal.

Tant l'Agència Tributària com l'IGAE expliquen que una part de la davallada dels ingressos s'explica per la reforma del sistema de retencions i que, per tant, es veurà compensada a finals de l'any, o l'any vinent. Tot i així si s'elimina l'impacte de la reducció de les retencions per l'impost de societats, i també l'impacte positiu als comptes espanyols de la reforma de l'IVA d'importació (que no és una decisió del govern espanyol), l'impacte de la reforma fiscal continua voltant els 2.500 milions d'euros.

Les dades arriben, justament, el dia que el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, ha dit que és compatible rebaixar els impostos i complir amb Brussel·les. Després que dilluns fes un avís que caldrien més retallades que no caure bé al PP, el ministre ha rectificat i ha avalat el programa del partit que el va portar a dirigir la seva cartera. Les xifres de recaptació, però, semblen anar en direcció contrària, i apunten que Espanya ho tindrà molt difícil per complir els objectius de dèficit. L'any passat es va situar en el 5% del PIB a final d'any, i enguany l'objectiu és del 3,7%. De moment, l'Estat va camí de marcar una piitjor xifra que el 2015.

Les comunitats autònomes compensaran en part aquesta desviació. Catalunya va arrencar l'any amb una reducció del dèficit, que va situar-se en 281 milions d'euros el primer trimestre, una xifra que equival al 0,13% del PIB. El descens del dèficit és de més del 55% si es compara amb els 621 milions del primer trimestre de l'any passat. El conjunt de les comunitats autònomes va reduir el dèficit quasi un 25% entre el gener i el març i la xifra total va situar-se en els 1.486 milions. De fet, la mitjana de dèficit autonòmic coincideix amb la xifra catalana i és del 0,13%.