Lideratge bicèfal a la UGT catalana
El perfil tècnic de Ros i el pes de Carnero a la indústria garanteixen la pau
BarcelonaLes successions, als trons o a la cúpula d’un sindicat, poden resultar convulses. Trobar un relleu per governar la UGT de Catalunya després de 26 anys amb Josep Maria Àlvarez al capdavant no ha sigut fàcil. El lideratge fort de l’encara secretari general no ha deixat clar qui era el seu número dos natural. La transversalitat que Àlvarez ven de la UGT fa que convisquin al sindicat sensibilitats diverses i que cadascun d’aquests corrents reconegui el seu candidat en persones diferents. Finalment s’ha optat per una solució salomònica que eviti l’enfrontament obert a les urnes el pròxim 7 d’abril. La UGT de Catalunya tindrà dues cares visibles que ja són avui part del màxim òrgan de direcció d’Àlvarez: Camil Ros, actual responsable de política sindical, serà el nou secretari general i qui manarà portes enfora, però serà Matías Carnero qui ocuparà la presidència de la UGT de Catalunya, un càrrec que no existia fins ara i que compatibilitzarà amb el rol de representació del sindicat al comitè de Seat, que no vol deixar.
Els bagatges polítics de tots dos retraten la pluralitat que conviu en el sindicat. Ros va ser militant de les joventuts d’ERC (JERC), i Carnero està més lligat als cercles del PSC. Però, més enllà d’això, els perfils i trajectòries d’aquesta estranya parella al sindicat poden resultar útils per mantenir l’equilibri intern.
D’una banda hi ha l’expertesa de Ros en tot el que té a veure amb el funcionament intern de la maquinària del sindicat i la seva interlocució amb el Govern i les patronals, i de l’altra el pes important que exerceix Carnero a la federació de la indústria metal·lúrgica, una de les més fortes i d’on han sortit tradicionalment els líders de més pes, com el mateix Álvarez, extreballador d’Alstom. Carnero ha anat guanyant pes a Seat, un dels principals bastions en què UGT té avui majoria absoluta al comitè i això l’ha fet créixer també dins de l’organització.
Els orígens de Ros com a secretari general de la UGT a les comarques de Girona i el lideratge de Carnero a la principal empresa industrial de Catalunya semblen un bon tàndem per aglutinar suports de cara a la primera assignatura que haurà de superar la nova cúpula: reduir estructura i fusionar federacions sectorials. Els 21 sectors actuals es governaran des de tres grans seccions: la federació de la indústria, la de serveis públics i la de serveis privats.
El tàndem oficialista
Ros i Carnero formaven part de les travesses per succeir Àlvarez des que el líder sindical va comunicar en l’anterior congrés que ja no optaria a una nova reelecció. A la tríada inicial de candidats també apareixia Laura Pelay, actual secretària de benestar i treball i que més recentment ha assumit la secretaria de comunicació del sindicat. Ella serà una de les persones que seguiran en el màxim òrgan de direcció de la UGT de Catalunya, on també està previst que es mantingui Jordi Camallonga, actual secretari d’organització, segons apunten a l’ARA fonts pròximes a l’organització. “La nova cúpula combinarà renovació i continuisme”, afegeixen les mateixes fonts, que sostenen que no es busca un trencament amb la línia que s’ha seguit fins ara.
Carnero va prendre la davantera en la cursa successòria de bon començament, quan Álvarez va posicionar-lo com a número dos i el va situar com a adjunt a la secretaria general en el congrés de fa tres anys. Però Ros presentava bons arguments per prendre el relleu d’Àlvarez, al qual havia representat en moltes taules negociadores de l’àmbit de les relacions laborals i de la indústria.
Tots dos ja han fet bona part del tour per defensar el tàndem entre els delegats del sindicat. Sense contrincants a la vista, el relleu d’Àlvarez al congrés s’augura més tranquil que el de Cándido Méndez a la UGT estatal.