La construcció també revifa en municipis de segona residència

BarcelonaLa compravenda d’habitatges i la construcció residencial mostren símptomes de recuperació. Però si s’analitza la situació, s’ha obert una escletxa i el sector es mou clarament a dues velocitats. Barcelona i la seva àrea metropolitana, i en menor mesura la resta de capitals de província, viuen un recuperació, que ara s’estén també als municipis típics de segona residència de vacances. En canvi, una gran part de Catalunya continua amb la construcció i el sector immobiliari absolutament aturats.

Segons les dades de la secretaria d’Habitatge de la Generalitat, en 556 municipis de Catalunya, més de la meitat del territori, no s’ha iniciat ni un habitatge nou durant els nou primers mesos de l’any. En canvi, a la ciutat de Barcelona s’han començat obres per fer 975 pisos, i la quantitat també creix en altres municipis metropolitans com Badalona (598), l’Hospitalet de Llobregat (306), Sant Cugat del Vallès (306) i Cornellà de Llobregat (269). Però entre els municipis catalans amb més activitat de construcció de nous habitatges (vegeu gràfic) s’hi colen zones de segona residència com Platja d’Aro, el Vendrell i Roses, per exemple. La quantitat d’habitatges que s’han iniciat en aquests municipis encara baixa en relació als anys previs a la crisi, però se situa molt per sobre del que passa en altres municipis catalans.

Alguns exemples il·lustren la revifada d’aquesta construcció en zones de segona residència. Al municipi de Castell-Platja d’Aro s’han iniciat fins al 30 de setembre d’aquest any 193 habitatges, una xifra que ja s’aproxima als 231 de l’any 2007 i que se situa molt per sobre dels que es van fer entre el 2009 i el 2015, quan es va tocar fons amb un mínim de només tres habitatges iniciats el 2011; l’any passat només se’n van començar 27.

Un altre cas, en aquest cas de muntanya, és el d’Alp. Aquest any ja s’hi han iniciat 23 habitatges, una xifra molt per sobre dels mínims marcats el 2013 amb només dos o el 2014, quan només se’n va iniciar un.

La nova construcció es mou seguint els moviments del mercat immobiliari i per això s’està reactivant als municipis de Barcelona i l’àrea metropolitana i en els de segona residència de vacances.

Mercat dual

El fenomen el remarcava Servihabitat en el seu últim informe, publicat aquesta mateixa setmana. Destacava que a Catalunya s’han iniciat aquest any 7.972 habitatges, un 12,5% més que l’any passat, i per al 2017 s’espera un creixement del 7%. El director general de l’àrea d’actius immobiliaris de Servihabitat, Juan Carlos Álvarez, atribuïa aquest augment a la reducció de l’estoc en algunes zones i a la millora del finançament i el crèdit, i constatava que es produeix “en grans nuclis urbans i les seves zones metropolitanes o en localitzacions tradicionals del mercat d’habitatge de vacances”. L’informe destacava que mentre el mercat immobiliari creix a Barcelona i l’àrea metropolitana i en zones prime (les millors) d’habitatge de vacances, als municipis més lluny de 60 quilòmetres de Barcelona i que no són de vacances “el mercat continua deprimit”.