FISCALITAT

Malestar empresarial pel canvi sobtat en l’impost de societats

El govern central obliga a anticipar el pagament per reduir el dèficit de forma comptable, però no real

Malestar empresarial pel canvi sobtat en l’impost de societats
i àlex Font Manté Xavier Grau
30/09/2016
5 min

BarcelonaLes sotragades tributàries s’han convertit en un clàssic del mandat de Cristóbal Montoro al capdavant del ministeri d’Hisenda. Les pujades i baixades inesperades o les modificacions sobre la marxa han sigut constants. També amb el govern en funcions. L’última sorpresa del ministre ha sigut obligar totes les empreses que facturin més de deu milions d’euros a avançar el pagament de l’impost de societats. La decisió, que en principi s’aprovarà avui a través d’un decret llei al consell de ministres, s’haurà de validar en menys d’un mes al Congrés de Diputats. Però aquí ve el següent problema: amb el caos parlamentari que hi ha actualment a Madrid, és una incògnita saber si aquests canvis rebran l’aval de la resta de partits.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

“És temerari aprovar el decret llei sense tenir assegurada la majoria”, afirma Antoni Durán-Sindreu, soci director del despatx que porta el seu nom. Però, suposant que finalment la norma tingui llum verda, què implica per a les empreses? Bàsicament, avançar fins a 8.000 milions d’euros a l’Estat (una part dels quals després les mateixes companyies recuperaran) per ajudar-lo a reduir el dèficit. En realitat és un truc comptable, ja que els avançaments permetran que el govern central tingui 8.000 milions més a la caixa el 31 de desembre però, com que després n’haurà de tornar almenys una part, no són diners que realment li corresponguin. En resum, és una reducció artificial del dèficit.

“Aquesta mesura no soluciona res, és una anticipació del pagament, però no vol dir que augmenti la recaptació: és autoenganyar-se i no soluciona el problema de fons”, rebla Durán-Sindreu. El problema de fons és aquest: Espanya té un dèficit que supera els 50.000 milions anuals, o el 5% del PIB. Per posar-ho en context: entre el 1850 -quan es va començar a recopilar aquesta estadística- i l’actual crisi, Espanya només havia tingut un dèficit de més del 5% en vuit ocasions. Segons les dades conegudes aquesta setmana, a més, Espanya porta camí de tenir més dèficit aquest exercici que l’anterior. L’enèsima flexibilització dels objectius oferta per Brussel·les no sembla que hagi servit per a res. L’única via que ha trobat el govern ha sigut demanar a les empreses que li deixin 8.000 milions d’euros. “És un gest de cara a Brussel·les, però és absurd i arriscat”, remata Durán-Sindreu.

“Són 8.000 milions que es trauran de la tresoreria de les empreses”, lamenta Salvador Guillermo, director d’economia i fiscal de la patronal Foment. “L’administració està demanant a les empreses que facin un préstec sense interessos”, protesta Joan Maria Gimeno, president de la comissió economicofiscal de Pimec.

Vint dies per pagar

Un dels factors més sorprenents d’aquests canvis és que el primer pagament s’hauria de fer el 20 d’octubre, és a dir, d’aquí vint dies, tot i que encara no se sap si la norma estarà en vigor o no. A més, aquesta setmana Hisenda ha dit que les companyies afectades seran totes les que facturin més de deu milions d’euros, i no més de 20 milions, com s’havia dit inicialment. “Afectarà moltes empreses, perquè el límit de deu milions és molt baix”, opina Durán-Sindreu. “Tot és molt estrany perquè la norma encara no s’ha aprovat”, afirma Óscar Bertran, advocat fiscalista de Cuatrecasas, el bufet amb el qual treballen bona part de les empreses familiars catalanes.

Els experts coincideixen que el principal sotrac per a les empreses serà de tresoreria, ja que hauran d’entregar uns diners que ara tenen guardats al calaix. I això pot tensionar la caixa d’aquestes empreses. “Una companyia de l’Íbex-35 no té gaires problemes per aconseguir diners dels mercats ara mateix, però les empreses mitjanes no van sobrades de tresoreria”, explica Bertran. “D’aquí a finals d’any es tancaran molt poques operacions”, afegeix Joan Maria Gimeno.

¿Com es calcula el que les empreses hauran d’avançar? Bàsicament, els tocarà anticipar el 23% (o 25%, en el cas dels bancs) del seu resultat comptable, i no un 20% com s’havia dit en principi. El resultat comptable, però, no acostuma a coincidir amb la base imposable, que és la xifra a partir de la qual es calcula l’impost de societats. En el cas d’aquest tribut, la base imposable equival al resultat comptable (benefici net) menys les quantitats que no computen fiscalment.

“La base imposable sol ser diferent del resultat comptable”, afirma Joan Maria Gimeno. Aquest expert recorda que moltes empreses es poden compensar les pèrdues d’anys anteriors a l’hora de calcular quant els correspon pagar d’impost de societats, un fet molt habitual tenint en compte les turbulències que han viscut moltes companyies els últims anys de crisi. Aquesta compensació, però, no surt reflectida en el resultat comptable. Malgrat això, aquestes empreses hauran d’avançar els diners igualment.

La conclusió l’ofereix David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot: “El govern fa un discurs de suport a l’economia productiva, però la realitat és que ara ens carreguen a les empreses el finançament del dèficit”. Avui mateix, després del consell de ministres, hi haurà més detalls sobre aquesta qüestió.

LES CLAUS

1. Què són els pagaments a compte i per a què serveixen?

Consisteixen a avançar el pagament d’un impost i serveixen perquè l’administració rebi els diners abans del que en principi correspondria. Posteriorment, si algú ha pagat més del que li pertocaria, l’administració li torna aquest excés.

2. Per què estan empipades les empreses?

Aquest any els pagaments a compte ja no existien, i ara el govern els ha ressuscitat de manera inesperada, i en condicions més dures que abans. Les empreses hauran d’avançar uns diners que potser preveien tenir a la caixa per pagar altres coses. La recaptació de l’impost serà la mateixa, però les empreses hauran de fer un esforç per avançar els diners.

3. Quin és el problema d’avançar uns diners que després et tornen si has pagat de més?

Depèn de la situació de cada empresa. Per a les grans potser no és tan greu, ja que avui dia es poden aconseguir diners als mercats a preus barats, però les pimes no van sobrades de tresoreria i això pot tensionar la seva caixa.

4. Qui haurà de pagar i quant haurà de pagar?

Totes les empreses que facturin més de deu milions, cosa que als experts els ha sobtat molt perquè afectarà moltes companyies. Totes hauran d’avançar el 23% del seu resultat comptable (és a dir, del suposat benefici que aparegui al seu compte de resultats). De tota manera, el resultat comptable no és el mateix que la base imposable (que és el resultat menys les deduccions i altres aspectes), que és la xifra clau amb la qual es calcula l’impost de societats que cada empresa ha de pagar.

5. Els bancs es veuen més castigats?

Sí i no. Totes les empreses hauran d’avançar un 23% del resultat comptable, i els bancs, un 25%. Tot i així, l’impost de societats per a les empreses és del 25% (per tant, dos punts més del que avançaran) mentre que els bancs el tenen al 30% (és a dir, cinc punts menys del que ara hauran de pagar a compte).

stats