L’Institut Català de Finances fa un nou pas per ser banc públic

L’Institut Català de Finances (ICF) va fer ahir un nou pas per convertir-se en banc públic. L’endemà de presentar l’arquitectura de l’administració tributària, l’executiu català va modificar ahir el marc legislatiu que regula l’ICF per adequar-lo a la normativa europea.

El govern de la Generalitat va aprovar un decret llei que principalment reforçarà la independència política de l’organisme en consonància amb el que demanen els reguladors europeus.

L’organisme que dirigeix Josep-Ramon Sanromà té actualment 13 consellers, a més d’ell mateix, que té un rol executiu. D’aquests consellers només tres són independents, mentre que deu ho són en representació del Govern. El nou esquema previst tindrà un màxim d’11 consellers, dels quals sis seran independents que haurien de triar-se en unes setmanes i quatre representants de l’executiu català.

Sanromà va explicar en roda de premsa que la intenció de l’entitat és estar “preparada” per quan la llei europea de governança dels bancs públics estigui acabada, cosa que li permetria accedir a un procés de llicència per ser entitat de crèdit públic europea. Seria una vegada superat aquest tràmit quan l’ICF seria oficialment un banc públic i passaria a estar supervisat pels organismes europeus i les agències de qualificació, ja que fins ara és la mateixa Generalitat com a propietària qui en fa l’avaluació.

Ni estructura d’estat ni Banc Central

Sanromà va aclarir que l’ICF no consta al Llibre blanc de la transició nacional i que és una entitat de crèdit públic per finançar les empreses que “té sentit sigui quina sigui la situació política d’aquí uns mesos”. En aquesta línia, va desvincular la seva existència del procés polític: “No estem parlant d’un Banc Central Català”.

L’any passat l’entitat va prestar 732 milions a un total de 1.642 empreses, un 18% més que els atorgats durant el 2013.