Draghi, contra l’austeritat: “Només el BCE ha alimentat el creixement”
BarcelonaEl president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, sap com defensar-se. Les crítiques rebudes des d’Alemanya pel paquet de mesures que va presentar fa sis setmanes amb l’objectiu de combatre la feblesa de l’economia europea i esquivar el risc de deflació van ser molt dures. El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, va arribar a acusar-lo d’haver provocat la pujada de l’extrema dreta en les últimes eleccions alemanyes.
Ahir Draghi va respondre amb duresa: “Obeïm la llei, no els polítics: som independents”. Durant l’últim mes i mig, fins i tot, la premsa alemanya ha assegurat que la primera economia europea està maquinant perquè el successor de Mario Draghi a la presidència del BCE sigui alemany, en teoria perquè això permetria que les decisions del banc siguin més semblants al que voldria Berlín. Draghi es va preguntar retòricament: “¿Un president del BCE que no fos italià hauria actuat de manera diferent?” Tot seguit, el banquer va recordar que el seu predecessor, el francès Jean-Claude Trichet, va afirmar en una entrevista aquesta mateixa setmana que ell hauria fet “les mateixes coses que el Mario”.
Però els dards de Draghi no es van acabar aquí. El president del BCE va atacar -amb una duresa molt poc habitual en un banquer central- les polítiques impulsades a Europa, amb el lideratge d’Alemanya, a favor de l’austeritat. “Amb poques excepcions, la nostra política monetària ha sigut l’única política que ha alimentat el creixement econòmic en els últims quatre anys”, va reblar. És habitual que Draghi demani als polítics -ahir també ho va fer- que facin reformes i que impulsin mesures per acompanyar les decisions que pren ell des de Frankfurt, on el BCE té la seu central. Ahir, però, va anar força més enllà.
La compareixença de Draghi es va produir minuts després que el BCE anunciés que mantenia els tipus d’interès en el mínim històric del 0%, i també que mantenia en el -0,4% l’interès que cobra als bancs que guarden els seus diners a Frankfurt en comptes de fer-los circular com a crèdits.
Els tipus negatius a la banca, precisament, han generat queixes al sector financer. Jaime Caruana, president del Banc de Pagaments Internacionals (considerat el banc central dels bancs centrals), va dir el mes passat que els tipus negatius poden malmetre les entitats financeres. Ahir, però, Draghi va defensar l’èxit de la seva mesura i, encara més, la poca incidència que està tenint en els bancs. “Els tipus negatius han millorat les condicions financeres i de crèdit i, almenys durant el 2015, no hi ha evidència que hagin perjudicat els beneficis de la indústria financera”, va dir Draghi. Per a la majoria de bancs espanyols, com a mínim, els resultats ho van mostrar així.
D’altra banda, Draghi va confirmar que al juny començarà a comprar deute corporatiu com a part de les seves polítiques per estimular l’economia.
‘Helicopter money’
Durant la roda de premsa, el president del banc central va assegurar que en cap moment s’ha plantejat l’anomenat helicopter money (és a dir, regalar diners directament als ciutadans o, metafòricament, llançar diners des d’un helicòpter). En la roda de premsa de fa un mes i mig va afirmar que la idea de l’ helicopter money li semblava “molt interessant”, fet que va generar una gran inquietud a Alemanya, precisament.
Alguns economistes defensen que, davant la incapacitat del BCE per allunyar definitivament el risc de deflació, l’organisme s’hauria de plantejar l’ helicopter money. Ahir, però, Draghi va dir més d’un cop que a dins del BCE mai se n’ha parlat.
