Mas-Colell demana 9.400 M al FLA
BarcelonaLa Generalitat ha demanat un 20% més de diners a l’Estat aquest 2015. El departament d’Economia va comunicar ahir que sol·licitarà 9.460 milions d’euros al fons de liquidat autonòmic (FLA), l’organisme creat pel ministeri d’Hisenda per rescatar les comunitats en situació de fallida. Aquest increment és molt superior als 6.347 milions que es van demanar inicialment l’any passat i als 7.921 milions que, després de posteriors ampliacions al juliol i al desembre, va acabar rebent.
A simple vista, la petició al FLA sorprèn perquè la quantitat és molt superior a la xifra que el Govern havia anunciat inicialment. Al desembre la Generalitat va assegurar en una presentació a inversors estrangers que el 2015 sol·licitaria 6.260 milions d’euros al FLA. La xifra definitiva supera en un 51% aquesta estimació inicial. Segons una portaveu del departament d’Economia, l’augment respon principalment als 2.300 milions de venciments que la Generalitat té amb la banca espanyola. Aquest any, per primer cop, el FLA permetrà a les comunitats refinançar el deute que les autonomies tenen amb els bancs de l’Estat. Això té un impacte decisiu, ja que els préstecs amb la banca espanyola suposaran el 2015 la segona principal partida de venciments que es finançaran amb els diners que arribin del FLA.
Deute català en mans de l’Estat
En aquesta mateixa presentació als inversors estrangers s’informava que, a causa de la dependència financera del FLA, aquest any fins a dos terços del deute de la Generalitat quedaria ja en mans de l’Estat. El fet que Catalunya finalment demani al FLA una xifra molt superior a l’anunciada inicialment també dispararà la proporció de deute públic de la Generalitat que està en mans de l’administració central. D’aquesta manera, l’Estat va camí de convertir-se en l’únic creditor que té la Generalitat de Catalunya, un fet que es podria donar aviat.
Malgrat que pugui semblar un contrasentit, el Govern no té cap pressa per abandonar el FLA tot i l’espectacular rebaixa dels tipus d’interès que ha viscut el deute públic de tot Europa. En els últims dos anys, la prima de risc espanyola ha baixat més d’un 80%, però la Generalitat troba que encara li surt a compte dependre financerament de l’Estat. Tal com va explicar l’ARA en el seu dia, això es deu a dos motius. El primer és polític: que l’Estat s’acabi convertint en el seu únic creditor facilitaria molt la feina a la Generalitat depèn de com evolucioni la situació política. Dit d’una altra manera, si el procés sobiranista avança cap a la independència i l’estat espanyol és l’únic creditor de la Generalitat, això donaria una gran força negociadora a l’administració catalana.
El segon motiu per seguir-se acollint al FLA és purament econòmic: sempre serà una mica més barat finançar-se a través del Tresor espanyol que fer-ho directament com una comunitat autònoma, administració subestatal a les quals els inversors acostumen a demanar un preu més elevat perquè consideren que té una posició financera menys sòlida que la d’un estat.
Dels 9.460 milions que es demanen al FLA, la Generalitat en destinarà un 43% a pagar venciments de deute i préstecs que es tenen amb la banca internacional. El 24% anirà a parar a pagar els ja esmentats crèdits amb la banca espanyola i un 15% servirà per finançar el dèficit autoritzat per a aquest any. La resta servirà per pagar diversos préstecs que s’han de tornar a l’Estat, desviacions de dèficit d’anys anteriors o al finançament de deutes amb els ens locals.
Amb tot, la xifra per a l’any vinent no és la més alta que s’haurà rebut del FLA. El 2013, quan va haver-hi diversos venciments de bons patriòtics, la Generalitat va acabar rebent 10.800 milions de l’Estat. En qualsevol cas, Catalunya és de llarg la comunitat que més diners haurà rebut del FLA des que existeix.
Interessos zero el 2015
Ahir es va aprovar formalment la rebaixa d’interessos al 0% per al 2015 que fa unes setmanes va anunciar el govern espanyol. Una rebaixa que, segons va assegurar el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, suposarà un estalvi de 2.500 milions d’euros per a les comunitats.
Ahir, però, el departament d’Economia va matisar aquestes dades. Segons va explicar en un comunicat, aquesta rebaixa estalviarà 525 milions d’euros a la Generalitat en el còmput del dèficit (l’equivalent a quasi tres dècimes). En canvi, l’estalvi real en termes pressupostaris “només serà de 300 milions”. Això significa, per tant, que dels 2.500 milions que la Generalitat reclamava a l’Estat per quadrar els pressupostos d’enguany, encara en segueix reclamant 2.200 milions.
