La Generalitat estudia abandonar el FLA l’any vinent
El Govern analitza si pot prescindir de l’assistència financera de l’Estat després de cinc anys sota rescat
BarcelonaAquest estiu farà cinc anys que la Generalitat viu sotmesa al fons de liquiditat autonòmic (FLA), un artefacte que el govern central va crear el 2012 per rescatar les comunitats que havien perdut l’accés als mercats en el moment més dur de la crisi europea del deute. Des de llavors, les finances del Govern català han estat sota l’escrutini de l’Estat, un control que posteriorment –el 2015– es va agreujar amb la imposició de mecanismes de control exclusivament per a Catalunya per assegurar-se que els diners del FLA no servien per finançar “vel·leïtats independentistes”, segons va explicar aleshores el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.
En aquests anys, però, la situació ha canviat i, segons ha pogut saber l’ARA, la Generalitat ja estudia si l’any que ve pot deixar de demanar diners al FLA, com ha fet durant sis exercicis consecutius.
Des del Govern consideren que la situació de les seves finances dista molt de ser la del moment en què es va demanar el rescat, quan els mercats estaven tancats per a la majoria de comunitats, i pràcticament també per a Espanya. De fet, la Generalitat va tancar l’any passat amb un dèficit del 0,93%, el més baix des del 2007, i si la tendència es manté, al departament d’Economia consideren que els inversors podrien començar a mirar-se amb bons ulls invertir en deute català. És en aquest horitzó que s’ha d’emmarcar el viatge que el vicepresident Oriol Junqueras farà a finals de mes als Estats Units, on visitarà potencials inversors.
Des que es va crear, Catalunya ha demanat al FLA 63.000 milions d’euros i és, amb diferència, la comunitat que més diners n’ha rebut. Però aquesta ajuda no ha sigut gratuïta, ja que la Generalitat ha pagat al voltant de 2.000 milions d’euros en interessos a l’Estat per poder accedir als diners del FLA. I això tenint en compte que en alguns períodes els interessos del FLA s’han retallat fins al 0%. Si no hagués sigut així, la factura hauria sigut més elevada.
Actualment ja hi ha comunitats que no s’acullen ni al FLA ni a l’anomenat fons de facilitat financera (FFF), que és semblant al FLA però que té uns requisits menys exigents per accedir-hi, ja que es destina a les comunitats que no necessiten rescat però sí que es volen beneficiar de la capacitat de l’Estat per obtenir deute a un cost més baix que el que obtindrien elles si van als mercats totes soles. En concret, aquest any ni Madrid, ni la Rioja, ni Castella i Lleó, ni per descomptat el País Basc ni Navarra, es finançaran a través del FLA o de l’FFF. El desig de la Generalitat és poder formar part d’aquest club i recuperar autonomia financera.
El camí no serà senzill, ja que la qualificació que les agències de ràting donen al deute de la Generalitat està a nivell porqueria. De totes maneres, alguns dels motius que addueixen les agències per posar aquesta nota podrien canviar. Per exemple, l’última vegada que va retallar la nota de Catalunya (el maig passat), l’agència Moody’s ho va argumentar pels problemes de la Generalitat per reduir el dèficit, a més del fet que el seu deute seguiria creixent i que els recursos del sistema de finançament autonòmic són insuficients per pagar el que deu el Govern.
Des de llavors, però, el dèficit s’ha reduït amb força (passant del 2,88% al 0,93% en només un any, la reducció més pronunciada de tota la crisi), mentre que la Generalitat preveu que aquest any el deute baixi per primer cop des de l’inici de la Gran Recessió (la reducció seria molt modesta, del 35,8% al 35,4%, però ja no creixeria com alertava Moody’s). Finalment, pel que fa als recursos del Govern, en teoria el 2018 entrarà en vigor un nou model de finançament autonòmic que podria canviar l’escenari d’ingressos actual.
Canvi d’estratègia
La possibilitat que la Generalitat abandoni el FLA suposaria un canvi d’estratègia radical respecte als anys anteriors, quan es considerava que al Govern li convenia acudir-hi tant per motius purament econòmics (perquè era més barat endeutar-se a través seu) com polítics (a la Generalitat ja li semblava bé que una porció creixent del seu deute anés passant a mans de l’Estat). De fet, gràcies al FLA el govern central s’ha convertit en el principal creditor de la Generalitat: més de dues terceres parts del deute estan en mans de l’Estat, una circumstància que el Govern català veia fins i tot positiva davant l’eventualitat que algun dia s’hagi de negociar una desconnexió política entre Catalunya i Espanya.