L’acord de lliure comerç amb els EUA s’encalla i podria retardar-se fins al 2020

Brussel·lesEls Estats Units i la Unió Europea volen donar un impuls a les negociacions de l’acord de lliure comerç (TTIP) que van iniciar el 2013. La voluntat expressada per la comissària de Comerç europea, Cecilia Malmström, era finalitzar les negociacions i començar a ratificar l’acord als Parlaments nacionals i al Parlament Europeu abans de la fi del mandat del president americà, Barack Obama, que també va reclamar un esprint als negociadors en l’última cimera del G-7. Però l’elevada contestació popular en molts països europeus, la dificultat de trobar punts en comú entre els negociadors, i els calendaris polítics semblen empènyer l’aprovació definitiva del TTIP fins més enllà no només del mandat d’Obama, sinó del de la mateixa Malmström i de l’actual Parlament Europeu, que caduca el 2019. Així ho han explicat diverses fonts europees a l’ARA.

Tot i així, els caps de la negociació d’Europa i els Estats Units van insistir ahir -en una roda de premsa a Brussel·les- en la necessitat de complir els desitjos dels seus líders polítics i posar sobre la taula un text firmat per les dues parts abans del novembre del 2016. “Hi ha una finestra d’oportunitat per fer-ho”, es van dedicar a repetir Ignacio García Bercero, l’espanyol que lidera les negociacions pel bàndol europeu, i Dan Mullaney, el seu homòleg nord-americà. Però aquesta gens comprometedora “finestra d’oportunitat” va ser l’única concreció pel que fa als terminis de tots dos negociadors, que van comparèixer davant la premsa després de la desena ronda de negociació per a l’acord, tancada ahir mateix.

La d’aquesta setmana ha sigut la primera ronda després que el Parlament Europeu aprovés la setmana passada una resolució que donava suport al diàleg entre els dos blocs per tenir un acord -que abastaria gairebé la meitat del comerç mundial- però establia uns límits clars.

Els parlamentaris europeus van expressar les seves reserves sobre el mecanisme que resoldria les disputes entre inversors i estats, una eina que els crítics del TTIP han anomenat “tribunal a l’ombra” i que, segons les primeres versions del tractat, consistia en un cos privat d’advocats especialistes en comerç que haurien tingut el poder de revocar decisions dels estats si consideraven que perjudicaven els interessos d’un inversor nord-americà a Europa, o viceversa. L’Eurocambra va reclamar que aquest cos no fos privat, sinó que estigui format per jutges, que estigui “subjecte a l’escrutini i als principis democràtics” i que faci judicis públics. També va establir reserves en els transgènics i la seguretat alimentària.

“Si la negociació fos un combat de boxa, seríem al tercer o quart assalt i, en general, per als tractats de lliure comerç calen 15 o 20 assalts”, diu Hosuk Lee-Makiyama, director del think tank Ecipe, especialitzat en comerç internacional, en una reunió amb periodistes en el marc d’un viatge organitzat pel departament d’Estat dels EUA. Lee-Makiyama va descartar que Malsmtröm hi sigui quan es firmi l’acord final, cosa que significaria endarrerir-lo fins al 2020. David Martin, parlamentari escocès del partit socialdemòcrata, és de la mateixa opinió: “No crec que aquest Parlament, que caduca el 2019, firmi el tractat”.

Pedres al camí de l’acord

A més del tribunal d’arbitratge entre estats i inversors, els esculls en la negociació passen entre altres per la facilitació de l’accés als concursos públics, o l’adopció dels mateixos estàndards en aspectes delicats com l’agricultura, on els Estats Units tenen procediments molt més laxos que Europa. Els serveis públics, el transport i les telecomunicacions també són alguns dels obstacles en la negociació.

Un cop s’hagin resolt aquestes diferències, però, encara quedarà un llarg camí per recórrer. La legislació europea diu que cada Parlament nacional ha d’aprovar el tractat final. I ho han de fer tots. Si un sol país s’hi oposa, en principi, l’acord no tiraria endavant. Després caldria la ratificació definitiva de l’Eurocambra.

Els calendaris electorals a Alemanya, on l’oposició al TTIP entre la població és molt àmplia, però també a França, on és un tema incòmode per a l’actual president, François Hollande, afegiran traves a l’aprovació d’un tractat que ha començat a rebre l’atenció de l’opinió pública per l’alta mobilització dels crítics.

Les diferències entre els dos blocs

Contractació pública

La UE vol que les empreses europees puguin optar als concursos públics dels EUA, però els nord-americans al·leguen que les competències en alguns casos són dels estats, i que no poden forçar un acord exhaustiu.

Alimentació

L’Eurocambra va deixar clar que transgènics i carn hormonada no poden entrar a Europa. No queda clar si serà acceptable per als EUA, que basen el seu model agrícola en aquests productes.

Sectors protegits

Els EUA volen protegir el sector naval, i la UE, el de les telecomunicacions.