“El fanatisme i el terrorisme no tenen res a veure amb la religió”

Girona“Aquí no hi ha cap problema. Em sembla increïble que algú pugui pensar que potser sóc terrorista només perquè sóc musulmà i marroquí. El fanatisme i el terrorisme no tenen res a veure amb la religió”, afirma Omar Daoudi, que viu a Salt des de fa vuit anys i treballa en un escorxador. “No em sento especialment assenyalat, però cada cop que hi ha un atemptat com el de Brussel·les hi ha gent que em mira amb malfiança”, admet el guineà Muhamadou Jabbi, que va arribar fa tres anys al municipi i actualment està a l’atur. “El que facin uns quants bojos no té res a veure amb nosaltres”, rebla en Mohamed, un marroquí que regenta una botiga de queviures.

Són tres opinions que reflecteixen prou bé el punt de vista de la comunitat musulmana de Salt, que agrupa unes 6.000 persones i representa més del 20% de la població d’un municipi de prop de 30.000 habitants, el 40% dels quals són estrangers.

“Hauríem de ser notícia cada dia pel fet que no hi passa gaire res, a Salt. En canvi, només som notícia quan passa alguna cosa, fins i tot fora del municipi”, lamenta Andreu Bové, tècnic de Ciutadania de l’Ajuntament de Salt. “D’integristes n’hi ha a tot arreu. La immensa majoria dels musulmans de Salt estan esgarrifats pels atemptats i per tot el que passa, però saben que al final acaben assenyalant-los a ells. Estan tan estigmatitzats que fins i tot quan tenen l’oportunitat de defensar-se els costa fer-ho”, afegeix.

“Hem de donar un punt més de profunditat al que està passant. És molt fàcil fer una frase dient «aquests són terroristes», quedar-nos en la superfície i no veure el que hi ha en el rerefons: no deixa de ser un conflicte a escala mundial que ve de molt enrere”, apunta Ferran Burch, regidor d’Acció Social de l’Ajuntament de Salt. “Al final tots som víctimes. Les d’aquest últim atemptat, els ciutadans que a peu de carrer ens trobem amb això, els sirians, afganesos o iraquians que pateixen guerres... Tots som víctimes d’uns conflictes generats per múltiples interessos”, insisteix.

Racisme, xenofòbia i pau social

“I tant que hi ha racisme i xenofòbia a Salt!”, exclama Bové. “Per començar, hi ha racisme institucional. La mateixa llei d’estrangeria promou l’exclusió”, afirma. “A més, una part de la població són ciutadans i els altres no, perquè ni tan sols poden votar. Viuen aquí i paguen impostos, però no poden votar. Si no es reconeix aquesta ciutadania, no hi ha una integració real”, sosté. “Molts joves han nascut a Salt, parlen català i són del Barça, però el seu carnet d’identitat diu, per exemple, que són gambians o marroquins. Que constin com a estrangers és una paradoxa que cal resoldre”, diu Burch. “El més preocupant és que es facin polítiques per fomentar la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits però això no vagi acompanyat d’un canvi jurídic. Llavors se senten enganyats i tenen tota la raó de queixar-se perquè no troben feina pel seu color de pell o pel seu nom i cognom. I el cas és que són d’aquí i potser fins i tot van a les manifestacions de l’Onze de Setembre. Què més han de fer?”, es pregunta Bové.

“De vegades, només per estar xerrant en una plaça o fumant, els demanen el DNI. Se senten vigilats. Si hi afegeixes les dificultats del moment, d’una època en què costa trobar feina i emancipar-se, tot plegat desmoralitza força”, comenta Burch. “Se’ls ha assenyalat molt i això crea ferides que costen de cicatritzar”, observa Bové.

Malgrat tot, el tècnic de Ciutadania defensa que a Salt “hi ha pau social”. “Tot i que s’estan fent les coses molt malament, la gent té prou seny per no entrar en conflicte i en tensió”, afegeix. Per la seva banda, el regidor d’Acció Social assegura: “Fins i tot amb els canvis demogràfics dels últims anys, a Salt continua havent-hi una sensació de pertinença, de poble, i aquest sentiment arrela en molts dels nouvinguts”.

Crear vincles

“Intentem crear vincles entre persones, sobretot a través del treball més comunitari, de l’enxarxament amb les estructures cíviques del territori, entitats religioses, civils, laiques i veïnals”, remarca Bové, que també lamenta la falta d’ajuts supramunicipals. En tot cas, demana que la gent “deixi de veure l’altre com un desconegut i comenci a tenir una certa relació a partir del que els uneix”: “Les activitats amb nens d’orígens molt diferents han donat molt bons fruits, com també un projecte d’intervenció comunitària subvencionat per La Caixa”.