Una trama territorial

Balears

El PP balear és el que acumula més causes per corrupció de tot l’Estat i és incapaç d’encadenar dos mandats autonòmics consecutius des del 1996. En cap cas, però, es pot atribuir aquesta circumstància a un càstig pel renou judicial. El PP ha guanyat totes les eleccions autonòmiques, estatals i europees de la democràcia. El 2015, el llavors president, José Ramón Bauzá, va obtenir els pitjors resultats de la història, a causa de l’animadversió que va aixecar el seu estil autoritari i la reacció popular contra les seves polítiques contra el català. Bauzá és, curiosament, l’únic expresident del PP que no ha estat mai imputat i va ser ràpidament defenestrat al Senat, contra la seva voluntat, gràcies a una rebel·lió interna comandada per diversos alcaldes. L’àmbit municipal no li va perdonar mai que prohibís als imputats concórrer en llistes electorals, una decisió que va provocar escissions i pèrdues d’alcaldies en diversos municipis. El nou president de la formació, Biel Company, aposta per recuperar el tarannà tradicional, encarnat en el líder històric Gabriel Cañellas, que va governar entre el 1983 i el 1996. Aznar el va obligar a dimitir quan se’l va imputar per un suborn en l’adjudicació de les obres del túnel de Sóller. Cañellas va ser condemnat quan el delicte ja havia prescrit i continua sent el patriarca a l’ombra. Jaume Matas, en canvi, és un empestat, en part però, perquè va abandonar bruscament el partit en perdre la presidència, el 2007. No li han perdonat que fugís als Estats Units quan encara no havia ni començat el rosari de causes que encara s’investiguen i es jutgen a Palma.

Madrid

“Esperanza Aguirre és una illa envoltada de molta merda”, deia el delator de la Gürtel, José Luis Peñas, en una entrevista a l’ARA abans que comencés el judici del cas. Mesos després d’aquella afirmació, l’expresidenta madrilenya ha tornat a deixar la política, per tercera vegada, i ha vist com queia un dels últims pilars que quedaven en peu de la seva nòmina de col·laboradors més pròxims, el seu delfí a la Comunitat de Madrid, Ignacio González. El PP madrileny acumula tres casos de corrupció a gran escala (Gürtel, Púnica i Lezo), que de moment s’han saldat amb l’empresonament o imputació de quatre membres de l’últim govern d’Aguirre a la comunitat (Alberto López Viejo, Lucía Figar, Francisco Granados i el mateix González). Són només part dels acusats, perquè la llista de regidors i càrrecs triats per Aguirre s’eleva a desenes. El partit conserva el poder autonòmic amb Cristina Cifuentes, que ha marcat distàncies amb Aguirre. A la capital de l’Estat, Aguirre va perdre l’alcaldia després de deixar-se 200.000 vots i veure com les esquerres sumaven majoria absoluta.

L’operació Púnica, que va a saltar a la llum el 2014, investiga l’adjudicació de serveis públics a canvi de comissions a les empreses d’una trama capitanejada per Granados, que va ser conseller de Presidència d’Aguirre. Granados va guanyar-se la confiança de polítics de diversos ajuntaments i de directius d’un bon nombre d’empreses de la comunitat, que van accedir a atorgar contractes públics a empreses de la trama a canvi de comissions pactades amb Granados. L’exconseller madrileny va arribar a exportar el seu sistema a ajuntaments de la Comunitat de Múrcia, Castella i Lleó i el País Valencià.

Un sistema similar utilitzava la trama Gürtel, que en aquest cas té ramificacions que van més enllà del PP de Madrid i escalen fins a l’organització a nivell estatal. És el cas més gran de presumpta corrupció que s’investiga al PP, però sorgeix també de la Comunitat de Madrid, amb la denúncia de Peñas al cap de la trama, Francisco Correa.

La cirereta del pastís l’ha posat l’operació Lezo, amb la qual presumptament Ignacio González va inflar preus de compra d’empreses a través del Canal de Isabel II per embutxacar-se una comissió milionària.

País Valencià

Visitar l’àlbum de fotos del Partit Popular del País Valencià és constatar que de l’equip que va aconseguir el 2007 un 52,17% del vot autonòmic, i que encapçalava l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, flanquejat per les exalcaldesses de València i Alacant Rita Barberá i Sonia Castedo, i els expresidents de les diputacions de Castelló, València i Alacant, Carlos Fabra, Alfonso Rus i José Joaquín Ripoll, no en queda ningú. Tret de l’exalcaldessa de València -que va patir un infart el novembre passat-, els que no estan a la presó, com Rafael Blasco o Alfonso Rus, o els que estan en llibertat condicional, com Carlos Fabra, van dimitir per la seva vinculació amb els casos de corrupció que han afeblit el PP valencià fins a reduir el seu suport popular al 26,25% aconseguit en les eleccions del 2015. La llista l’encapçalen el cas Gürtel -on s’investiga un presumpte finançament il·legal i delicte electoral del PP-, el cas Brugal -per suborns en l’adjudicació de contractes del servei de recollida de residus de la comarca del Baix Segura-, el cas Taula -que afecta el presumpte finançament il·legal del PP valencià- i el cas Imelsa -que investiga el cobrament de comissions il·legals en l’entorn de la Diputació de València-. En total, el partit té un centenar d’imputats al País Valencià. Tots aquests casos han afeblit un Partit Popular que la nova presidenta autonòmica no aconsegueix liderar. La prova: els enfrontaments que es van viure ara fa uns dies a la Junta Provincial de València, i que han propiciat que la direcció estatal asseguri que no permetrà que se celebri el congrés fins que s’acabi la divisió interna.