Més riquesa, més mal repartida
Les llars viuen, de mitjana, el seu millor moment econòmic des del 2007 però la desigualtat augmenta
BarcelonaLes famílies espanyoles no havien tingut tants diners des de l’any 2007. Així ho indiquen les dades de riquesa financera de les llars durant el primer trimestre de l’any, que va fer públiques ahir el Banc d’Espanya. El diagnòstic, però, no pot ser rotundament positiu: les dades mostren que les famílies més riques han millorat la seva posició i les menys acomodades s’han mantingut igual o fins i tot pitjor. Conclusió: la desigualtat va créixer a Espanya en els primers mesos del 2015.
Les llars espanyoles han superat per primer cop en un primer trimestre els dos bilions d’euros en actius financers (que no inclouen els béns immobles com pisos, places de pàrquing, etcètera) i han arribat als 2,05 bilions. En la sèrie del Banc d’Espanya, que arrenca el 2007, les llars mai havien tingut uns actius financers tan alts. La xifra més alta fins ara era la del 2014, quan van arribar a 1,98 bilions.
Però, a més, aquesta situació es veu reforçada per una altra qüestió: mai des del 2007 els deutes que mantenen les famílies amb els bancs havien sigut tan baixos. A finals de març d’aquest any, els espanyols devien a les entitats 803.322 milions d’euros. El 2007, abans de l’esclat de la crisi que encara s’arrossega avui, era de 934.870 milions, un 14% més alta que l’actual. Des de l’any 2010 les famílies espanyoles s’han anat desendeutant, en un procés que té a veure amb el compliment de les seves obligacions amb els bancs però també en el fet de no adquirir nous deutes, una tendència que té cert component psicològic per l’impacte de la crisi i que les entitats financeres han acusat.
Increment desigual
Com a conseqüència lògica d’aquest rècord d’actius i amb els passius sota mínims, la riquesa neta de les famílies es va situar a l’Estat en 1,24 bilions d’euros, fet que suposa un increment de gairebé el 13% respecte al mateix període de l’any anterior i un augment del 6,5% respecte al trimestre precedent. No obstant, les xifres mostren que els actius que les famílies tenen en efectiu i en dipòsits han baixat fins als 842.882 milions, un 1,5% menys que un any enrere.
I és en aquest apartat on cal situar les famílies de classes populars, que sovint no poden estalviar i que no tenen quantitats suficients per invertir-les en fons d’inversió. “La desigualtat està creixent, és evident, perquè les famílies més pobres tenen els seus diners o bé en efectiu o en dipòsits -explica José Luis Peydró, catedràtic d’economia de la UPF-. Aquestes famílies també tenen una part de la seva riquesa invertida en immobiliària, amb béns que pugen poc i només a les grans ciutats”.
En la mateixa línia s’expressa Jesús Palau, professor d’Esade. “Hi ha molta gent que en l’últim any o està igual o té menys diners -explica-. Si les dades estiguessin classificades pel nivell de renda [el Banc d’Espanya no fa aquesta diferenciació] es veuria clarament que el que més puja són les rendes més altes”, afegeix. Segons explica, les famílies menys afavorides destinen els seus estalvis al pagament de la hipoteca i, per tant, a desendeutar-se.
La borsa estira el creixement
Palau afirma que en l’últim any, a causa del baix rendiment que ofereixen els dipòsits, s’ha produït un transvasament de diners que estaven en dipòsits en direcció als fons, amb unes rendibilitats superiors. En aquest sentit, l’increment de la riquesa de les famílies té a veure amb la situació de la borsa. L’Íbex-35 va viure un ascens en el primer trimestre de l’any que va arribar al 12%, dels 10.279 punts fins als 11.521. Aquest increment encaixa amb el 9,5% d’increment de la riquesa que es va produir en aquest període en accions i fons d’inversió.
Segons aquest expert, també els actius financers invertits en bons han tingut una forta revalorització últimament, en un fet que de nou arriba relacionat amb els mínims en què es mouen els tipus d’interès.
Peydró coincideix en el paper que han tingut els fons en l’increment de la riquesa mitjana de les famílies, però hi fa una esmena. “Aquesta riquesa seria encara més gran si no fos per les comissions, sovint abusives, que es cobren a Espanya per aquest servei”, lamenta. En aquest sentit, critica el fet que a Espanya, a diferència del que passa als Estats Units, no hi hagi una cultura de gestió de fons passiva, que vincula la inversió als grans índexs i per la qual no es paga cap tarifa.
