Roger Schank: “Avui dia les empreses que venen intel·ligència artificial són un frau”

BarcelonaMark Zuckerberg, fundador de Facebook, va arribar a l’última edició del Mobile World Congress havent anunciat la seva intenció de construir-se un majordom virtual i posant encara més el focus mediàtic en els últims avanços en intel·ligència artificial. Per a Roger Schank (1946), l’aposta de Zuckerberg té poc a veure amb el que la intel·ligència artificial hauria de ser en realitat. Aquest guru nord-americà, assessor de governs i empreses, exprofessor d’informàtica i de lingüística i ciències de l’educació a la Universitat de Yale, opina que s’està repetint un fenomen que ja s’havia donat als 80: les expectatives mediàtiques i empresarials generades al voltant de la intel·ligència artificial queden molt lluny del que les empreses realment estan capacitades per fer. La seva recerca per arribar a la intel·ligència artificial l’ha portat a estudiar també mètodes d’aprenentatge humà i s’ha convertit així en un expert en educació. Schank ha desenvolupat un mètode d’ensenyament en línia per a científics i programadors que ha llicenciat a Europa amb l’empresa catalana Ubiqum.

¿Fins a quin punt es pot dir que la intel·ligència artificial ja és una realitat?

Totes les empreses que s’omplen la boca venent intel·ligència artificial són un frau, i el més gran mentider és IBM, no fa res més que mentir. No fa gaire vaig escriure un article explicant que IBM és fraudulenta i que no paren de vendre coses que no són veritat. Es va viralitzar i puc garantir que molts dels comentaris que vaig rebre eren dels mateixos treballadors de la multinacional que em donaven la raó.

Què és el que no és veritat?

En un dels anuncis més coneguts d’IBM publiciten un robot que interactua amb Bob Dylan i li diu que coneix totes les seves cançons, que parlen d’històries d’amor. Dylan es mostra impressionat. Però si ens posem a escoltar alguna de les seves cançons, no són històries d’amor. De fet, la majoria parlen de la democràcia nord-americana o de la Guerra del Vietnam. Realment la màquina no pot entendre què diu la cançó més enllà del que és estrictament el seu significat semàntic, tret que nosaltres mateixos introduïm la informació. Aquesta no és una manera intel·ligent d’aprendre.

I si no és intel·ligència artificial, què és el que tenim fins ara, doncs?

La concepció que tenim actualment de la intel·ligència artificial es basa en la cerca i hi hauria de tenir poc a veure. La intel·ligència artificial real, perquè ens aporti alguna cosa de nou, hauria de consistir a trobar solucions de la manera més eficient davant d’una situació determinada. El que hi ha fins ara és només amuntegar i enumerar informació.

Però potser aquesta és la diferència entre la intel·ligència artificial i la humana.

Estem molt contents perquè hem aconseguit que una màquina guanyi una partida d’escacs a un humà introduint-hi totes les estratègies i moviments possibles, però no a partir de l’aprenentatge. ¿És la manera més intel·ligent de fer, aquesta? ¿Un humà intentaria guanyar així la partida o ho faria analitzant l’oponent i entenent la seva manera de fer i de pensar? Això és el que encara no som capaços de fer.

I què és el que podem fer fins ara?

Podem fer moltes coses, però fins que un ordinador no sigui capaç d’entendre els objectius d’una persona humana no hi podrà interactuar i aprendre d’ella, perquè la ment humana funciona per objectius. Fins ara podem guanyar una partida d’escacs, reconèixer la identitat d’una persona a través d’una fotografia o combinar un GPS amb l’agenda del telèfon mòbil i el reconeixement de veu i crear un assistent, però sempre a partir d’acumular dades, no d’un procés d’aprenentatge intel·ligent, que sigui capaç d’entendre un humà.

Com pot la intel·ligència artificial transformar el món empresarial, doncs?

De moment, amb el que hi ha fins ara, podem construir un seguit de productes que responguin a certes necessitats de les persones, però cal aprofundir-hi. Per exemple, per què no he fet servir Expedia sinó que he optat per la meva secretària per programar el viatge des dels Estats Units a Barcelona? Perquè Expedia no entén que jo de vegades no busco els vols més barats, per exemple. O perquè, basant-se en les meves últimes cerques, que tenen a veure amb les vacances d’estiu, m’ensenya ofertes de creuers i no de vols. Si aconseguíssim que les màquines inferissin les necessitats i objectius de les persones, podríem crear un assistent de viatges adaptat a les meves necessitats. Però, de moment, tenim aplicacions i pàgines web que ens omplen de spam basats en les tones de dades que recullen de les nostres últimes cerques.

Però així no necessitaria més la seva secretària.

No passa res.

Però Espanya no necessita més aturats.

Això és una por i, com a tal, és completament irracional. Teníem les mateixes pors quan es van canviar els cavalls pels cotxes, o amb la Revolució Industrial. Les noves tecnologies creen noves feines i n’eliminen d’altres. El fet que tothom pugui tenir el seu assistent personal no és el pitjor escenari que em podria imaginar en un futur. La meva secretària ha sigut la meva secretària durant 40 anys, des que va acabar l’educació secundària. Estic segur que si hi hagués aquesta mena de robots, ella hauria pogut aprendre molt més del que ha après fent aquesta feina. Podríem dir que només sap coses de mi. Repeteixo: les noves tecnologies creen nous llocs de treball amb més valor i més eficients que els anteriors, tenir-ne por és una pèrdua de temps.