Josep Maria Àlvarez: “Els antisistema i els sindicats som a la mateixa trinxera”

BarcelonaJosep Maria Àlvarez (Belmonte, 1956) estrena càrrec al capdavant de la UGT a Espanya després d’un resultat ajustat -amb només 17 vots de diferència respecte al rival-. Els reptes són grans i les promeses de canvi, per recuperar afiliats, i transparència, per fer net dels casos de corrupció, centren el discurs del nou secretari general i s’han discutit portes endins durant el congrés del sindicat. Portes enfora, però, la lluita va ser un pols en els arguments polítics, com el posicionament d’Àlvarez en el procés sobiranista català, que va servir d’artilleria als crítics per intentar vèncer-lo.

Pepe, l'astut equilibrista obrer

Què és el primer que es proposa fer com a secretari general de la UGT?

He dit que reduiré despeses i ho faré en un període de temps no gaire llarg. Resultarà menys incòmode del que pensava perquè hi ha molta gent que està en edat de jubilació.També cal diferenciar la gent que és estructura i la que treballa en programes.Bona part dels problemes que tenim vénen d’aquí perquè el sindicat funciona molt per bonisme i costa dir-li a algú que acaba el programa que ha de marxar.

I com serà el canvi de model que ha promès?

Quan es tenen problemes no sempre agrada reconeixe’ls, però la UGT ha fet un repàs de dalt a baix del sindicat. Des de l’any 1929 hi havíem posat pedaços; ara hem fet una remodelació estructural de l’edifici (que és la UGT). En els pròxims anys això s’anirà visualitzant en la gent.

¿La reforma laboral va accelerar aquesta visualització, aquesta idea que cal canviar d’estratègia?

És un altre país, no ens reconeixem. Hi ha un desgavell, cadascú fa el que li sembla i la inspecció de treball està sota mínims. És com la jungla, i els organismes internacionals diuen que a Espanya el nivell de treball submergit és brutal. Això és conseqüència d’un període llarg que comença amb la presència d’immigrants a casa nostra. Ells van ser els primers a perdre drets i ara ja s’hi troben els d’aquí i els de fora.

¿Això explica la pèrdua de mig milió d’afiliats de la UGT?

Molt majoritàriament la pèrdua ha vingut per la crisi. Però hi ha més factors, com ara la utilitat dels sindicats i, en la mesura que ens deixen menys possibilitats d’influir en l’empresa, hi ha menys gent que s’hi acosta. Però després crec que hi ha gent que ha marxat del sindicat pels escàndols que hi ha hagut, tot i que també haig de dir que han tingut poca base.

¿Els ERO d’Andalusia, per exemple, no tenen base?

Quan passin els anys i baixi l’aigua es veurà que hi havia poca base per justificar la campanya contra els sindicats que hem patit. Les irregularitats a Andalusia van afectar 70 persones i, d’aquestes, de la UGT n’hi havia poquets. Dit això, és cert que hem fet coses malament i que hem de treballar perquè no es repeteixin. A Andalusia, tota la cúpula del sindicat s’ha renovat.

Potser costa més empatitzar quan es veu els grans sindicats tan pròxims al poder.

Aquest és un bon dilema, perquè si vols aconseguir conquestes per a la gent has d’anar a negociar i pactar. Potser cal buscar fórmules com ara que els pactes els referendin tots els delegats de la UGT a Espanya. És cert que des del sindicat s’han guardat poc les formes, exhibint massa bon rotllo amb el poder. Potser a alguns els agradava massa sortir a la foto.

¿Aquest “bon rotllo” amb els poderosos ha fet allunyar part dels treballadors del sindicalisme actual?

És un tema al qual he donat moltes voltes i crec que potser aquí hem badat a l’hora de donar suport a les manifestacions antisistema. Jo crec que algun sistema hem de tenir, però és cert que l’actual no ens serveix. En això, els antisistema i els sindicats som a la mateixa trinxera des de posicions diferents. Jo vull una UGT transformadora del sistema i això vol dir que hem de garantir que els antisistema puguin manifestar-se, i que no se’ls demonitzi perquè, si no, els comencen a atacar a ells i ens acaben atacant a nosaltres.

Què en pensa de Som, el sindicat nascut al si de Podem?

No és el meu model. La nova política de vegades fa coses més velles que el món i això d’un partit un sindicat per a mi està superat per la història.

¿La UGT ha superat el seu lligam amb el PSOE?

Encara no he tingut temps per copsar-ho en profunditat, però crec que sí i que la gent que m’ha donat suport comparteix aquesta visió plenament. Crec que els sindicats han de tenir estructures obertes perquè hi càpiga tothom, més enllà de l’afinitat lògica amb partits que tenen programes més pròxims al que nosaltres defensem.

Quina posició defensarà com a secretari de la UGT a Espanya en el procés sobiranista català?

La UGT, al congrés, va alinear-se a favor del diàleg, del respecte a la Constitució i va aprovar que calen eines per conèixer l’opinió dels ciutadans en determinats temes.

¿Les eines inclouen el referèndum sobre la possible independència?

Poden incloure’l, però el sindicat no ha d’entrar a fons en això si vol representar el conjunt dels treballadors.

Se l’ha acusat d’independentista

El senyor [Miguel Ángel] Cilleros es va disculpar per si aquest tema ens havia sabut greu i li agraeixo perquè m’hauria agradat que s’ho hagués estalviat. Ho he dit arreu: si la independència de Catalunya fos un element clau de la meva vida, no m’hauria presentat a la secretaria general de la UGT. Vaig votar el 9-N com un acte de protesta i vaig votar en blanc perquè no tenia per què definir-me sobre una cosa hipotètica.

El secretari sortint, Cándido Méndez, que diu que el coneix bé, va fer-li la traveta perquè no arribés a secretari general. ¿Per això va parlar de catalanofòbia vostè?

M’ha semblat barroer que algú que té poder en una organització democràtica utilitzi amb virulència un tema que sap que pot fer molt mal al conjunt del país. Però jo la catalanofòbia no l’he notat a dins del sindicat i els que no m’han votat sé que no han actuat moguts per aquest motiu. Ja és hora que superem caricatures i hem demostrat que és possible fer-ho.

D’aquí poques setmanes s’acomiadarà de la UGT de Catalunya.

M’agradaria deixar-la millor del que la deixo perquè els problemes del sindicalisme també l’afecten i no puc dir que la deixo en un bon moment. Però també crec que hem aconseguit fer realitat algunes conquestes en matèria de drets laborals i hem situat la UGT amb un 40% de representació sindical i amb la transversalitat que també hi ha a la societat catalana.