El poder adquisitiu cau un 9% amb la crisi

BarcelonaEl nou miracle econòmic espanyol -la sortida de la crisi per situar-se entre els països europeus que més creixen- ha tingut una fórmula que difícilment cap institució o governant reclamarà com a mèrit propi: la caiguda del sou i del poder adquisitiu dels ciutadans.

Així ho acredita un nou informe publicat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que per primer cop mesura el salari per hora dels espanyols. La conclusió és rotunda: entre el 2008 i el 2014, els salaris van caure un 0,7%. Aquesta xifra empitjora quan es contraposa amb l’evolució dels preus en aquest temps. Les xifres de l’IPC en aquest període mostren un notable encariment del preu de la vida de més d’un 8%. La conclusió és clara: aquests anys, els ciutadans han perdut un 9% del poder adquisitiu. Això és molt més del que fins ara havien mostrat les estadístiques.

Objectiu: exportar més

Aquestes dades acrediten el diagnòstic que tant polítics com experts van fer en plena crisi: que el problema de l’economia espanyola era de competitivitat i que per guanyar-ne calia abaratir costos laborals. Això es va fer penalitzant els salaris dels treballadors, en un procés conegut com a devaluació interna que provoca que els productes i serveis d’un país tinguin preus més competitius que els dels altres països. L’objectiu es va acomplir, i l’increment de les exportacions espanyoles ho acredita.

La rebaixa salarial d’aquests anys s’ha produït de manera desigual: hi va haver augments de salari per hora el 2009 (+1,5%), el 2010 (+0,5%) i el 2014 (+0,8%), però van ser insuficients per compensar les caigudes del 2011 (-1,5%), el 2012 (-1,6%) i el 2013 (-0,3%). Es dóna la circumstància que les pujades coincideixen amb anys de creixement econòmic, i les baixades, amb anys de recessió, amb una excepció: el 2009, el primer que ja va començar en crisi, el PIB va caure un 3,6%, mentre que el salari per hora encara va pujar un 1,5%.

Les últimes dades disponibles de l’INE són les del 2014. Aquell any es va produir la primera pujada de sous des del 2010, en consonància amb la millora de l’economia. Els treballadors catalans, però, encara no se’n van beneficiar: dotze comunitats van apujar el salari per hora (amb les Balears i la Rioja al capdavant, amb un 3,4%) i només quatre el van abaixar (Extremadura ho va fer un 4,1%). Catalunya va congelar preus aquell any respecte al 2013.

En el conjunt de la crisi, el Principat va abaixar salaris en un 1,2%. Qui més va ajustar-los va ser Andalusia, amb una rebaixa d’un 3,95%. A l’altra punta del rànquing queda el País Basc, que no només no va retallar salaris, sinó que els va apujar un 3,6%. Per sectors (vegeu el gràfic) hi ha diferències més acusades. El salari per hora va disparar-se un 14,8% en el sector de l’hosteleria en aquests anys, i un 5,2% a les indústries extractives. Els ajustos més importants es van fer en l’administració pública (un -7%) i les activitats sanitàries (-5,2%).

Les dades de l’INE també demostren que les empreses més grans són les que més van patir l’ajust salarial: les que tenen entre 50 i 199 treballadors van veure caure el seu sou un 0,16%, i les que en tenen més de 200 van reduir el salari per hora un 2,4%. Per contra, les que tenen entre 1 i 49 treballadors van augmentar salaris un 0,9% entre el 2008 i el 2014.

Més pressió per als empresaris

Aquestes dades sumen pressió als empresaris perquè aprofundeixin en les pujades de sous. Sindicats, experts i organitzacions com el BCE o l’FMI ja ho han demanat. Els representants dels treballadors demanen per a l’any vinent pujades d’entre un 1,5% i un 4%, mentre que la patronal recorda que les pujades que s’estan pactant no arriben ni a un 1,5%. En la negociació col·lectiva que es va firmar el 2015, les dues parts van acordar un augment salarial d’un 1% per al 2015 i d’un 1,5% per al 2016.