El repte de viure sense aigua potable

SenanLa petita població de Senan (Conca de Barberà) arrossega des de fa anys un problema de salubritat de l’aigua que raja de les aixetes de les cases. L’aigua té, històricament, un excés de nitrats i de sulfats que fa que no sigui adequada per al consum humà. Un problema que ells no poden resoldre per les limitacions pressupostàries d’un municipi d’una cinquantena d’habitants censats -només uns 15 hi viuen tot l’any- i que, de moment, no ha comptat amb la implicació de cap altra administració per garantir el subministrament, una carència impensable a la gran majoria de municipis catalans.

El problema de l’aigua de Senan ve de lluny. Els nitrats estan escampats pels camps que envolten el poble, una conseqüència de l’activitat agrícola de la zona. Els fertilitzants i altres productes químics que s’han anat acumulant són arrossegats per l’aigua de la pluja cap a les captacions, una dinàmica que perjudica la qualitat de l’aigua, que sense ser altament nociva, no és recomanable. Així ho manifestava una notificació que van rebre l’estiu passat a l’Ajuntament, en la qual el departament de Salut els advertia que l’aigua no era saludable i els amenaçava amb multes d’entre 3.000 i 60.000 euros. L’alcaldessa, Carme Ferrer, explica: “Ja érem conscients del problema, així com de la nostra incapacitat per posar-hi remei”. Però es queixa: “Ja que ens diuen que l’aigua no és bona, el que esperem és que ens ajudin a corregir el nostre problema”.

La solució al problema de l’aigua de Senan està sobre la taula i té ben definit quin seria el seu cost. Es tractaria de construir 4 quilòmetres de canonades per connectar el dipòsit del poble amb el pou que hi ha a l’Espluga Calba, cosa que els permetria disposar de l’aigua potable de la mancomunitat de les Garrigues. El projecte costaria 240.000 euros, una quantitat que està lluny de les possibilitats d’un municipi tan petit. “Esperem que algú ens ajudi -diu l’alcaldessa-. De moment l’ACA ens ha fet una memòria del cas i la Diputació ens ha fet un projecte a preu públic, que hem pogut pagar, però les obres no les podem finançar”, confessa. Carme Ferrer recorda que el problema ja va estar en vies de solució fa uns anys, quan l’Agència Catalana de l’Aigua els va concedir una subvenció. Però amb la fallida financera de l’ACA, aquells diners van quedar congelats i el projecte en un calaix.

Aigua embotellada, de l’Espluga

La falta d’aigua de boca suposa una gran incomoditat per als veïns de Senan. Estan conscienciats i, tot i que ningú ha demostrat que pugui provocar el desenvolupament de malalties de manera directa, saben que no és saludable. Per això, des de fa anys, han optat per beure només aigua embotellada. Però, com que al poble no hi ha cap comerç, no els queda més remei que comprar-la quan baixen a l’Espluga de Francolí, el municipi d’una certa envergadura que tenen més a la vora. Són nou quilòmetres per una sinuosa carretera, amb la dificultat afegida que la majoria dels veïns de Senan són gent gran, als quals els costa més carregar garrafes. Maria Guiu és una d’aquestes persones i es queixa: “És una gran molèstia, a més l’aigua de l’aixeta no és bona per a res, fa malbé la rentadora perquè té molta calç i quan et dutxes et deixa els cabells bruts”.

Carme Ferrer confia que gràcies a haver-se associat amb altres micropobles tinguin la força suficient perquè alguna altra administració els aporti el finançament que necessiten. “Associar-nos dóna visibilitat als nostres problemes i ens obre portes; esperem que la Generalitat, la Diputació, el consell comarcal o tots plegats ens ajudin”, diu l’alcaldessa, que reclama també un sistema de finançament estable per als micropobles com Senan. I afegeix: “Actualment financem els serveis als veïns gràcies a subvencions, però si un dia algú les retalla, ens quedaríem sense poder garantir els serveis més bàsics”.