Rajoy exigeix a Merkel unitat per evitar posar en perill la UE
La "desunió" europea pot posar en perill l'estabilitat de la UE. Ho va advertir ahir Mariano Rajoy després de reunir-se amb la cancellera alemanya. Espanya estudia demanar un rescat de 50.000 milions
Brussel·lesMariano Rajoy veurà avui tots els líders europeus a la cimera que comença a Brussel·les, però ahir va tenir una cita encara més important: es va reunir en privat amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, a Bucarest, la ciutat on els líders populars europeus celebraven un congrés previ al Consell Europeu. Alemanya, l'actor amb més pes polític a l'eurozona, és el soci que més traves està posant als interessos espanyols. Merkel vol endarrerir un any la posada en marxa del regulador bancari únic i fins ara s'havia resistit a acceptar que Espanya demani el rescat, tot i que en els últims dies s'hi ha mostrat més flexible.
El president del govern espanyol va demanar a Merkel que compleixi els compromisos adquirits, sobretot pel que fa a la unió bancària, el tema principal de la cimera que avui comença. Els socis de l'euro van acordar posar en marxa el regulador únic l'1 de gener, però ara Berlín diu que la data és massa precipitada. Si s'endarrereix un any, el rescat dels bancs espanyols no es podria fer de manera directa des del fons de rescat, tal com volia Madrid. Tant Alemanya com el Banc Central Europeu (BCE), l'entitat que s'encarregarà de supervisar totes les entitats bancàries dels països de l'euro, creuen que el regulador únic no estarà a punt en tres mesos.
Davant d'aquest pas enrere en els compromisos de l'última cimera europea, Rajoy va demanar ahir que s'actuï amb més unió, perquè els desacords poden ser vistos com un "senyal de debilitat" i això podria posar "perillosament en perill", segons Rajoy, l'estabilitat de la Unió Europea. Durant la cimera europea, el president del govern espanyol pressionarà la resta de socis de l'euro perquè es compleixi el calendari pactat de la unió bancària, tot i que fonts del ministeri d'Economia donaven la batalla per perduda ja fa dies.
A la resistència d'Alemanya i dels seus seguidors fidels -Finlàndia i Holanda- s'hi suma un nou contratemps per a Rajoy. Segons el diari econòmic Financial Times , el pla per crear un supervisor bancari únic és "il·legal". El diari citava un informe elaborat pel cap dels serveis jurídics del Consell de la UE que adverteix que cal canviar els Tractats europeus per poder atorgar al BCE els poders de supervisor bancari, tal com pretenen els socis de la moneda única.
Converses informals pel rescat
La cimera que els líders celebren avui i demà estarà centrada en la unió bancària i en les propostes per millorar la integració econòmica i fiscal, tot i que no es prendran decisions fins al desembre. Però com en totes les reunions d'alt nivell, el plat més interessant no és mai al menú. I en aquest cas, el tema políticament més urgent és la situació d'Espanya i Grècia. La cimera serà una oportunitat per a Rajoy per tancar les negociacions del rescat.
Seran converses informals, atès que a l'agenda del Consell Europeu no hi figura cap debat sobre la situació d'Espanya. I encara menys sobre el rescat. "Espanya no ha demanat ajuda i, per tant, no és a l'agenda de la cimera", assegurava ahir el portaveu europeu, Olivier Bailly. Al marge de la versió oficial, fonts comunitàries no descartaven que els caps d'estat i de govern dels països de l'Eurogrup decideixin reunir-se aquesta nit o demà a la tarda per tractar la situació dels socis amb problemes. Sobre la taula hi ha els possibles nous rescats i la petició de flexibilitzar els calendaris de reducció del dèficit.
Espanya encara tardarà dies o setmanes a fer la petició oficial d'ajuda, però segons fonts de la Moncloa el més probable és que demani una línia de crèdit preventiva, que implica comprometre uns diners que Espanya podria utilitzar en cas de necessitat però sense mobilitzar-los. D'aquí que s'anomeni rescat virtual . La fórmula permetria activar la compra de bons per part del BCE, un pas que Madrid considera suficient per abaratir els interessos del deute. Segons l'agència Reuters, la línia de crèdit preventiva serà d'uns 50.000 milions d'euros.
El Fons Monetari Internacional (FMI) no només considera necessari que Espanya demani el rescat, sinó que també ho faci Itàlia. En una entrevista a Il Corriere della Sera , l'economista en cap del Fons, Olivier Blanchart, va assegurar que "a curt termini seria vital disposar d'un pla [de rescat] per als dos països". El govern italià, però, descarta demanar cap ajuda i confia que el rescat espanyol serveixi com a tallafoc per evitar el contagi.
