No s'hauria d'haver construït cap línia d'AVE: la conclusió d'un informe sobre l'alta velocitat

MadridNo se n'hauria d'haver construït cap perquè totes són deficitàries. És la conclusió demolidora d'un informe presentat aquest dijous per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). L'estudi, elaborat per Ofelia Betancor i Gerard Llobet, i presentat pel professor Ginés de Rusy, de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, destaca que totes i cadascuna de les línies d'alta velocitat existents a Espanya presenten una rendibilitat social i financera negativa.

La rendibilitat és tan negativa que fins i tot la línia que transporta més viatgers, la que uneix Barcelona i Madrid, només recuperarà el 46% dels costos d'inversió, i a llarg termini. I si la situació de la línia Barcelona-Madrid és dolenta, la de la resta de línies és dramàtica. Els experts preveuen que només es podrà recuperar l'11% de la inversió feta a la línia Madrid-Andalusia, i el 10% de la Madrid-Llevant. El cas de la línia Madrid-Nord d'Espanya és encara pitjor.

Això pel que fa a la part econòmica. Però els resultats no són gaire millors des del punt de vista social. En termes de costos i beneficis socials, les millors xifres corresponen també a la línia Madrid-Barcelona. En aquest cas els experts consideren que, a llarg termini, els beneficis socials compensaran el 79,6% del cost social de la inversió. En el cas de la línia Madrid-Andalusia el benefici social baixa al 45%; en el de la Madrid-Llevant és del 42,5%, i la de Madrid-Nord d'Espanya del 19%.

Segons De Rusy, el problema és que a Espanya s'han construït infraestructures sense una planificació global entre tots els mitjans de transport per aconseguir que siguin complementaris. Com a conseqüència, el tren d'alta velocitat i l'avió són intercanviables i tots dos "fan absolutament el mateix" per la qual cosa, si no s'haguessin construït les línies d'alta velocitat no hauria passat res: la gent seguiria utilitzant l'avió.

Invertir en les línies convencionals

En alguns trams, les inversions en la línia convencional podrien haver augmentat la velocitat del tren amb un cost modest, fet que hauria permès guanyar temps als passatgers i millorar els ingressos d'Adif i Renfe, segons la font. Aquestes inversions haurien tingut també un efecte positiu per al transport de mercaderies, ja que en el cas espanyol la via d'alta velocitat no és adequada per a aquest tipus de transport, en tenir trams de més pendent que el recomanable.

No hi ha demanda

A Espanya no hi ha prou demanda per a la capacitat que té la xarxa d'alta velocitat. Això es veu si es compara amb el que passa a altres països. Així, la línia París-Lió registra 25 milions de passatgers a l'any, un volum similar al de tota la xarxa d'alta velocitat ferroviària a Espanya. Les conclusions de l'estudi són clares: no s'han de construir més línies d'alta velocitat a Espanya. Ara bé, què cal fer amb les que ja funcionen? Els experts creuen que "resulta raonable seguir operant", però amb una excepció: la línia que uneix Madrid amb el nord, els ingressos d'explotació de la qual són del tot insuficients. Aquesta, diu Fedea, és una situació "extremadament delicada" perquè es perd tota la inversió realitzada i, a més, resulta necessària una injecció constant de diners públics per mantenir-la oberta.

No porta creixement econòmic

L'estudi presentat aquest dijous arriba només tres setmanes després que es fes públic un altre que constatava que l’alta velocitat no porta el creixement econòmic per allà on passa i que, en alguns casos, fins i tot té un efecte negatiu, en especial a les ciutats mitjanes pròximes a les gran metròpolis. L'estudi, obra dels professors d’economia de la Universitat de Barcelona (UB) Germà Bel i Daniel Albalate i publicat també per Fedea constata que l’estat espanyol persevera en l’error d’apostar pels trens d’alta velocitat malgrat que un gran nombre d’estudis econòmics ho desaconsellen. L’experiència d’altres països demostra que l’impacte en l’economia de les regions per on passa és neutre, o fins i tot negatiu. L'estudi deixava clar que, tret de comptades excepcions, els beneficis no fan rendible la inversió que comporta, raó per la qual molts països han aturat la inversió en alta velocitat, cosa que contrasta amb Espanya, que ha posat la cinquena marxa.