El cas de la misteriosa fallida de Bankia
MadridCom en la novel·la d’Agatha Christie, l’autora que escamotejava al lector la lògica interna dels seus crims, la cirereta de les declaracions dels cinc empleats del Banc d’Espanya (BdE) davant el jutge Fernando Andreu aquesta setmana ha sigut la renúncia del subgovernador de la institució, Fernando Restoy. L’organisme ho va comunicar quan acabaven de declarar a l’Audiència Nacional un inspector i la presidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Elvira Rodríguez.
Durant la gestió de Julio Segura, president, i de Restoy, vicepresident, la CNMV va aprovar el 29 de juny del 2011 el fullet de sortida a borsa de Bankia. Un fullet que, segons la sentència del Tribunal Suprem, va enganyar els petits inversors. A més, els pèrits judicials el van qualificar de fraudulent.
Fallida rècord
Bankia s’ensorra menys d’un any després de sortir a borsa
20 de juliol del 2011, Bankia llança a borsa el 47,6% del seu capital al preu de 3,75 € l’acció. Els inversors hi posen 3.085 milions. El BdE difon una nota en què qualifica “molt positivament” les sortides a borsa de CaixaBank, Banca Cívica i Bankia.
Menys d’un any després esclata la crisi de Bankia. Rodrigo Rato és forçat a dimitir en un conclave secret al ministeri d’Economia. Al cap de pocs dies, un equip sota la batuta de José Ignacio Goirigolzarri pren el control del banc. S’hi injecten 23.475 milions de fons públics per salvar l’entitat, el 70% del rescat de 40.000 milions de fons europeus utilitzats.
Guerra contra els pèrits
L’informe de dos inspectors sacseja el Banc d’Espanya
El jutge Andreu demana al BdE, en començar la instrucció, que proposi dos inspectors aliens a la inspecció de Bankia perquè actuïn en qualitat de pèrits. Es proposa Víctor Sánchez i Antonio Busquets. El desembre del 2014 lliuren els seus informes. Coincideixen: Bankia no havia fet els sanejaments dels crèdits problemàtics que la inspecció havia identificat. És a dir, hi havia forats que s’haurien d’haver cobert abans de la sortida a borsa. Els pèrits qüestionen l’existència de les anomenades “provisions específiques sense assignar” per cobrir pèrdues que el fullet de sortida fixava en 6.913 milions. Alarma a la cúpula del BdE. Es decideix que cal contrarestar aquesta versió.
Com es pot fer? A través del FROB, l’organisme que canalitza les ajudes públiques. La comissió gestora està formada aleshores per quatre membres del BdE i quatre del ministeri d’Economia. La presideix el mateix Fernando Restoy.
En una reunió del febrer del 2015, el FROB acorda demanar al Banc d’Espanya un informe que doni resposta a una sèrie de preguntes “tècniques”. L’acta de la reunió deixa empremta d’una maniobra espúria: “Cal mantenir la mínima visibilitat o ingerència del Banc d’Espanya”. I l’informe, de fet, tomba la versió dels dos pèrits.
Joc d’institucions
Irritació del jutge amb els responsables del FROB
Es dóna la circumstància que el FROB és acusació particular en el cas Bankia i representa els perjudicats, però l’informe va en contra dels pèrits. Els directors generals del Banc d’Espanya estampen la seva signatura en informes pericials que nodreixen el dictamen oficial.
Part d’això ha aflorat aquesta setmana, després de la imputació de l’auditor de Bankia, el soci de Deloitte Francisco Celma. En la seva declaració, va explicar que l’empresa auditora feia el que li demanaven el Banc d’Espanya i la CNMV.
La sensació que personal del FROB defensava el Banc d’Espanya (molts dels seus directius han compartit càrrecs a una institució i a l’altra) ha planat sobre l’Audiència Nacional. Potser per això el jutge Andreu va preguntar a qui havia sigut director general de regulació del Banc d’Espanya i actualment membre de la comissió gestora del FROB, Julio Durán, si no havia considerat la possibilitat d’abstenir-se pel conflicte d’interessos. Andreu li va acabar llançant la pregunta de si la seva conducta era “moralment admissible”. I a l’actual director general de supervisió, Mariano Herrera, li va dir que havien portat a terme un “estratagema”.
Silenci del Banc d’Espanya
El cas espera ara nous interrogatoris al setembre
Víctor Márquez, director de comunicació del Banc d’Espanya, va assenyalar que l’organisme ha decidit no fer cap comentari sobre les compareixences judicials, i que serà el jutge qui dictaminarà si hi va haver cap conducta dolosa.
Les declaracions s’ajornen ara fins al 5 de setembre, en què està previst que declari com a testimoni qui va ser el cap d’equip de Bankia durant la sortida a borsa i en la reformulació dels comptes, l’inspector José Antonio Casaus. L’enigma segueix existint: si les provisions específiques existien, ¿com defensa el Banc d’Espanya per què Bankia va fer fallida?
