L’efecte capitalitat fa de Madrid el gran imant de seus empresarials
Catalunya és la segona comunitat que més companyies ‘roba’ a la resta, però en perd més que en guanya
BarcelonaSer la capital de l’Estat té el seu premi, també en l’aspecte empresarial. Madrid és la comunitat que capta més empreses ubicades en altres llocs de l’Estat. I és un patró que es repeteix cada any. Catalunya, per la seva banda, és la segona comunitat que més empreses roba a la resta d’autonomies, però amb una diferència: a final d’any Madrid guanya empreses procedents de la resta de comunitats, mentre que Catalunya en perd. Així es desprèn de les dades recollides per Axesor, una empresa dedicada als ràtings d’empreses, que ha fet un estudi dels canvis de seu social de les companyies a l’Estat des del 2008 fins al primer semestre del 2015. Només hi ha quatre comunitats més que sempre perden empreses: el País Basc, les Canàries, Astúries i Castella i Lleó. I només hi ha dues comunitats que sempre en guanyen: Madrid i Cantàbria.
Segons aquestes dades, entre el 2008 i el juny del 2015 un total de 36.742 empreses han canviat el seu domicili fiscal a l’Estat. Més d’un terç (el 36%) han anat cap a Madrid des d’altres comunitats. La segona comunitat que més empreses va captar va ser Catalunya, amb 4.308, una xifra que suposa un 12% del total. Per darrere se situen comunitats com el País Valencià, que en va rebre 3.616; Andalusia, amb 3.374, Castella-la Manxa, amb 2.103, i el País Basc, amb 1.542.
Curiosament, en tot el període Madrid també és la comunitat que perd més empreses en favor d’altres comunitats. Des del 2008 fins al juny d’aquest any van deixar la capital espanyola prop de 9.300 empreses. Tot i això, si s’hi sumen les que van arribar a Madrid, el saldo d’aquesta comunitat és un resultat positiu de 3.747 companyies. Catalunya és la segona comunitat d’on més empreses van marxar, en concret 6.405. A diferència de Madrid, però, el saldo global és negatiu, ja que va perdre 2.097 societats.
De fet aquest fenomen de perdre més empreses de les que es guanyen no es produeix només a Catalunya. Passa també a Andalusia, que en va rebre 3.346 però en va perdre 4.454 (el saldo negatiu, doncs, supera el miler d’empreses). O a Castella-la Manxa, amb un saldo negatiu de 161 societats. Fins i tot a Euskadi, que té un règim fiscal més atractiu per captar empreses d’altres llocs, té un saldo negatiu de 1.733 companyies. Una xifra que és sorprenent tenint en compte la situació econòmica d’Euskadi, força millor que la mitjana espanyola, amb un 16% d’atur.
La mida sí que importa
Les dades d’Axesor no tenen en compte la mida de les empreses que canvien de seu. “No és el mateix que canviï de lloc una multinacional que una petita empresa de dos o tres treballadors”, recorda José García Montalvo, catedràtic de la UPF. Per això, diu, es poden produir fenòmens durant la crisi que accentuen la pèrdua d’empreses en llocs on hi ha moltes pimes, com el País Basc i Catalunya, ja que moure una gran corporació és més difícil.
El que sí que reconeix aquest catedràtic és l’efecte capitalitat. Moltes empreses, diu, prefereixen anar cap a Madrid en molts casos per estar a prop de l’administració, dels ministeris i d’altres òrgans estatals, que és on s’ostenta el poder.
En qualsevol cas, les dades d’Axesor mostren una tendència clara: Madrid té guanys nets d’empreses any rere any, mentre que Catalunya en perd (vegeu el gràfic). Una altra cosa és el saldo directe entre Catalunya i Madrid. Des del 2008 ha anat a favor de Madrid (164 societats) i va anar creixent fins al 2010. El 2012 va baixar a 79, per tornar a créixer fins a 150 el 2013, 170 el 2014 i 111 en el primer semestre del 2015.
