Pròrroga de Draghi als estímuls

HamburgEl petroli a quasi només 20 dòlars per barril, el Brexit, l’elecció de Donald Trump com a president als Estats Units, el referèndum a Itàlia que ha acabat amb la dimissió del primer ministre Matteo Renzi, l’euro que es mou cap a la paritat amb el dòlar. El 2016 ha sigut un any d’imprevistos i el 2017, a més de pair-los, haurà d’afrontar altres incerteses com les eleccions a Holanda, França i Alemanya. Incerteses que poden dominar els mercats i perjudicar la recuperació de l’economia. Així que cal seguir medicant-se o prenent vitamines, i això és el que va acordar continuar fent el Banc Central Europeu després de la reunió del consell de govern a Frankfurt. La dosi de la medecina, però, s’anirà reduint: és hora que el programa de compra de bons vagi més a poc a poc, va apuntar Mario Draghi.

El president del BCE va anunciar que l’actual pla de compra massiva de deute, que expirava el març de l’any que ve, s’allargarà nou mesos, si bé en minvarà el volum. Com estava previst, fins al març es mantindrà la compra d’actius per valor de 80.000 milions i a partir de l’abril i fins, com a mínim, el desembre de l’any que ve, aquestes adquisicions es reduiran a 60.000 milions al mes.

D’aquesta manera el Banc Central dóna als mercats més garanties (540.000 milions d’euros addicionals) sobre el seu programa de compra de deute, que, fins i tot, es podria revisar per complir amb el mandat de vetllar per l’estabilitat dels preus. “En cas que els pronòstics siguin menys favorables o les condicions de finançament no s’ajustin a l’objectiu d’inflació [taxa pròxima al 2%], el BCE té la intenció d’ampliar aquest programa tant en termes de volum com de durada”, va precisar Draghi, que va negar amb insistència que el fet de rebaixar el ritme de compra a 60.000 milions signifiqués l’inici d’un tapering, és a dir, d’un fre en les mesures d’estímul. “Això no s’ha discutit ni està en l’agenda”, va comentar el president del BCE amb certa irritació davant l’escepticisme dels periodistes.

Menys risc de deflació

Per a Draghi, només es podria parlar de fre “si explícitament les mesures redueixen les adquisicions a zero”. I el BCE llança el missatge que el programa “es mantindrà actiu en els mercats per un temps llarg”; si es redueix el volum de compra de bons és com a reflex que “el risc de deflació ha desaparegut en gran part”. Però amb una previsió de creixement de l’1,7% a l’eurozona per al 2017 i una previsió d’inflació de l’1,3% (tot just de l’1,7% el 2019) cal “persistir”, va apuntar Draghi.

Així, a més de continuar amb el programa d’adquisició de bons, el BCE compra temps perquè els polítics compleixin amb les seves obligacions. Un cop més Draghi va insistir en la necessitat que els governs facin reformes estructurals que ajudin a impulsar la recuperació i els va demanar que s’atinguin a les regles fiscals de la UE.

La situació d’incertesa, però, continua. El BCE va mantenir els tipus d’interès en el mínim històric del 0%. El tipus aplicat a la facilitat de préstec continuarà en el 0,25% i tampoc es mou del -0,40% la taxa amb què es penalitza els dipòsits que els bancs guarden a la caixa forta del BCE.

LES CLAUS

1. Per què es manté el programa d’adquisició de bons?

Per calmar les preocupacions d’una nova inflamació de la crisi del deute a la zona euro. L’efecte Trump, el Brexit i el referèndum a Itàlia donaven arguments al BCE per continuar bombejant diner barat als mercats. El programa de compra de deute s’allarga nou mesos, però a partir de l’abril el volum passa de 80.000 milions d’euros a 60.000.

2. Què aporta aquesta mesura a l’economia?

El programa, iniciat el març de l’any passat i ampliat el març passat, ha de millorar la conjuntura i impulsar cap amunt el consum i la inflació. El BCE ambiciona un índex pròxim però inferior al 2%. La previsió per al 2017 és que estigui a l’1,3%. Amb la compra de deute d’empreses també es busca millorar les seves condicions de finançament perquè puguin invertir més.

3. ¿S’inicia així el fre al programa d’estímuls?

El president del BCE, Mario Draghi, va insistir que no, però rep pressió dels falcons del BCE que reclamen un final de l’actual política monetària, perquè si flueix molt diner barat en immobles encarits i mercats d’accions es pot generar una bombolla de preus. Segons el Frankfurter Allgemeine Zeitung, el president del Bundesbank, Jens Weidmann, es va oposar ahir a Draghi.