Multa definitiva: Espanya haurà de pagar 19 milions pel falsejament del dèficit valencià
És la primera vegada que la Unió Europea sanciona un estat membre per manipular els seus comptes
Brussel·lesEls estats membres de la Unió Europea han aprovat aquest dilluns una multa de 18,93 milions d'euros a Espanya per la manipulació de les xifres del dèficit al País Valencià a través de l'ocultació sistemàtica d'una part de la despesa sanitària. El falsejament de comptes es va produir entre el 1988 i el 2011, però la multa només es refereix al període 2011-2012, ja que la Comissió Europea tan sols pot investigar les estadístiques dels estats membres a partir d'aquesta data.
L'import de la multa és pràcticament simbòlic, ja que se situa molt per sota del màxim previst a la legislació de la UE, que arribaria als 2.000 milions d'euros en el cas d'Espanya (el 0,2% del PIB). No obstant, és la primera vegada que l'organisme sanciona un estat membre per manipulació, basant-se en la nova legislació que es va aprovar el 2011 a partir del falsejament de les estadístiques a Grècia, un descobriment que va marcar l'origen de la crisi del deute.
L'executiu comunitari fa responsable de la negligència la Intervenció General de la Generalitat Valenciana, i considera que aquesta va actuar en solitari. A més, s'ha tingut en compte que les autoritats espanyoles han cooperat plenament amb la investigació. De fet, aquesta col·laboració és un dels "factors atenuants" que Brussel·les ha tingut en compte a l'hora de calcular l'import de la multa. També ha considerat que el falsejament no va ser intencional, sinó que es tracta d'una "negligència greu" d'una "entitat que va actuar pel seu compte". Aquestes circumstàncies han provocat que la multa que va proposar la Comissió Europea s'hagi reduït al 20% de l'import de referència.
El possible falsejament dels comptes del País Valencià va sortir a la llum el maig del 2012, en plena crisi del deute. Aleshores Espanya va informar l'Eurostat que el dèficit del 2011 s'hauria de revisar a l'alça en 0,4 punts percentuals, fins al 8,9% del PIB, respecte a la xifra notificada unes setmanes abans. Això es devia al fet que s'havien detectat despeses no registrades a les comunitats autònomes de València i Madrid, cosa que va provocar l'inici de la investigació europea.
