Santiago Niño Becerra: "El pitjor encara no ha arribat"
El catedràtic d'economia veu la solució després del 20-N: s'hauria de crear un "govern de tècnics". "Això no és matar la democràcia, és passar a un altre nivell", afegeix
BarcelonaSantiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica a la Universitat Ramon Llull, opina que estem "més enllà del crac", que ja s'ha produït. Segons l'economista, "es va produir el 2010, però ara ja estem més enllà i continuem caient". Des del seu punt de vista, a més, "és impossible sortir-ne amb les eines que s'han fet servir abans, en altres crisis".
En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Becerra dóna credibilitat a les 4 fases que ha fet públiques l'OCDE per analitzar els diferents estadis econòmics des que estem en crisi. Així, afirma que ara som a la quarta etapa: la de caiguda. La pujada va ser prèvia, amb una bonança sorgida de l'endeutament. Després va venir la caiguda de Lehman Brothers, que va marcar una fase de descens. Recentment hem viscut una certa estabilització amb una gran injecció de capital públic. Actualment, segons l'OCDE i Becerra, ens trobem de nou en una fase de caiguda perquè "no podem seguir per aquest camí i ja no podem endeutar-nos més" per salvar els bancs amb actius tòxics.
Per tot això, diu que "el pitjor no ha arribat encara" i que veurem què es pot fer amb Grècia, que "seguirà amb l'euro si Europa vol" perquè el problema és que "no hi hauria hagut d'entrar", com va dir Sarkozy. En tot cas, Niño Becerra opina que ha de continuar dins perquè "està controlada" i "fora pot fer coses rares". Tot i això, assegura que "comença un procés de 30 anys o 35 de desert terrible per als grecs". "Penso que en els propers mesos s'assumirà que Grècia no pot pagar el que deu" ni amb una quitança del 50% ni amb una del 80, ha conclòs.
Govern tècnic de concentració
El dia 20 de novembre, el dia de les eleccions, s'han de solucionar els problemes creant un govern "tècnic i de concentració". Becerra opina que "calen més tècnics que estiguin d'acord i que actuïn". Des del seu punt de vista, "això no és matar la democràcia, és passar a un altre nivell". Creu que calen decisions en conjunt per a tota Europa i que "les han de donar tècnics i no polítics".
Els actius tòxics
Els actius tòxics de bancs i caixes han de sortir a la llum, segons el professor de la Ramon Llull. Creu que encara no s'ha estat sincer parlant de tot el que els bancs tenen comptabilitzat a un preu que no és: "totxo i no totxo". Entre aquests, hi situa participacions a empreses i també deute privat que se sap que no es podrà tornar.
Una possible solució
Posar tots els tòxics damunt la taula per part de totes les entitats financeres per conèixer la magnitud de la tragèdia i després "començar una onada d'intervencions i de fusions entre aquestes" per crear un sistema solvent. Per ell, ha acabat l'etapa en què "entre tots serem més rics". El paradigma que ve provocarà que "visquem millor o pitjor en funció de les companyies per a les quals treballem més que no pas del país del qual siguem ciutadans".
A partir d'ara
"Cal amputació", queda clar que no tenim diners per a tot i s'ha de "prioritzar" què retallarem. Les retallades demostren, segons Becerra, que no hi ha diners per a tot. Malgrat això insisteix que "cal veure en què ens gastem els diners": "és essencial una anàlisi de la despesa" per poder "reconduir la situació". En definitiva, en aquest aspecte, com en el de la situació real dels actius tòxics, "cal dir la veritat i no s'està dient".
