Què és i què implica el sostre de despesa?

MadridL’any que ve el govern espanyol podrà gastar 1.497 milions més que aquest. Així ho va aprovar ahir definitivament el Congrés de Diputats, que va permetre que Rajoy posés la primera pedra dels pressupostos generals de l’Estat del 2018. A més, el Congrés també va aprovar ahir que les comunitats autònomes tinguin una dècima més de marge de dèficit per als pròxims anys . Però què vol dir tot aquest ball de xifres i què implica en la pràctica?

Un límit per no gastar

Fixa el màxim de despesa prevista de l’Estat en un any

Per al ciutadà corrent, una estratègia habitual per controlar les despeses personals és limitar els pagaments diaris que pot fer amb la targeta de crèdit. El sostre de despesa funciona d’una manera similar, a nivell macroeconòmic. Tal com el defineix el supervisor fiscal, l’Airef, “el sostre de despesa és un instrument de gestió pressupostària a través del qual, un cop estimats els ingressos de l’exercici, es calcula la despesa que permet el compliment de l’objectiu d’estabilitat”. És a dir, un cop s’ha calculat quant s’ingressarà, es fixa quant es pot gastar per complir els objectius de dèficit.

Implicacions i càlcul

No ha existit sempre, però ara és la base per als pressupostos

Inclou totes les despeses de l’Estat excepte el pagament d’interessos (considerats despesa financera) i les transferències a les comunitats autònomes i les corporacions locals. Sempre es calcula abans de l’1 d’agost, i és clau per elaborar els pressupostos perquè és la base sobre la qual es decideix quant es gastarà en les diferents partides.

El sostre de despesa no ha existit sempre. Fins al 2012 només funcionava per a l’administració central, però llavors es va aprovar la llei d’estabilitat pressupostària, que estén la limitació a totes les administracions. És important no confondre el sostre de despesa amb la regla de despesa. Tal com aclareix l’Airef, aquesta última és un instrument fiscal que vol garantir la sostenibilitat dels comptes i limita el creixement de la despesa. La regla suposa que el que gastin les administracions no pot créixer més del que ho faci el PIB. L’Airef considera que la regla de despesa és més convenient que el sostre de despesa, però critica la manca de transparència i homogeneïtat de l’Estat per aplicar-la.

Què es va aprovar ahir?

Un sostre un 1,3% superior i els límits per a les administracions

El sostre aprovat ahir és de 119.834 milions. És el primer cop des del 2014 que la despesa creix: un 1,3%, uns 1.500 milions, més que l’any anterior. Per a l’oposició, aquest increment és insuficient i, de fet, és la meitat del que el mateix executiu té previst que creixi l’economia el 2018 (un 2,6%). Justament l’avenç de l’economia és un dels arguments de Rajoy per justificar no només l’increment del sostre de despesa sinó també les mesures que ha aprovat a canvi del suport en la votació d’ahir, com la rebaixa de l’IRPF. També es van aprovar els objectius de dèficit i deute fins al 2020.

Amb quines condicions?

Menys IRPF, més funcionaris i més marge per a les autonomies

Rajoy va aconseguir tirar endavant ahir aquests límits gràcies al suport de Ciutadans, PNB, Fòrum Astúries, Coalició Canària i l’abstenció de Nova Canàries. A canvi de què? El suport de Ciutadans venia supeditat a una rebaixa de l’IRPF que elevés el mínim exempt (ara qui cobri fins als 14.000 euros anuals no pagarà l’impost), entre d’altres. Això restarà 2.000 milions d’ingressos a l’Estat, és a dir, més del que s’amplia el sostre de despesa.

A més, per intentar sumar les comunitats del PSOE, Montoro va cedir una dècima d’objectiu de dèficit de la Seguretat Social a les autonomies (deixar-ho en el 0,4% per a l’any vinent i el 0,1% el 2019). Per a Catalunya això són 220 milions més.

També es va aprovar una oferta pública de funcionaris extraordinària, amb 20.000 places destinades a rebaixar la taxa d’interinitat a l’Agència Tributària, Justícia i Administració General de l’Estat. A més, cal sumar-hi un paquet de mesures per a autònoms que costarà uns 1.000 milions. La factura de condicions per aprovar el sostre de despesa, doncs, supera el mateix increment d’aquest sostre, una despesa que el govern espanyol assegura que cobrirà gràcies al creixement de l’economia i de la recaptació.