L’empresa familiar tria perdre competitivitat abans que acomiadar

MadridQuan en una empresa baixen els ingressos té dues opcions: reduir el seu marge de benefici o fer retallades -com l’acomiadament de personal- per ajustar la despesa a la nova realitat. Durant la crisi, en línies generals, les empreses espanyoles han perdut una part important dels ingressos, i això explica en bona part l’augment meteòric de l’atur. Però entre el conjunt de les empreses, no totes es comporten igual. Les companyies familiars han tendit a acomiadar menys que les no familiars davant d’aquesta pèrdua d’ingressos, i han reduït la seva competitivitat (calculada en funció de treballadors per cada milió d’euros facturat), segons un informe publicat aquesta setmana per l’Institut d’Empresa Familiar.

D’aquesta manera, mentre que les companyies no familiars han passat de tenir 3,1 empleats per milió d’euros facturats el 2010 a tenir-ne 3 el 2013 (últim any amb dades), les companyies familiars han passat de tenir-ne 4,7 a 5,1. Això vol dir que, a més de generar més llocs de treball amb la mateixa facturació, les companyies controlades per una família han assumit a càrrec dels seus marges la rebaixa dels ingressos, mentre que les no familiars han acomiadat més treballadors que el que proporcionalment ha caigut la facturació.

L’estudi de l’Institut d’Empresa Familiar exclou del seu càlcul els autònoms. Tot i així, les empreses familiar suposen el 85,6% del total de companyies a Catalunya (si s’hi incloguessin els autònoms i les empreses que no són SA ni SL, aquest percentatge pujaria encara més). Això vol dir que tot i l’evident domini de l’empresa familiar, Catalunya se situa per sota de la mitjana espanyola, on les empreses familiars suposen el 89%. D’aquesta manera, el Principat se situa a la cua de l’Estat en empreses familiars, només per sota del País Basc (84,4%) i empatada amb Madrid.

Però per què acomiaden menys les empreses familiars? “Els nivells de govern són molt més pròxims. És molt habitual que el conseller delegat conegui treballadors de base pel nom i cognom”, explica Joan Corona, director general de l’Institut d’Empresa Familiar. Però això pot comportar problemes, perquè si s’allarga la situació en què es carrega la pèrdua de facturació al marge, la companyia pot entrar en pèrdues i veure’s obligada a fer retallades més dràstiques o fins i tot abocada al tancament.

Més petites

De fet, la taxa de mortalitat d’empreses familiars també ha sigut molt superior a la de les no familiars en aquest període. En concret, mentre que el 18,3% de les primeres van desaparèixer, en el cas de les no familiars aquesta taxa va ser del 6,6%. Però tant això com, en certa manera, el nombre inferior d’acomiadaments s’explica per una qüestió de dimensió. Mentre que només el 10% de les microempreses són no familiars, en el cas de les empreses grans estan dividides al 50%, i les empreses grans tenen una taxa de mortalitat més baixa.