“Si la sortida no és amistosa, ho pagarem els expatriats”

BarcelonaFidelma Greaves, una londinenca que treballa de traductora al Banc de Sang, confessa que el Brexit la va agafar per sorpresa. S’esperava un resultat ajustat, però a favor del Remain. Ella no va poder participar a la consulta, perquè es va traslladar a Catalunya el 2002 i els britànics que fa més de 15 anys que són fora del país no tenien dret a vot. “Si hagués pogut votar ho hauria fet per continuar dins la UE, convençuda”, explica. Per a ella, el resultat demostra que tot Anglaterra no és com Londres: “Ha votat per marxar la part del país que se sent abandonada, perquè no entra en els plans de la City, i que ha acumulat molt de ressentiment contra Brussel·les, un malestar que potser hauria hagut de dirigir contra el seu govern”, rebla.

Com molts expatriats britànics que viuen a Catalunya, temen patir les conseqüències del divorci britànic en la seva vida diària: restriccions per treballar o en l’accés als serveis públics. Per això s’està plantejant una alternativa pragmàtica: demanar el passaport irlandès (fent valer la nacionalitat de la seva mare) per continuar sent ciutadana de la UE. “Tots estem pendents del que passarà en les pròximes setmanes i mesos, però tenen dos anys per negociar una sortida amistosa; ara necessitem polítics que estiguin a l’altura i vegin la situació a llarg termini”.

Tot havia sigut fàcil... fins ara

A l’altra banda del canal de la Mànega, Maria Peiró, catalana resident a Londres des del 2014, viu la mateixa preocupació. Va estudiar a la capital britànica i va aconseguir una feina que la va animar a quedar-se a Londres uns quants anys: “Aquest era el meu pla, però després del Brexit, ja no ho sé”. Recorda com li va ser de fàcil resoldre la paperassa per treballar a la Gran Bretanya: “Només vaig haver de fer una estona de cua un matí per tenir un número de la Seguretat Social: si al final no hi ha una separació amistosa, els que rebrem més serem els immigrants”, diu. Així se senten ja alguns expatriats europeus al Regne Unit.

Però l’estatus dels britànics residents en estats de la UE i dels ciutadans comunitaris al Regne Unit serà un dels temes de les negociacions que s’obren ara entre Londres i Brussel·les. Elena Sánchez, experta en migracions del Cidob, no preveu grans canvis, almenys a curt termini: “El Regne Unit ja té un règim especial dins de Schengen”.

David Bridgewater, professor d’anglès, està més preocupat pel que considera una “victòria de la dreta” que per les implicacions directes que pot tenir sobre la seva vida. “Vaig venir a viure aquí fa 30 anys, quan Espanya no era membre de la UE, i tinc la sensació de tornar enrere, però no ho visc com una amenaça personal”, apunta.

En canvi Keith Wyman, un britànic que va decidir viure la seva jubilació a Mallorca, es mostrava ahir més amoïnat. “Cobro la pensió en lliures i de moment ja m’ha afectat la butxaca”, deia en un pub irlandès de Barcelona, on passava el pont fugint de l’enrenou de les festes de Sant Joan. Ell sí que va poder votar a favor de quedar-se a la UE. El seu ha sigut un viatge vital i ideològic: explica que de jove va votar contra l’entrada a la UE al referèndum del 1975: “Aleshores era d’esquerres i pensava que el Regne Unit estava millor fora d’Europa, però amb els anys m’he fet conservador i proeuropeu”.

“Hauria d’haver anat a votar”

Luke Lloid, de 25 anys, ahir va començar a pensar que potser l’abstenció no havia sigut una bona idea. “El resultat no sona bé”, deia mentre servia pintes de cervesa a l’altre costat de la barra. Viu a Barcelona des de fa dos mesos, després d’una llarga temporada a París: “No vaig pensar que això em podria afectar, però ara no ho veig tan clar”.

Sandra Zabalgo, que viu a Londres des de fa set anys i treballa en una empresa multinacional de màrqueting, confia que els que ja tenen una feina estable no pateixin les repercussions del Brexit: “Potser serà pitjor per als que vulguin venir a partir d’ara”, reconeixia.

Aliens a tot l’enrenou, una parella de Manchester que ha escollit aquests dies per visitar Barcelona es prenia un descans davant d’una pinta de cervesa negra. “Vam votar pel Brexit, perquè estem tips que ens diguin què hem de fer, i que mani algú que no ha sigut votat. I perquè ja n’hi ha prou que vinguin immigrants que no paguen per fer servir uns serveis pels quals nosaltres hem cotitzat tota la vida”.