Les entitats debaten el seu paper electoral

BarcelonaLa campanya electoral de les eleccions espanyoles del 20 de desembre va caure en plena negociació entre Junts pel Sí (JxSí) i la CUP per desencallar la investidura. L’independentisme civil vivia amb perplexitat la dificultat de les forces del sí a la independència per arribar a un acord. Quatre mesos després del pacte a Catalunya i davant el bloqueig de la política espanyola, ¿quin serà el rol de l’ANC i Òmnium a les eleccions del 26 de juny? Tot i que les dues entitats encara han de prendre una decisió definitiva, ja avancen que no jugaran a la discussió de la llista única i no posaran al servei dels partits la seva maquinària, a diferència del 27-S, en què van ser claus per a l’impuls de JxSí.

“[Per al 20-D] La tropa estava baixa de moral”, relata un membre del secretariat de l’ANC que ara defensa aprofitar que hi ha un govern i una majoria independentista al Parlament per mobilitzar el vot a favor de l’estat propi. Un posicionament que avalen altres fonts consultades de l’entitat tot i que deixen clar que la decisió final correspondrà al pròxim secretariat que s’esculli a les eleccions internes del 14 de maig.

Els nous comicis al Congrés agafen les entitats en ple replantejament intern sobre quin ha de ser el seu rol en el procés independentista. Òmnium, que considera que després del 27-S la pilota del procés és ara “a la teulada de les institucions”, encara no ha decidit el seu paper a la campanya electoral del 26-J. Fonts oficials apunten que la tònica serà la mateixa que la dels comicis del 20-D al Congrés de Diputats. És a dir, “perfil baix”: en aquell cas, l’entitat presidida per Jordi Cuixart es va limitar a incentivar la participació electoral. “En aquestes eleccions no hi entrem, no és el nostre partit”, asseguren, i afegeixen que, a diferència de l’ANC, Òmnium no té una ponència política detallada.

L’associació presidida per Jordi Sànchez sí que té previst “impulsar la unitat d’acció” de les forces independentistes -tal com fixa el full de ruta aprovat a l’assemblea general-, tot i que caldrà concretar la manera de fer-ho. Segons fonts de la direcció, l’ANC demanarà el suport per als partits que es comprometin a ser “lleials” al mandat de les eleccions plebiscitàries. L’estratègia política de l’entitat recull que cal “incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid” amb la finalitat de “qüestionar les agressions de l’Estat” i “facilitar la negociació de la independència de Catalunya”. En aquest marc, l’ANC també es posiciona sobre un eventual referèndum ofert per l’Estat: només s’acceptaria si la consulta fos vinculant, amb una pregunta clara, una resposta binària i propaganda equitativa.

L’experiència del 24-M

Malgrat l’impuls que l’ANC vol donar als partits independentistes, un dels dirigents consultats posa de manifest que a les eleccions municipals del 24 de maig de l’any passat, els partits no van complir les demandes de les entitats independentistes. Si bé l’ANC i Òmnium van plantejar les municipals com la primera volta del 27-S i van llançar una campanya sota el lema “La independència als municipis” perquè es prioritzés l’entesa postelectoral entre els independentistes per fer govern, el mateix dirigent recorda que els pactes es van acabar fent en funció de l’eix dreta-esquerra (no hi va haver entesa entre CDC i ERC en tots els municipis en què podien fer-ho).

Sigui quina sigui la fórmula final, l’ANC i Òmnium dibuixen una estratègia diferent en l’última etapa del procés. Mentre que l’ANC intenta recuperar la influència política, l’entitat cultural prefereix apartar-se del focus mediàtic.