Televisó de Catalunya: una crisi amb dotze fronts oberts
El problema de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) no és únicament una qüestió de pressupost, però les estretors econòmiques han afavorit que la resta de qüestions latents hagin acabat esclatant. Algunes causes del moment de desorientació tenen a veure amb l'adaptació de l'ens al nou paradigma digital. Unes altres són velles qüestions polítiques que s'han aguditzat els últims temps
GOVERNANÇA
Les quotes polítiques dificulten la presa de decisions i els partits controlen peces de l’organigrama que haurien de respondre només a criteris professionals. Els directors dels mitjans encara són nomenats en funció d’equilibris entre els partits de govern.
SOLITUD
La falta d’una televisió privada consolidada fa que TV3 hagi d’assumir més papers dels que tindria en un sistema comunicatiu normalitzat.
FRAGMENTACIÓ
L’explosió de canals gratuïts en llengua castellana ha deixat TV3 cada cop amb una quota més baixa d’espectadors. La multiplicació de l’oferta comporta lideratges més prims i, per tant, costa més tenir una funció transversal, de país.
ENVELLIMENT
TV3 té problemes per connectar amb els més joves i la plantilla només compta amb tres treballadors, d’uns 1.700, amb menys de 30 anys.
HOSTILITAT
L’Estat ha aplicat diverses polítiques lesives amb les televisions autonòmiques, entre les quals una retallada del seu espectre radioelèctric disponible. També ha posat traves administratives que han impedit que TV3 es pugui veure al País Valencià.
MODEL
Manté un model encara hereu del que tenia quan es va crear el 1983. S’ha evolucionat, però no prou tenint en compte el que implica la revolució digital.
PRESSUPOST
La crisi publicitària i la rebaixa dràstica de l’aportació pública li han fet perdre un terç dels ingressos en només cinc anys, i això s’ha començat a notar a la pantalla.
ESTRUCTURA
Les productores reclamen que, si no s’amplia el pressupost de TV3, se’n redueixi la plantilla perquè es compleixi el mandat del Parlament de ser motor de l’audiovisual.
CONCENTRACIÓ
La consolidació d’un duopoli televisiu a Espanya -Mediaset i Atresmedia tenen el 90% de la publicitat sota el seu control- complica l’accés de TV3 als anunciants de fora de Catalunya. I també dificulta algunes compres de continguts.
DESPLAÇAMENT
La marxa de continguts premium cap a les plataformes de pagament fa que TV3 perdi opcions de programar alguns continguts de màxim interès per a l’audiència.
AGILITAT
Les noves polítiques de transparència perjudiquen l’operativa dels mitjans de la Corporació: fan lenta la presa de decisions i s’afavoreix els mitjans privats.
POLARITZACIÓ
Els mitjans i partits contraris al procés acusen de manera persistent TV3 i Catalunya Ràdio de ser independentistes i n’erosionen la imatge.
