“La independència impulsaria el sistema català de coneixement”

BarcelonaHi ha unanimitat entre els científics consultats per l’ARA: la recerca que es fa a Catalunya és d’excel·lència i molt competitiva. “Hem acabat amb el mite que al sud dels Pirineus no es pot fer recerca”, diu Antonio Huerta, director d’Icrea. Per la seva banda, Montse Daban, assessora de la secretaria d’Universitats i Recerca, afegeix que el sistema va ser ideat per l’exconseller Andreu Mas-Colell i que no s’ha fet mai de pedaços: “Ha sigut un sistema molt meditat i ideat en comparació amb el que es feia en altres països, sempre aprofitant les poques escletxes que deixava l’estat espanyol”.

Ho diuen els experts i ho demostren les dades. Catalunya és un gran pol científic del sud d’Europa. Per exemple, Catalunya representa aproximadament l’1,2% de la població del que es coneix com a espai europeu de recerca (ERA), però la seva aportació en tots els indicadors de productivitat científica de l’ERA supera el 2%. Pel que fa a la competitivitat internacional, se situa al mateix nivell que països com Dinamarca, Finlàndia i Àustria. I en relació a la captació de recursos competitius de la UE i per habitant, Catalunya, amb 7,5 milions d’habitants, rep 226,77 milions d’euros, per sobre del que reben Israel -que amb 7,8 milions d’habitants capta 154,91 milions d’euros- o Suïssa -amb 8 milions d’habitants i 108,67 milions d’euros de finançament.

Amb aquestes i altres dades objectives sobre la taula, i amb la situació política actual, la pregunta que s’imposa és òbvia: què passaria amb el sistema català de recerca si Catalunya esdevingués un estat independent? Montse Daban, que a part d’assessora del Govern també és membre del secretariat de l’ANC, no ho dubta: “La independència impulsaria el sistema català de recerca”.

Més finançament

Daban assegura que Catalunya tindria més accés al finançament. “Catalunya té el 20% d’investigadors de l’Estat i rep el 20% de fons estatals, estem segurs que hi ha un repartiment territorial, per molt que ens diguin que el Pla Nacional funciona sota criteris de competitivitat. En canvi, representem un 1,5% dels investigadors europeus i rebem el 3% dels fons de la UE, cosa que t’indica que a Europa sí que primen els criteris objectius de competitivitat, per tant, tindríem més accés a finançament”, rebla.

La Califòrnia d’Europa

Sobre la permanència de les institucions catalanes a les agències europees en cas d’independència, el científic de la UB i de l’Idibell Manel Esteller ha escrit: “Catalunya, en l’actualitat, per cada euro que rep d’Europa per fer recerca en retorna dos. Evidentment, Europa no es pot permetre perdre això i el que vol és retenir Catalunya de manera activa”. Esteller va més enllà i afegeix que “Catalunya es podria convertir en la Califòrnia d’Europa”.

Daban assegura que a les institucions de recerca de la UE s’hi pot participar com a estat membre de la Unió, per ser països associats com Suïssa i Israel o bé amb acords específics bilaterals. “Ja s’està pensant en quins organismes hem d’estar i se n’analitzen els mecanismes d’accés, però en molts ja hi estem participant; per tant, seria molt estrany de sobte no ser-hi. A la recerca no s’hi poden posar portes, ni al coneixement, tallafocs”, afirma.

Per a aquesta assessora del Govern, el debat sobiranista no ha afectat la recerca catalana a Europa, com ho demostra que durant els dos primers anys (2014-2016) del programa marc de la UE, conegut com a Horitzó 2020, la captació de fons a Catalunya ha crescut un 73% respecte als dos primers anys de l’anterior programa marc, l’FP7 (2007-2013).

Un altre dels avantatges, segons Daban, seria poder desenvolupar una política fiscal que permetés incentivar la inversió privada en recerca per facilitar que el coneixement arribi a les empreses i al mercat, “una matèria en què encara hi ha molta feina a fer”.