La Generalitat podrà forçar les cambres de comerç a desaparèixer

BarcelonaLa redacció de la llei de cambres que prepara la Generalitat ha trigat més del que es preveia, però el que és segur és que quan entri en vigor sacsejarà les organitzacions empresarials catalanes. Segons l’avantprojecte que ha preparat el departament d’Empresa i al qual ha tingut accés l’ARA, el Govern podrà forçar les actuals cambres de comerç a desaparèixer si els seus resultats econòmics són dolents i si són incapaces de presentar un pla de viabilitat convincent.

En concret, les cambres que durant dos anys seguits tinguin unes pèrdues superiors al 50% dels ingressos de l’últim exercici hauran de presentar, de forma automàtica, un pla de viabilitat en el qual s’hauran de concretar les accions per sortir de pèrdues en menys de dos anys. I en cas que sigui “manifestament impossible corregir la situació d’inviabilitat”, el Govern ordenarà l’extinció de la cambra afectada i la seva fusió amb una altra de les que existeixen. El text ja s’ha enviat a les cambres de comerç, i el Govern espera ara els seus comentaris perquè la llei “no està tancada”.

Actualment hi ha 13 cambres de comerç a Catalunya, i la de Barcelona és la més important. Si la norma que planteja la Generalitat hagués estat en vigor durant els últims anys, fins i tot la Cambra de Barcelona s’hauria vist obligada a presentar l’esmentat pla de viabilitat, ja que les seves pèrdues en dos anys (2012 i 2013) van superar el 50% de la facturació del 2013. És probable que totes les cambres catalanes s’hi haguessin vist abocades.

La nova llei de cambres, de fet, pretén facilitar la fusió entre aquestes institucions. N’hi ha dues (la de Palamós i la de Sant Feliu de Guíxols) que estan esperant que s’aprovi aquesta norma per poder culminar la seva integració, que ja tenen molt avançada.

Serveis per finançar-se

Tal com va avançar diumenge aquest diari, el Govern crearà una Cambra General de Catalunya que estarà jeràrquicament per sobre de les actuals cambres de comerç i que serà la que mantindrà el diàleg institucional amb les administracions.

Un dels punts més delicats de la proposta del departament d’Empresa és el finançament d’aquesta nova cambra. L’avantprojecte recull les diverses fonts de finançament que tindrà aquesta institució, la primera de les quals seran les aportacions voluntàries d’empreses. Les empreses que més paguin tindran garantit prop d’un terç del ple de la nova cambra, un fet que ha generat molt de malestar entre les empreses petites i mitjanes, ja que es consideren discriminades pel fet de tenir menys diners.

Entre les altres vies d’ingressos que preveu la Generalitat per a la Cambra General de Catalunya hi ha la possibilitat que aquesta institució ofereixi serveis. Aquest fet, en principi, suposaria entrar en competència amb les cambres actuals i amb les patronals, que també donen serveis a les empreses i tenen en aquesta activitat una de les seves principals fonts de finançament.

El Govern, però, assegura que la nova institució “no farà la competència ni a les cambres actuals ni a les patronals”, segons un portaveu d’Empresa. L’única opció, per tant, seria que hi hagués una coordinació i que la Cambra General de Catalunya i les institucions ja existents es repartissin els serveis que s’ofereixen a les empreses, però això obligaria les cambres i patronals actuals a renunciar a part dels ingressos.

El 2011 es van suprimir les quotes obligatòries a les cambres, i aquestes van perdre la via principal d’ingressos. A partir de llavors, van començar a oferir més serveis a les empreses per tenir més ingressos. Això ha generat una convivència cada cop més incòmoda amb les patronals, que també es financen en part amb els serveis a empreses.

LES CLAUS

1. Què és la Cambra General de Catalunya?

És la nova institució empresarial que impulsarà la Generalitat, que estarà jeràrquicament per sobre de les 13 cambres catalanes actuals i que serà la que mantingui la interlocució institucional amb les administracions.

2. Per què és important que neixi aquesta nova institució?

Perquè canvia de dalt a baix el tauler de joc de les organitzacions empresarials. Per exemple: la Cambra de Barcelona, la més important, perdrà pes, ja que serà la Cambra de Catalunya la que interlocutarà amb el Govern. A més, la llei de cambres que ha redactat el Govern facilitarà la fusió de les cambres actuals tant si és de forma voluntària com si és de manera obligada.

3. Quan s’obligarà les cambres a fusionar-se?

El Govern estableix un criteri: si les pèrdues acumulades en dos anys consecutius superen la meitat de la facturació de l’últim exercici, la cambra afectada estarà obligada a presentar un pla de viabilitat per tornar a beneficis en menys de dos anys. Si el pla és rebutjat, el Govern podrà forçar la liquidació de la institució i la seva fusió amb una altra cambra.

4. Com es finançarà la Cambra General de Catalunya?

La primera font d’ingressos seran les aportacions voluntàries d’empreses, i el Govern premiarà les que més paguin concedint-los quasi un terç de les cadires del ple (un fet que ha indignat les pimes, perquè elles tenen menys recursos i se senten desplaçades). A més, oferirà serveis a empreses.