El Banc d'Espanya resta mèrits a la gestió econòmica de Rajoy

MadridEspanya creix per sobre de la mitjana europea i per sobre de les previsions. Aquesta és una de les frases que més fa servir l'actual govern de Mariano Rajoy. Però segons el Banc d'Espanya, dos terços del que Espanya ha crescut de més entre el 2014 i el 2016 van ser gràcies a factors que no depenien directament de les mesures de l'executiu. A més, segons aquest organisme, si l'Estat va aconseguir reduir el dèficit l'any passat per sota de l'objectiu de Brussel·les va ser gràcies al cicle econòmic.

Si bé a la memòria del 2015 el Banc d'Espanya ja parlava d'efectes "transitoris" en el fort creixement de l'economia espanyola, l'organisme que encapçala Luis María Linde se centrava en les reformes estructurals i el fort creixement de l'ocupació com a principals motius, i les perspectives eren més optimistes que en aquest darrer. Així, a l'última memòria, el Banc d'Espanya apunta que si la recuperació entre el 2014 i el 2016 "ha sigut més intensa del que s'esperava" és per un "cert grau de transitorietat".

Concretament, aquest banc central apunta que l'economia espanyola ha crescut 3,2 punts percentuals més del que ell mateix havia projectat principalment gràcies a la política monetària expansiva del Banc Central Europeu, però també a la política fiscal global expansiva i a la caiguda del preu del petroli. D'aquests 3,2 punts, el Banc d'Espanya calcula que dos terços (2,2) responen a l'efecte conjunt de tots aquests factors que no depenien del govern de l'Estat.

També és cert que tots aquests factors van beneficiar el conjunt de la zona euro, però l'organisme determina que a Espanya l'impacte dels factors transitoris va ser més gran que al conjunt de l'eurozona, cosa que, "unida a altres factors de caràcter més permanent, explicaria el creixement més elevat del PIB espanyol".

I quins són aquests motius? D'una banda, el Banc d'Espanya apunta que la dependència energètica espanyola provoca un elevat impacte del preu del petroli en el conjunt de l'economia, tant pel que fa a les exportacions com al preu de la producció interna i, fins i tot, al consum final. A més, la política econòmica de Mario Draghi, president del BCE, també afavoreix especialment un dels països amb més endeutament sobre el seu PIB d'Europa, Espanya. Per tot això, l'entitat i el mateix Linde, en una introducció a la memòria, alerten que s'acosta la davallada d'aquests factors exògens i que, per tant, augmenta el risc que Espanya perdi pistonada.

Fins i tot pel que fa a les exportacions, el Banc d'Espanya considera que el seu creixement també té un fort component estructural que ve impulsat per la caiguda de la demanda interna i del preu del petroli, i que té riscos d'empitjorar.

El dèficit estructural creix

Precisament en aquest punt el Banc d'Espanya també rebaixa l'optimisme. Els ministres econòmics de Rajoy han presumit darrerament d'haver aconseguit complir amb Brussel·les quant a l'objecte de dèficit. Tant el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, com el d'Economia, Luis de Guindos, han repetit aquestes darreres setmanes en plena campanya per a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat que Espanya aconseguirà sortir del control europeu, el conegut procediment de dèficit excessiu. Però el Banc d'Espanya no ho té tan clar. A la seva memòria avisa que la disminució del dèficit públic en proporció del PIB es va deure "exclusivament" a la millora cíclica de l'economia, mentre que el "dèficit públic primari estructural" va empitjorar. L'entitat situa en un 3,5% del PIB el dèficit estructural de l'estat espanyol, "el més elevat des del 2011". I el mateix diu sobre l'endeutament; segons el Banc d'Espanya, si Espanya va aconseguir arribar a un endeutament del 99,4% del PIB va ser gràcies al "fort avanç del PIB, que va permetre compensar de sobres els efectes de l'encara elevat dèficit".

A banda, en aquest punt també és interessant veure com el Banc d'Espanya constata que si el conjunt de les administracions públiques de l'Estat va aconseguir reduir el dèficit va ser gràcies "principalment a l'ajust de les comunitats autònomes, per causa de l'empitjorament de l'administració central i la Seguretat Social.

Més ajustos, i d'apujar salaris, ni parlar-ne

Però no és que el Banc d'Espanya critiqui la gestió de Rajoy, sinó que demana aprofundir més en les reformes fetes fins ara i, això sí, solucionar problemes estructurals. Així, aquest organisme considera que sí que s'ha anat pel bon camí en la recuperació de la competitivitat de les empreses i en les reformes dutes a terme, però assenyala que cal anar cap a una "consolidació fiscal i pressupostària" més significativa i racionalitzar encara més la despesa pública.

A més, el Banc d'Espanya demana que es mantingui la "moderació salarial". Malgrat que l'organisme reconeix que ni la pujada de preus ni la millora de l'ocupació s'ha repercutit als salaris, considera que s'ha de seguir així per garantir la competitivitat i el creixement econòmic.