La BPA acaba en mans del fons americà JC Flowers

BarcelonaUn any i un mes després que el govern andorrà intervingués la BPA, l’entitat té nou propietari. L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) d’Andorra va anunciar ahir que Vall Banc, l’entitat que es va quedar amb els actius no tòxics del banc de la família Cierco acusat de blanqueig, passarà a mans del fons d’inversió nord-americà JC Flowers, que el 2013 ja s’havia interessat per comprar CatalunyaCaixa.

Segons va explicar l’AREB en un comunicat, el fons pagarà fins a 29 milions d’euros per Vall Banc, en un acord que encara s’ha de formalitzar però que inclou un pagament inicial en el moment de la compravenda i altres desemborsaments vinculats a l’evolució del negoci. El president de l’AREB, Albert Hinojosa, afirmava que la decisió “protegeix els interessos dels clients lícits de l’entitat, assegura la viabilitat de Vall Banc i demostra l’interès dels inversors internacionals pel país, cosa que al seu torn certifica la bona salut del sistema financer andorrà”.

JC Flowers, creat per un antic banquer de Goldman Sachs, ha sortit vencedora d’una subhasta en què inicialment havien concorregut totes les entitats financeres andorranes i en què van quedar dos finalistes: JC Flowers i Apollo Global Investments. El fons amb seu a Nova York fundat el 1998 es queda així amb una entitat que, una vegada exclosos els actius sospitosos de blanqueig, té 900 milions d’euros en actius (500 dels quals són préstecs), 600 milions en dipòsits i un total de 2.300 milions d’euros fora de balanç en fons d’inversió. Vall Banc té prop de 21.000 clients i manté prop de 130 treballadors.

Mafiosos amb diners a Andorra

La BPA va ser intervinguda el març del 2015 després de patir l’acusació de les autoritats nord-americanes antiblanqueig. El tercer banc andorrà era assenyalat per presumptament haver netejat diners dels mafiosos Andrei Petrov i Gao Ping i de la petroliera pública veneçolana PDVSA. L’acusació va portar a una intervenció de l’entitat i a una limitació per retirar efectiu -un corralito - que va afectar la credibilitat tot el sistema financer, el segon sector econòmic del país.

Andorra va haver d’afanyar-se a gestionar una crisi que no preveia i va ordenar la creació de l’AREB al mateix temps que iniciava una due dilligence a fons dels comptes de la BPA. El resultat, contundent, es va saber ara fa un mes: l’entitat havia ajudat a blanquejar els diners d’un miler de clients equivalents a prop de 1.000 milions d’euros, la cinquena part del total.

Els germans Cierco han presentat diverses demandes contra les actuacions del govern andorrà i han defensat la seva innocència per mirar de mantenir la propietat del banc. Les pèrdues de la BPA l’any passat es calculen en 103 milions, la diferència entre els 313 milions de forat i els seus 210 milions de recursos propis. El forat del seu banc a Espanya (Banco de Madrid) es calcula en 181 milions més.